07.06.2015 - 14:37
El president de la Generalitat, Artur Mas, explica en una entrevista al diari italià Il Corriere della Sera que continua esperant que el govern espanyol proposi un acord perquè els catalans puguin votar ‘la relació que volen tenir amb l’estat espanyol’, per solucionar l’encaix amb Espanya. Però si això no és possible, recorda: ‘La declaració unilateral d’independència (DUI) continua desada a l’últim calaix del meu escriptori.’ Mas es mostra més partidari d’un procés com l’escocès, ‘però si no hi ha cap més opció, és allà, esperant’. També desvincula el procés català del de la Lliga Nord perquè, encara que la situació econòmica és important en tots dos casos, en el català perillen la llengua i la identitat.
‘Si Madrid vol que Catalunya romangui dins d’Espanya’ –diu Mas–, l’única condició que posarà és que ‘cridin els catalans a les urnes amb un referèndum per a elegir el tipus de relació que hi ha d’haver entre Catalunya i Espanya’.
Insta el govern espanyol a negociar i defensa que la prioritat catalana és seguir ‘un camí cívic i democràtic com els escocesos’ per a decidir el futur del país. Però alerta: ‘La declaració unilateral d’independència és l’últim sobre tancat en l’últim calaix del meu escriptori’. ‘No volem utilitzar-lo, però, si no hi ha cap més possibilitat, aquest sobre és allà’, i no s’hi pot renunciar d’entrada.
L’entrevista és el resultat d’un debat que el president Mas va tenir divendres a Milà amb un grup de periodistes del diari a la històrica seu de Via Solferino, durant la visita que va fer a la ciutat arran de la participació de Catalunya a l’Exposició de Milà.
‘Identificar la nostra proposta amb les idees de la Lliga Nord és un error: per nosaltres les qüestions econòmiques i fiscals també són importants, però cap italià no ha de patir pensant que la seva llengua o la seva identitat perillen’, diu.
Així mateix, lamenta: ‘L’estat espanyol dóna una resposta judicial a les nostres demandes polítiques’, i recorda que, contra ell mateix, s’han presentat quatre querelles que poden implicar penes de presó. ‘Espanya diu: no hi ha res a discutir, et detindrem i t’enviarem a la presó. La manca de comunicació és tal que ara volen una llei per castigar que es xiuli l’himne nacional.’ Es mostra astorat que en aquest context de falta de diàleg, falta de propostes i falta de solucions al dèficit fiscal, els governants espanyols ‘se sorprenguin que en un estadi ple de bascs i catalans es xiuli l’himne espanyol’.
Mas recorda: ‘Durant trenta anys els catalans han ofert suport al govern espanyol en canvi d’anar guanyant nivell d’autonomia.’ Mentre els necessitava –diu–, ‘va donar alguna cosa’, però quan han pogut continuar sense el suport dels catalans ‘novament recuperen el que mai han acabat de cedir del tot’. I continua: ‘Per exemple, l’estat hauria de permetre el referèndum d’autodeterminació de Catalunya, però, si guanyem, nosaltres ens hauríem de comprometre a continuar aportant recursos a l’estat espanyol. Això ho signo ara.’
Mas acaba dient que el nou camí que es vol obrir no sols el reclama la Generalitat, sinó ‘dos terços del parlament català elegit el 2012, el 95% dels municipis i un milió i mig de persones que durant tres anys cada Onze de Setembre han omplert els carrers per a reivindicar l’autodeterminació’.
