28.05.2015 - 19:01
L’Institut Català de Finances (ICF) podrà rebre directament fons del pla Juncker, segons l’acord a què han arribat avui les tres institucions europees –l’Eurocambra, el Consell Europeu i la Comissió Europea– per a assignar el fons europeu d’inversió, que ha de mobilitzar 315.000 milions d’euros durant els tres anys vinents. Els eurodiputats catalans Ernest Maragall (ERC-NeCAT) i Ramon Tremosa (CiU), membres de la comissió que ha negociat l’acord, han aconseguit que s’acceptés la seva proposta que entitats com l’ICF puguin gestionar el fons, atorgat pel Banc Europeu d’Inversions.
Tant Maragall com Tremosa veuen amb satisfacció que l’acord inclogui aquesta reivindicació catalana, tot i que Maragall ha dit que el pacte entre l’Eurocambra, el Consell i la Comissió no recollia el cent per cent de les propostes del seu grup (Verds/ALE), perquè hi manquen ‘objectius més concrets’.
Tremosa ha celebrat que l’Institut Català de Finances de la Generalitat pugui actuar com a intermediari del pla Juncker per a les PIME catalanes: ‘Això farà més fàcil que els diners s’inverteixin en les PIME del nostre territori amb més potencial i capacitat d’innovació.’ Maragall ha reclamat que l’ICF activi ‘plataformes d’inversió específiques per a PIME i projectes d’eficiència energètica i de valorització tecnològica amb capacitat de transformar el teixit productiu’.
En concret, l’acord preveu que totes les institucions financeres i de promoció econòmica que tinguin un mandat públic, a escala estatal, territorial o local, tinguin la consideració de bancs nacionals, cosa que obre la porta a la participació d’institucions com ara l’ICF.
Així mateix, Tremosa ha destacat que l’acord preveu que s’apliqui un anàlisi de cost-benefici dels projectes a escollir per a rebre finançament segons els estàndards europeus: ‘Així s’evitarà que s’utilitzi el pla Juncker per finançar trens sense passatgers i aeroports sense avions’, ha dit. Tremosa, que ha estat un dels defensors que s’incloguin les infrastructures de la xarxa transeuropea de transport entre les prioritats del pla Juncker, ha assegurat que el pacte permetria a la línia de rebre diners privats: ‘El corredor mediterrani serà finançat més fàcilment per inversors privats que hi veuran un clar retorn econòmic, més que no pas per un govern espanyol que margina Catalunya i que sempre prioritza la inversió en la gran velocitat per sobre de l’economia productiva.’
Maragall ha indicat que l’aprovació de pacte significarà tenir un instrument per a impulsar la inversió, més que no un veritable pla: ‘Que els projectes siguin veritablement bons i orientats a la generació d’ocupació sostenible dependrà dels estats i dels promotors privats’, ha dit. Maragall no vol que s’hi incloguin ‘projectes tipus Castor o infrastructures inútils’.
Finalment, Tremosa ha celebrat que per crear el fons del pla Juncker no es tocaran ni el Consell Europeu de Recerca ni el programa concret de Marie Curie. Això és important, ha dit: ‘Catalunya cada any figura entre les primeres regions europees en captació de fons europeus per a la recerca, i aquest és un dels nostres motors de creixement.’ La protecció d’aquests dos programes s’ha pogut garantir gràcies a una esmena del grup liberal, del qual forma part CDC, que ha proposat que, per finançar el fons, en comptes de retallar en aquestes partides s’utilitzin els superàvits de la UE que cada any es retornen als estats si no es fan servir.
Els projectes que Catalunya vol finançar
Segons un document preliminar de la Generalitat vist per l’ACN al febrer, Catalunya presenta com a projecte més ben dotat per a rebre finançament del pla Juncker el corredor mediterrani, amb una inversió total de 3.291 milions d’euros, dels quals 1.585 entre el 2015 i el 2017. Els projectes també inclouen les línies de metro L-9 i L-10, amb 1.108 milions d’euros en total, i 485 milions per a millores de la xarxa ferroviària, amb plans com ara l’enllaç amb la T-1 o el desdoblament de la R-3 entre Montcada i Vic. El document també inclou el desplegament de serveis de tecnologies de la informació i la comunicació a la Generalitat. Tanmateix, tots aquests projectes són propostes, i caldrà veure si són finalment escollits per rebre diners del pla Juncker. El document també preveia inversions per a Vodafone, Telefònica, Endesa o Indra.
L’empresa catalana Grífols va ser una de les primeres a ser escollida pel Banc Europeu d’Inversions per rebre finançament del pla, fins i tot abans no s’acordés el funcionament del fons. Grífols rebrà un préstec de 100 milions d’euros del BEI per a donar suport a un projecte de recerca i desenvolupament de l’empresa per millorar els tractaments mèdics de l’Alzheimer i els de les malalties cardiovasculars que requereixen intervenció. A més, s’investigarà per millorar el tractament per trombòlisi, que destrueix els coàguls de sang.
