Fe i raó

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

Amb motiu de la festa de Sant Tomàs d’Aquino, el 28 de gener passat, el cardenal Antonio Cañizares presidí un acte acadèmic al campus de Santa Úrsula de la Universitat Catòlica de València, en què pronuncià un discurs on defensà la fe i la raó com els dos raïls pels quals ‘pot i ha de caminar’ la Universitat Catòlica, en un diàleg necessari, per tal d’ajudar-se mútuament.

És cert que la fe i la raó no només no estan en contradicció, sinó que poden complementar-se. Per això trobe sorprenent que els bisbes (que han d’acompanyar la fe de l’Església) i els capellans del País Valencià estiguen en contra de la raó. I ho dic, una vegada més, pel tema de la llengua a l’Església. Llevat del bisbat de Tortosa (una part del qual està al País Valencià) que té una certa normalitat pel que fa a la nostra llengua, els bisbats d’Oriola-Alacant, Sogorb-Castelló i València, menystenen i marginen la llengua de Sant Vicent.

Des de fa segles, la jerarquia catòlica del País Valencià ha arraconat la nostra llengua, amb una litúrgia sempre en castellà. Fins i tot, alguna vegada ha estat un miracle trobar un capellà que presidira, amb normalitat, una eucaristia en valencià. I això que la majoria dels capellans són valencianoparlants. Però a l’hora de revestir-se i eixir al presbiteri, els preveres deixen la nostra llengua a la sagristia i fan que els cristians que parlem valencià, hàgem de deixar la nostra llengua a la porta del temple.

Per això se’ns prohibeix de celebrar la nostra fe en la nostra llengua. I és que com va denunciar el bon bisbe Rafael Sanus, la traducció del textos litúrgics que va fer l’AVL estan ‘congelats’ en algun calaix del palau arquebisbal de València, perquè, segons els bisbes valencians, no hi havia consens en la societat valenciana pel que fa a la llengua. Però, per a una qüestió científica cal un consens? Cal un consens per acceptar la llei de la gravetat? I sí que cal un consens per acceptar la unitat de la nostra llengua? O més aviat cal reconèixer la veritat? Els nostres bisbes no recorden aquelles paraules de Jesús: ‘la veritat vos farà lliures’?

Durant èpoques passades, l’Església va fer el ridícul per enfrontar-se a la raó i per no acceptar els criteris científics. Per negar l’evidència, en una paraula. I això que era una qüestió absurda en segles passats, encara ho és més en ple segle XXI.      

Com ha dit el físic David Jou, ‘un dels aspectes dels debats entre “raó i fe” al llarg de la història, ha estat una dimensió defensiva contra els poders absoluts’. Per això el professors Jou defèn que en últim terme ‘el debat entre “fe i raó” no tenia tant com a nom profund “raó”, sinó més aviat “llibertat”’. D’ací que l’Església Valenciana, rebutjant acollir al seu si la nostra llengua, està contraposant la fe a la raó i també a la llibertat. Com en el cas de Galileu i de tants altres científics que l’Església, al llarg de la història, ha condemnat. La diferència és que ara som al segle XXI.

Publicitat

“Tresors

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any