03.06.2015 - 11:37
‘No tinc cap dubte que la decisió ja és definitiva i que el nou bisbe de la diòcesi d’Urgell vindrà, sigui d’immediat o d’aquí a uns anys, amb instruccions precises des del Vaticà per liquidar el Coprincipat tradicional de manera ordenada, i limitar-ne les conseqüències negatives en la mesura que pugui.’ Amb aquesta afirmació contundent comença l’article de l’ex-cap de govern d’Andorra, Òscar Ribas, sobre les informacions publicades per VilaWeb a final d’abril (aquí) i per La Vanguardia fa dos dies (aquí) sobre la voluntat del Vaticà de liquidar el Coprincipat d’Andorra, càrrec que ocupa des de fa gairebé 750 anys el bisbe d’Urgell.
Ribas recorda l’ensurt que van tenir quan ell presidia el govern després de la reforma del 1981: ‘Es tractava de la pretensió del cap de l’estat esoanyol de substituir el Copríncep episcopal en les seves funcions a Andorra.’ Sobre la reflexió oberta al Vaticà pel nou papa Francesc, Ribas diu: ‘La bona notícia és que tot indica que aquest període de reflexió que s’atorga el Vaticà ens permet també als andorrans una seriosa reflexió abans de la posterior decisió.El primer que caldria fer (naturalment segons la meva opinió) seria pactar amb el Vaticà la durada del període, que consideri les gens brillants circumstàncies en què ens trobem com són el canvi de paradigma econòmic, crisi financera al màxim i negociacions amb la UE. Malgrat pugui semblar superficial, el període de transició més o menys llarg és absolutament imprescindible perquè puguem concretar en primer lloc amb el Copríncep francès les accions a desenvolupar.’
I l’ex-cap de govern demana un debat andorrà: ‘Hem de debatre ja les possibilitats de canvi al front de les institucions del país. I hem de fer-ho amb sentit d’Estat i fugir de populismes que fins ara no ens han portat res de positiu, sinó el contrari. Hem de sortir de discussions bizantines. Caldrà imaginació política, no a curt, sinó a llarg i a molt llarg termini. Hi estem preparats? És aquesta una pregunta que és transcendent que els andorrans responguem.’
A més, Ribas planteja una possible explicació sobre els motius del Vaticà per abandonar el Coprincipat: ‘Pel que fa a la decisió definitivament irreversible, imagino que haurà estat la denúncia, a totes llums injusta i injustificada dels EUA, de blanqueig de diners procedents del crim organitzat. Estèticament és una excusa molt apropiada de cara a l’opinió mundial per deixar una missió històrica. No es deixa el compromís històric per motius morals, sinó que es justifica per motius merament polítics dels assumptes humans. De totes maneres, hem d’agrair a l’Església els set segles de servei al país.’
