03.06.2015 - 08:43
Destacats membres del sector independentista d’Unió han expressat aquest matí el malestar per la pregunta de la consulta interna del 14 de juny, que té un redactat confús i contrari a la independència de Catalunya. L’ex-president del parlament i president del Pacte Nacional pel Dret de Decidir, Joan Rigol, ha dit que votaria no a la pregunta, ‘perquè posem la legalitat en mans de l’estat espanyol i si no ens dóna permís quedem absolutament blocats’. El secretari d’Universitats i líder del sector independentista del partit, Antoni Castellà, s’ha mostrat indignat i ha dit que també es decantava a votar no.
En declaracions a RAC-1, Castellà ha dit: ‘Aquesta pregunta no respon al mandat del consell nacional del febrer, d’una pregunta amb resposta clara sobre el procés plebiscitari del 27-S. Acabem fent una pregunta trampa. Què vol dir “procés”? Sense renunciar a la plena sobirania? Si això ja ho tenim als estatuts. Això és posar en mans del govern espanyol de torn allò que decidim; és anar dues pantalles enrere. Ens situem en el procés previ al dret de decidir. Ho trobo molt greu.’
És per això que Castellà s’inclina a votar no ‘com una esmena a la totalitat’, o bé forçar la convocatòria d’un congrés extraordinari abans del 27-S. També ha recordat que el cens de la consulta arriba als cinc mil militants, i que la proposta de pregunta clara sobre la independència de Catalunya que van impulsar els independentistes va aplegar mil signatures. ‘Ahir es va tancar la porta a un 25% de la militància’, ha reblat.
Per una altra banda, Joan Rigol ha dit a Catalunya Ràdio: ‘Una DUI és problemàtica, però posar la possibilitat d’avançar en mans de l’estat espanyol quan Catalunya fa un enorme esforç de pressió per a poder-se obrir camí no és gaire oportú. Votaré que no.’ I ha afegit: ‘Jo fa quinze anys no era independentista, treballava per encaixar Catalunya a Espanya. Però he seguit el procés de molta gent que ha vist que ens tenen agafats pel ganyot i han acabat dient prou. Hi ha d’haver diàleg, però des de la fermesa del prou de molta gent de Catalunya.’
