13.07.2015 - 21:11
La delegada del govern d’Ensenyament a Barcelona, Montserrat Llobet, ha assegurat davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que el mes d’octubre passat, en dues reunions, va informar desenes de directors d’escoles i instituts sobre els preparatius del 9-N, però que en cap moment no els va donar instruccions. Segons ella, va explicar-los quines opcions tenien arran de l’anunci del president de la Generalitat, Artur Mas, de dur a terme el procés participatiu als centres docents. Aquesta versió matisa la que va donar la consellera d’Ensenyament, Irene Rigau, a la fiscalia, i contradiu la de dos inspectors que van denunciar suposades pressions als directors.
Les declaracions anteriors
Les declaracions d’avui eren les primeres davant el magistrat del TSJC que porta el cas obert arran de la querella de la fiscalia i del sindicat Manos Limpias contra Mas, Rigau i Ortega pel 9-N. Poc després d’aquella data, la consellera va enviar un escrit a la fiscalia en què deia que ni ella ni ningú del departament no havia ‘dirigit ordres, instruccions, suggeriments o comunicacions verbals o escrites’ als directors o responsables de centres públics d’ensenyament ‘suggerint o recomanant que consentissin l’accés als col·laboradors i/o voluntaris del procés participatiu’.
A més, assegurava que no s’havien pas fet reunions entre responsables del Departament d’Ensenyament i directors de centres d’ensenyament ‘per determinar la manera de procedir en relació amb el procés participatiu’.
Nogensmenys, dos inspectors d’educació van enviar un informe a l’alta inspecció de l’estat. Hi deien que alguns directors assistents a aquestes reunions els havien fet arribar que els responsables del departament els havien donat ‘instruccions’ sobre com col·laborar amb el procés participatiu.
Per això, la fiscalia va demanar que declaressin com a testimonis aquests dos directors i la directora dels serveis territorials d’Ensenyament a Barcelona Comarques, que engloba diverses comarques de l’àrea metropolitana.
Segons un dels inspectors, els directors li van explicar que les reunions s’havien fet el 16 i el 22 d’octubre i els havien instat a permetre l’ús dels centres i a cercar voluntaris per obrir-los el dia 9 de novembre.
El contingut de les reunions
No obstant això, fonts de la defensa han explicat que els inspectors no havien pogut certificar exactament què s’havia dit en aquelles reunions perquè no hi eren, i que tampoc no havien pogut concretar quines suposades pressions o coaccions van rebre els directors.
Un dels inspectors ha fet avinent al magistrat instructor uns quants correus electrònics que va bescanviar amb alguns directors parlant de la qüestió, i també el de la directora territorial convocant la reunió.
La reunió, segons fonts de la defensa, la va convocar per iniciativa pròpia la directora territorial i la va proposar a la secretària general del departament. Ho féu després de rebre nombroses trucades de directors de centres que havien vist l’anunci públic del president Mas sobre el procés participatiu i volien saber com havien de procedir. Per no haver de respondre als directors un per un, va decidir de reunir-los a tots en dues sessions. En la primera hi van anar uns cinquanta directors, i a la segona, uns cinc.
En aquestes trobades, a la seu de la delegació d’Ensenyament a Barcelona, al carrer de Casp, la directora territorial va recordar, en presència de l’inspector en cap, que el departament no organitzava el procés participatiu però que els edificis, com que són propietat de la Generalitat, servirien aquell dia per a posar-hi les urnes. A més, el 16 d’octubre el procés participatiu no havia estat encara suspès pel Tribunal Constitucional, cosa que va passar dies després.
En vista d’això, els directors van ser assabentats que tenien tres opcions: no col·laborar i que l’edifici no s’utilitzés, cedir l’espai i donar les claus a algú del departament, o col·laborar i obrir el centre i fer-se’n càrrec. Si escollien aquesta tercera opció, s’havien d’apuntar com a voluntaris a la web del procés participatiu.
Les reunions, segons que ha explicat la directora territorial al TSJC, van ser ‘informals’, i els directors hi van discutir les implicacions legals de cedir els espais. Alguns van demanar de rebre la informació per escrit, però la directora territorial va al·legar que el departament no organitzava el procés i per tant no podia fer-ho.
