Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Notícies

Diumenge  24.05.2015  06:00

Autor/s: M.S.

Avanç editorial: 'Cants de sirena negra' de Sebastià Bennassar

L'editor d'aquesta novel·la d'aventures, Francesc Gil Lluch, d'edicions Saldonar, ens en parla · Us oferim el tercer capítol

Men?ame
 

Sebastià Bennassar (Palma de Mallorca, 1976) és un escriptor versàtil, un treballador incansable, un activista cultural i literari. Sovint el vinculem amb la novel·la negra, com a autor i estudiós, però amb aquest nou llibre que aquesta setmana arriba a les llibreries, 'Cants de sirena negra' (Edicions Saldonar), Bennasar s'endinsa en un altre gènere, la novel·la d'aventures. Com explica l'editor, Francesc Gil Lluch: Bennasar, un escriptor experimentat, es presenta aquí com un escriptor nou. I li agradaria que la lectura de la novel·la fes recuperar als lectors els sentiments que li han provocar a ell, els del lector d'infantesa quan llegia els clàssics de la novel·la d'aventures: Robert Louis Stevenson, Joseph Conrad, Jack London, Jules Verne, Herman Melville, Emilio Salgari… Us oferim el tercer capítol.

Què diu l'editor Francesc Gil Lluch de 'Cants de sirena negra' de Sebastià Bennassar:

«Sebastià Bennasar té una obra molt ben feta al darrere, i ha tocat molts registres. Feia temps que li volia demanar si volia publicar una novel·la a Edicions Saldonar, i quan em va parlar de ‘Cants de sirena negra’, amb aquella manera tan neta que té d’explicar les coses, de seguida em vaig entusiasmar. »

«Sense que ell ho sabés, per explicar-me el context de la història m’estava parlant dels referents literaris que em van inocular el virus de la lectura, els clàssics de l’aventura: Robert Louis Stevenson, Joseph Conrad, Jack London, Jules Verne, Herman Melville, Emilio Salgari… I em va fer tornar a aquell temps, quan era petit, en què esperava que arribés l’aniversari o posar-me una mica malalt perquè algú em regalés un llibre d’aquests escriptors.»

«Ah, i em va parlar per primera vegada del personatge central, de la sirena negra… Una vegada llegida la novel·la, totes aquelles lectures es nota que Bennasar les ha destil·lat bé, només faltaria, i que se les estima com el tresor de l’illa de Stevenson que tant el fascina.»

«Valoro molt sincerament que Bennasar sigui un escriptor molt versàtil. Fins ara li havíem llegit sobretot novel·les negres i d’altres de caràcter més cultural. Aquí, en els ‘Cants de sirena negra’, però, es bolca en una història d’amor estupenda, amb els referents sentimentals de les novel·les d’aventures. I fa servir un recurs estilístic amb el qual aconsegueix la nostra identificació i implicació en la història: la narració en segona persona. Així, ens obliga amb molta habilitat a submergir-nos dins el llibre, igual que se submergeix el protagonista, Serge Bestard, a les mars per trobar el rastre que l’ha d’ajudar a recuperar la seva sirena negra estimada.»

«És curiós: un escriptor experimentat que se’ns presenta aquí com un escriptor nou. M’agradaria que la lectura de la novel·la fes recuperar als lectors els sentiments que m’ha fet tornar a tenir a mi, i que a més d’un li vingués de gust repassar llibres que segur que fa temps que no visita. I als més joves, potser els dóna l’oportunitat de descobrir un món que existirà sempre. I sobretot que tothom busqui, i trobi, la seva sirena negra.»

Men?ame