28.03.2005 - 06:08
…
M’agrada visitar Perpinyà per hi veure les coses que té d’interessants; ara bé, com totes les ciutats, té les seves coses lletges.
La primera és, òbviament, el frontó de l’edifici de la Prefectura, amb els seus dos medallons amb les efígies de Lluís XI i Lluís XIII; aquest parell de reis francesos té pas res en comú fora del fet d’haver ocupat Perpinyà després de sotmetre els seus habitants a setges de fam. Naturalment, els jueus fan pas monuments a Hitler, i ni a Barcelona ni a Xàtiva hi ha pas cap efígie de Felip V. Aquest edifici amb els seus medallons fou construït el 1860, regnant Napoleó III, qui era pas hereu d’aquests monarques. Una mostra del sentit de la història que tenen els francesos o els catalans mateixos quan accepten el discurs francès.
Dissortadament, la llista d’elements lletjos de Perpinyà no s’acaba pas ací; a la catedral, s’hi pot veure una imatge de Santa Joana d’Arc, que trenca tota l’estètica del gòtic català. Què hi fa aquesta imatge a la Seu de Perpinyà? Aquesta santa va morir el 1431; aleshores, el Rosselló era pas francès; a la gent de Perpinyà el que s’esdevingués a Orléans tant se li’n donava; en tot cas el que els preocuparia era si reeixirien les campanyes del rei Alfons el Magnànim a Itàlia. A què es deu aquesta devoció per Santa Joana d’Arc a Perpinyà, que es dóna pas enlloc més de Catalunya?
Joana d’Arc fou beatificada el 1909, canonitzada el 1920 i proclamada patrona de França; aquesta exaltació als altars s’inscriu, doncs, dins del bel·licisme francès que, juntament amb els d’altres potències europees, va dur a l’esclat de les dues guerres mundials.
Les imatges de Joana d’Arc en algunes catedrals franceses semblen la representació més d’una deessa de la guerra que no pas d’una santa cristiana, per això, si com arriben a dir algunes inscripcions, Déu envià Santa Joana d’Arc a França, segur que fou pas per predicar la pau entre els pobles.
Xavier Deulonder i Camins
www.gratisweb.com/deulonder2005
