Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Notícies

Dimarts  12.04.2005  20:40

‘El dia de l’ós’, de Joan-Lluís Lluís, premi Crexells 2004

És la primera vegada que el guanya un escriptor de Catalunya Nord

Men?ame
 

Joan-Lluís Lluís (Perpinyà, 1963) va guanyar el premi Crexells 2004 amb ‘El dia de l’ós’ (Magrana) que atorga l’Ateneu Barcelonès a la millor obra publicada l’any abans. L’acte es va celebrar dimarts (12 d’abril) en una vetllada literària en què va actuar el compositor Carles Santos. Enguany l’Ateneu ha volgut animar el premi dotant-lo amb sis mil euros. El Crexells és el primer de les seves característiques que es va instituir, l’any 1928, si bé durant la dictadura franquista va deixar de convocar-se i no es va recuperar fins el 1982.
‘És la primera vegada que es dóna el premi a un autor de Catalunya Nord i a una novel·la de proporcions reduïdes’, va dir Josep Faulí, secretari del jurat. Faulí va insistir en la qualitat de l’obra: ‘És una novel·la diferent, amb un esquema creatiu original. L’autor s’ha arriscat, perquè era fàcil de fracassar, però se n’ha sortit molt bé’. Per Faulí: ‘El dia de l’ós’ es mou entre la faula i la realitat i tracta de la submissió d’un poble vençut, Catalunya Nord, i de l’acceptació de la derrota per aquest poble’.
Joan-Lluís Lluís va reconèixer que l’havia sorprès molt el premi, tant que s’havia pensat que era una facècia: ‘Sabent que autors com Josep M. de Sagarra i la seva ‘Vida privada’ l’havien guanyat, em semblava impossible’. Aquesta és la cinquena novel·la que ha publicat el guanyador, i la de més èxit, a més del llibre de no-ficció ‘Conversa amb el meu gos sobre França i els francesos’ (Magrana, 2002). Joan-Lluís Lluís diu que fa literatura, però que ‘El dia de l’ós’, a més d’un llibre literari, també es podia considerar polític. Denuncia la situació de la llengua i la cultura catalanes a l’estat francès: ‘Els catalans del nord som francesos globalment, però jo no em considero francès, perquè no em puc sentir d’un país que ha fet tot allò que ha pogut per matar la meva llengua, recorrent a la vergonya i a la por, i això des de l’escola. Hi ha qui creu que a França el català ha desaparegut per inèrcia pròpia. I no, no ha estat així’.
Sobre la negativa d’alguns autors a signar exemplars el dia de Sant Jordi, Joan-Lluís Lluís creu que, si personatges mediàtics com Andreu Buenafuente venen molts llibres durant la diada, doncs que això és un signe de normalitat de la literatura catalana. També considera que actualment en la literatura catalana hi ha ‘autors bons, molt bons i excel·lents. Jo com a lector no em queixaria. M’agraden molt Jaume Cabré i Joan-Francesc Mira, per exemple’. El mal està en la projecció a l’exterior, diu; i la cultura catalana no serà mai normal fins que no sigui convidada al Saló del Llibre de París. I amb mitja rialla ha assegurat: ‘Això no passarà perquè, si mai es proposés, hi hauria una manifestació d’acadèmics per a impedir-ho’. Diu que un problema important és que a les llibreries franceses no es troben traduccions de llibres catalans en format de butxaca.
Sobre la Fira de Frankfurt considera que la literatura catalana és la literartura escrita en català. ‘Que què se n’ha de fer, dels altres? No ho sé. Ara, si allò que es defensa és que la convidada és la cultura catalana, i que no és una qüestió lingüística, llavors hi ha escriptors catalans com Claude Simon que escriuen en francès, i aquests també hi haurien de ser convidats’.
A més de Josep Faulí, el jurat era format per Albert Balcells, Mariàngela Cerdà i Surroca, Anton M. Espadaler, Manuel Ollé i Ramon Pla i Arxé.

Men?ame