Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Notícies

Divendres  29.05.2015  06:00

Autor/s: Montserrat Serra

Eugeni d'Ors, el misteri continua

S'ha fet una jornada dedicada a aquest intel•lectual controvertit i s'ha presentat un llibre-catàleg, a cura de Xavier Pla · Us oferim unes quantes entrevistes en vídeo de personatges que el van conèixer o estudiar

Men?ame
 

L'any 2010 Vicenç Altaió, aleshores director de l'Arts Santa Mònica, encarregava a Xavier Pla, estudiós de la literatura catalana, una exposició dedicada al controvertit intel·lectual Eugeni d'Ors. El centre combinava l'exposició sobre un autor modern i una altra sobre un autor més antic. Així van néixer les exposicions dedicades a l'escriptor Quim Monzó i al poeta Joan Salvat-Papasseit. I les que havien de seguir eren la d'Eugeni d'Ors i la de Baltasar Porcel. Però la defenestració de Vicenç Altaió al capdavant del Santa Mònica el 2013 va paralitzar aquests dos projectes.

Tot i que Xavier Pla tenia enllestit tot el material per a l'exposició d'Eugeni d'Ors (la revisió de l'epistolari, fotografies, autoretrats, unes quantes entrevistes en vídeo fetes a personatges que el van conèixer i que el van estudiar i els articles del catàleg encarregats als especialistes), cap institució museística de la ciutat no la va voler fer seva: ni el CCCB ni el Museu d'Història de Catalunya, per a posar els dos extrems. I el projecte va romandre congelat. Ahir es va fer visible bona part de la feina feta, gràcies a una jornada dedicada a Ors a l'Institut d'Estudis Catalans, promoguda per la Institució de les Lletres Catalanes, i a la presentació del catàleg (de l'exposició inèdita).

Malgrat tots els entrebancs i decepcions, Xavier Pla estava content, perquè finalment es podia fer pública aquesta bona feina col·lectiva sobre un dels personatges més fascinants i determinants de la nostra història recent. Xavier Pla explicava a VilaWeb: 'Hem fet un esforç per a repensar la figura d'Eugeni d'Ors sense oblidar res. Sense oblidar que va ser catalanista i també falangista.' I continuava: 'El que no es pot dubtar és que era un home de primer nivell, que era llegit per Pessoa (quina figura del seu temps podia dir això?) i que va mantenir correspondència amb els grans pensadors, artistes i intel·lectuals del seu temps: Miró, Otho Lloyd, Ortega y Gasset, Mircea Eliade, Marc Chagall, Margarida Xirgu, etc.

El catàleg destaca un fragment del 'Glosari' d'Eugeni d'Ors sobre Octavi de Romeu (un dels seus sobrenoms) que és un elogi de l'antipatia. 'Perquè d'Ors va ser un senyor que ja de bon principi va suscitar molta antipatia. I encara en suscita avui. Si no, com es pot entendre que Joandomènec Ros, president de l'Institut d'Estudis Catalans, en la inauguració de la jornada d'estudi, hagi dit: "No sé res d'Ors, però crec que és sobrevalorat." Això devalua la institució!'

D'Eugeni d'Ors a Joan Fuster

Continua Xavier Pla: 'Quan Eugeni d'Ors es va morir, el 1954, Joan Fuster, que era un home d'una gran intel·ligència, va publicar un article en una revista de l'exili a Mèxic (en l'ambient més desfavorable que hi havia en relació a Ors), i es preguntava quina pèrdua representava Eugeni d'Ors per a la cultura catalana. Si el 1954 s'ho preguntava Fuster, com no ens ho hauríem de preguntar avui nosaltres! La cultura catalana d'avui no sap com relacionar-se amb Eugeni d'Ors, perquè acceptar-lo és acceptar-ho tot d'ell.'

'Però a mi d'Eugeni d'Ors, me'n fascina que és el teòric del catalanisme polític, però també és teòric del falangisme espanyol; és el teòric sobre el noucentisme, que vol dir tornar a beure del classicisme, però en l'àmbit de la crítica d'art Ors és conegut sobretot pel seu estudi sobre el barroc; és un antipàtic, però alhora té la capacitat de relacionar-se amb tanta gent! I aquest seguit de dualitats, d'antagonismes, me'l fa molt atractiu.'

Xavier Pla fa notar que en la jornada d'estudi 'Eugeni d'Ors. Potència i resistència' no hi apareix el terme 'noucentisme'. Ho explica: 'Ens hem d'acostumar a parlar d'Ors sense etiquetes. "Noucentisme" és un terme encunyat per ell, per entendre's i per parlar de si mateix. Però el noucentisme en Eugeni d'Ors no va ser perpetu, va ocupar només una part de la seva vida.'

I l'especialista conclou: 'Eugeni d'Ors ho té tot perquè no ens agradi (egòlatra, vanitós, bufat, elitista, antidemocràtic…), però ens agrada. Aquí radica el misteri. Per això l'exposició s'havia de dir "El misteri d'Eugeni d'Ors".'

***

A la jornada 'Eugeni d'Ors. Potència i resistència' també es van mostrar fragments de les entrevistes en vídeo a personalitats del món de la literatura que parlen sobre la figura i l'obra d'Eugeni d'Ors. Aquí us oferim les de l'arquitecte Oriol Bohigas, l'editor Jaume Vallcorba —ja desaparegut— i Conxita Soler.

Men?ame