Guillem Balboa: ‘Em consider més independentista que no nacionalista’

  • Entrevista al futur batlle d'Alaró (Mallorca)

VilaWeb
Andreu Barnils
17.06.2015 - 06:00

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

Després d’anys de govern del PP, al poble mallorquí d’Alaró s’ha aconseguit un pacte entre PSIB-PSOE i Més. Durant aquest mandat, els dos primers anys la batllia serà per a la socialista Aina Munar i els altres dos per a Guillem Balboa (Més). Balboa treballa al departament de premsa de la Universitat de les Illes Balears. És pare de tres fills, nascut a Guinea Equatorial i educat a Mallorca. I quan li arribi el torn esdevindrà el primer batlle negre de la història de Mallorca. VilaWeb l’ha entrevistat telefònicament.

—Vau néixer a la Guinea Equatorial i heu estat educat a Mallorca.
—Vaig néixer a la Guinea Equatorial i a quatre anys vaig arribar aquí per la situació política que es vivia a Guinea. La història ens va caure a sobre i ens va deixar ben penjats. A casa som fills de la història colonial espanyola i de la dècada de la Primavera Africana. El meu pare estava molt ficat en aquest moviment polític. Eren els anys en què es vivia amb molta intensitat la lluita per la independència. I per la implicació política del meu pare vam recalar a Mallorca, cap als anys setanta.

—Com es deia el vostre pare?
—Juan Balboa. Nosaltres reclamàvem la independència de l’illa respecte del continent, perquè eren territoris culturalment i socialment diferents. Som de la part illenca, i no teníem res a veure amb la continental fins a l’arribada d’Espanya. I per motius administratius en va fer un únic país. Hi havia el compromís tàcit que quan guanyàs la independència efectivament se solucionaria. I no va passar. Els meus pares van ser educats en aquesta mentalitat colonial: valorar l’extern, i rebutjar el fet propi. Per exemple, mon pare prohibia a ma mare de parlar en la nostra llengua materna, el bubi, i volia que parlàssim espanyol, tot i que la família de la meva mare això de l’espanyol no ho dominava gaire, ha ha! Però quan vaig arribar aquí, a només quatre anys,  vaig acabar perdent el bubi. Ara l’entenc, però el parl poc.

—Curiós també, el vostre pare. Neix en una illa i se’n va a una altra illa.
—Per una qüestió romàntica. I sempre li ho he agraït. Ens costarà menys d’adaptar-nos a una altra illa que no a Madrid o Barcelona, deia. I, vist amb temps, crec que tenia raó.

—Per què vau entrar a Més i no en un altre partit?
—Més ve d’un acord entre PSM i Iniciativa Verds de Mallorca. I aquesta unió s’assembla moltíssim a la meva manera de veure les coses. Pensa que jo ja he viscut una pèrdua cultural. Jo venc d’una família que sap què és perdre la cultura. Va resultar relativament fàcil, almanco per a jo, fer aquest pas.

—Sou independentista?
—Jo em consider més independentista que no nacionalista. M’hi sent més còmode. Almanco si ens referim a la manera com s’ha interpretat el nacionalisme, d’una manera clàssica.

—La independència de Mallorca, de les Illes Balears, o de què?
—A les Illes hi ha gent que ho té molt clar. Hi ha qui reclama la independència de Mallorca. Perquè l’àmbit de la comunitat autònoma és força artificial, aquí, i ningú no s’hi identifica. Ara, si tot plegat fos un país normal, el nostre marc de referència hauria de ser més ampli. I ho hauríem de veure amb una certa normalitat. Crec que el marc de referència hauria de ser més ampli. I crec que ja m’entens. Jo ho veig clar, almanco, que el marc de referència va més enllà de la comunitat autònoma.

—Sereu batlle d’aquí a dos anys. Seríeu el primer batlle negre de Mallorca.
—Sí. I m’atreviria a dir que dels Països Catalans. No en tenc cap més referència, potser m’equivoc.

—Per què ha passat a Alaró, això, i no en un altre lloc?
—Bona pregunta. No ho sé. Alaró és un poble amb un percentatge alt de gent de la resta d’Europa. Històricament ha tingut immigració de gent de Mallorca i vull pensar que això hi ha influït. Crec que sobretot hem agafat el vot de canvi social: gent nova que viu a Alaró, de la resta de Mallorca, joves i dones amb un nivell cultural una mica diferent. La clau de Més a Alaró és que vam saber veure que la base sociològica havia canviat. Vam trobar unes claus que ningú no havia utilitzat. I això ens fa ser conscients que tenim un percentatge alt de vot prestat. El PP feia tres o quatre mandats que governava i abans havien estat dècades de partit socialistes. Hem trencat això.

—Heu estat objecte de discriminació pel fet de ser negre?
—I tant que sí. De petit em feien anar pel carrer amb les guardioles del Domund, per exemple, per captar doblers. De jove em feien sortir d’un local i em demanaven on portava la droga o directament no m’hi deixaven entrar. De gran, que t’aturin cada vegada que fas un viatge a la península, cansa. O no llogar-te un pis! Me’n vaig anar de casa relativament prest, a disset anys o divuit, i record que quan havia de llogar un pis em feia acompanyar per amics amb cara de responsables. Si no, res. També t’he de dir que quan vaig arribar, el concepte era compassió. ‘Los negritos que vienen de Àfrica.’ No era una concepció negativa com hi ha ara. I les ofenses més greus, les que més et toquen, no són les més evidents. Les dones, per exemple, parlen del micromasclisme. El dia a dia. Això fa molt de mal. És fruit d’un cert retard que té aquest país respecte de la pluralitat i la diferència. Ens n’omplim la boca, però la realitat costa més. Culturalment aquest país és molt monolític: concepció blanca, cristiana, patriarcal. No és fàcil de canviar-ho. El canvi cultural és lent.

—Quines són les grans línies que Més vol seguir a Alaró?
—La política municipal és plena de petita política. Però sí que hi ha una qüestió àmplia que marca la línia general de Més. A banda la concepció del territori, i la defensa de la llengua, nosaltres defensam l’aprofundiment democràtic. Això inclou transparència, obrir les institucions i mirar de fer funcionar l’ajuntament d’una manera col·lectiva. És una determinació enèrgica per a posar fi a pràctiques que han fet molt de mal: la política del totxo i la corrupció. Volem ser molt curosos. No podem continuar com fins ara. Hem arribat a la conclusió que no basta ocupar govern. Has de tocar el crostó de la gent que té poder. Si com que ets d’esquerres t’has de fer perdonar per haver arribat al poder, no anam bé. Si intentes caure bé als nuclis de poder, no canvies res.

—Al final la dreta fa feina quan guanya, i l’esquerra quan guanya no fa res.
—Efectivament. Nosaltres tenim l’experiència dels altres dos pactes de progrés. Vam mirar d’anar ben pentinats i convèncer que podíem ser tan bons al·lots com ells. I això ens va dur un desgast enorme. No vàrem canviar les coses que havien de canviar. Això s’ha acabat. No podem anar així pel món. Si hi arribam, és per transformar. Si no, queda’t a casa.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any