22.07.2003 - 05:04
Manresa i Bambylor estan a punt de celebrar quinze anys de relació amb un nou estiu ple d’activitats. El Consell Municipal de Solidaritat de Manresa ha aprovat per a aquest any 2003 la tercera fase d’un projecte de millora mediambiental a Bambylor (centrat en la recollida selectiva d’escombreries) i ha donat suport a un camp de solidaritat que farà possible que dotze joves manresans i manresanes s’integrin durant un mes a la vida quotidiana de Bambylor.
D’altra banda, per iniciativa d’un grup de dentistes, membres de “Dentistas Mundi”, un grup de 8 odontòlegs es desplaçarà a Bambylor , coincidint la majoria de dies amb el grup de joves. Aquesta col·laboració ha estat molt ben acollida per Bambylor perquè, al Senegal, el sistema sanitari és privat i inaccessible per a
la població donades les difícils condicions de vida. Aquesta situació fa molt més valuosa l’assistència desinteressada que portaran a terme els esmentats professionals.
L’Ajuntament i el Consell Municipal de Solidaritat reiteren, finalment, el seu agraïment per les col·laboracions que hi ha hagut a nivell de Manresa i comarca, tant pel que fa a la recollida
de material sanitari com pel que fa a la preparació de les activitats interculturals i traduccions a la llengua senegalesa, el wòlof.
Cal recordar que els contactes entre ambdós municipis es van iniciar arran d’un camp de treball en el qual joves manresans van tenir
l’oportunitat de conèixer la realitat de Bambylor. Des de llavors es van seguir mantenint contactes entre persones i grups dels dos municipis i aquesta relació va concloure, finalment, en l’agermanament, oficialitzat el novembre de 1997.
L’Agermanament té un sentit molt ampli, ja que té dues dimensions complementàries essencials: per una banda, l’intercanvi humà per reconèixer el valor de la diversitat cultural com enriquiment entre persones que ens ajuda, com a ciutadans i ciutadanes del Nord, a tenir una visió més clara de les relacions internacionals; i, per l’altra, el recolzament a Bambylor en projectes que millorin les condicions de vida bàsiques de la població, no des de l’assistencialisme, sinó reforçant les iniciatives pròpies i les capacitats dels grups locals.
