22.05.2015 - 06:00
Jaume Font encapçala la llista de Proposta per les Illes (PI) en unes eleccions en què el PP podria perdre la majoria absoluta que li ha permès de fer i desfer aquests últims quatre anys. Aquesta pèrdua de força anirà a favor d’una oposició molt fragmentada, i el PI ho vol aprofitar per entrar al parlament. Font vol que el PI esdevingui una peça clau en la formació del nou govern, però les exigències del partit són clares: un nou sistema de finançament i un règim especial per a compensar els costs d’insularitat. Hem parlat amb ell d’això i de més qüestions.
—Hi ha molta oferta electoral. Creieu que el PI entrarà al parlament?
—El PI serà decisiu en el nou parlament, no en tinc cap dubte. L’estructura que hem muntat a Menorca, Eivissa i Mallorca fa que no hi hagi dubtes: serem al parlament a partir del dia 24 al vespre.
—Creieu que serà decisiu perquè és una formació de centre. Per tant, facilitarà un govern d’esquerres i de canvi a les Illes?
—Us ho diré sincerament. Ha canviat tant el món que parlar de dretes i d’esquerres és caduc. Aquí parlem de necessitats, d’igualtat d’oportunitats per a guanyar el futur immediat, perquè hi ha molta gent que sofreix. Nosaltres donarem suport a un govern del PSOE i el PP sempre que es complesquin unes premisses. Si no, no donarem suport a cap dels dos i com que no tindran majoria, hauran de patir i lluitar cada dia al parlament.
—Quines són les vostres exigències?
—Els seus responsables de Madrid s’han de comprometre a un sistema de finançament que ens iguali a la mitjana de l’estat i, a la vegada, a un règim especial per mirar de compensar els costs d’insularitat. El problema real dels ciutadans de les Balears és que els dos grans partits, en trenta-dos anys d’autonomia, no hagin aconseguit de compensar els costs d’insularitat i, a més, no hàgim tingut un sistema de finançament igual a la mitjana. Això fa que, per exemple, en sanitat, respecte de Catalunya i Madrid, tinguem una inversió de 300 euros menys per persona cada any. Això vol dir 340 milions d’euros que deixem d’invertir cada any. A la universitat, hi invertim per cada alumne un 22% anual menys que la mitjana.
—Solucionar el dèficit fiscal és una urgència?
—Penseu que del nostre PIB fem una aportació anual d’un 14% i Catalunya i Madrid, que es queixen, són al voltant del 8% i el 9%. Ja es poden queixar molt però és que nosaltres som els que més aportem i volem que se’ns compensi. Per una qüestió molt senzilla que és el futur; la capacitat de tenir igualtat d’oportunitats. No és una qüestió d’esquerres o de dretes. És una qüestió que avui els joves de Menorca se’n van a fer feina a Mallorca o Catalunya. No en queden, aquí.
—Quines línies vermelles més no esteu disposats a negociar?
—N’hi ha més. Si no es decreta una moratòria de grans superfícies durant el primer mes de constitució del parlament canviarem el president. N’estem farts. Més de 300.000 metres quadrats nous de grans superfícies a l’illa de Mallorca aquests darrers quatre anys. Hi ha més qüestions. Aquests últims dies hi ha hagut un pacte entre entitats cíviques i les universitats que han marcat un full de ruta per fer un pacte per l’educació. Nosaltres diem: qui no signi aquest pacte per l’educació i deixi els professionals posar la lletra petita de com ha de funcionar, no tindran el nostre suport. El PP no ha anat a firmar, però el PSOE sí. Hi ha qui, després del 15-M, no s’ha adonat del moviment de les bates blanques o la marxa verda de les Balears, de què vol la ciutadania.
—Per tant és complicat que el PI entri en un govern. O sí que hi ha alguna la possibilitat?
—No hi ha cap problema i tenim els professionals per formar part d’un govern. Però la prioritat és el compliment de les línies vermelles. Per això hem volgut fer un pas més i anar a cal notari. La transparència ha de ser màxima i que la gent pugui creure que no ens mourem de la nostra posició i governar ens és totalment secundari.
—Vàreu signar davant notari els principis irrenunciables per donar suport a qualsevol govern. Tots ells sembla que us acostin més a les formacions d’esquerra.
—No tan sols això. També hem dit que amb les polítiques que ha fet el PP aquests últims quatre anys és impossible que els donem suport. I si continua així no podrem ni asseure’ns. Però tampoc no em fio en cap moment que el PSIB-PSOE aconsegueixi obtenir l’aprovació de Madrid sobre les nostres propostes. Però no es tracta d’acontentar el nostre partit, sinó donar una oportunitat als ciutadans de Balears.
—La realitat de l’illa necessita un canvi?
—Sí. Tenim 75.00 aturats. D’aquests, 38.000 són majors de 45 anys i molts fa un any i mig que estan a l’atur. La construcció no tornarà a ser mai més allò que era. Què fem nosaltres? Viure del turisme? No. Més de 4.000 joves formats han partit cap a Catalunya, Alemanya i Anglaterra durant els últims dos anys i mig perquè aquí no hi ha feina qualificada per a ells. És el moment de la societat. Aquí fa falta un partit que jugui el paper no de governar, sinó de reordenar la societat. Ens empobrim. Les empreses de pell i calçat de Mallorca han fugit.
—Però si ni el PP ni el PSOE no són receptius a canviar el model de finançament i posar fi al dèficit fiscal, quina alternativa hi ha?
—Doblegar-los, doblegar-los. Al principi costarà, però segur que ho aconseguim. Ara, si volem governar per tenir càrrecs i tenir lloc al parlament som morts. Nosaltres hem construït un partit durant quatre anys estant a fora de les institucions, perquè cada un de nosaltres té el seu propi ofici. A la política només hi entrem per canviar. Si no, no val la pena.
—Una de les constants de l’última legislatura han estat els casos de corrupció. Quines propostes té el PI per a frenar-la?
—El fet més greu és que des de fa vuit anys no s’ha arbitrat cap mesura per tenir més control. Dins aquest document que hem firmat davant notari especifiquem que no donarem suport a cap formació, tret que els càrrecs de secretari general passin a ser funcionaris de carrera que estiguin com a mínim vuit anys en el lloc de treball. Totes les conselleries tenen un secretari general que s’encarrega de totes les contractacions, subhastes i adjudicacions, tant si són petites com si són grosses. Doncs nosaltres demanem que siguin funcionaris, no polítics.
Jaume Font en vint preguntes
—Quin és el vostre defecte principal?
—Xerro massa.
—Quins dons naturals us agradaria tenir?
—M’agradaria fer feliç tothom.
—Quin nom (de noi i de noia) preferiu?
—El de la meva dona, Purificació. Però ja sé que a molts no els agradarà.
—Quin és el vostre artista preferit?
—Harrison Ford.
—Quin és el vostre heroi de ficció preferit?
—En Harrison Ford a ‘Blade Runner’.
—Quin personatge històric valoreu més?
—Sóc un enamorat de Leonardo Da Vinci.
—Quin és el vostre lema?
—Lluitar, lluitar i lluitar.
—Quines feines heu fet fora de la política?
—La meva feina més important ha estat fer de cambrer al meu restaurat. També he treballat de cuiner, subdirector d’una empresa d’assegurances a les Balears i he estat en política. També ser fer de picapedrer, que era l’ofici del meu pare i de jovenet el vaig ajudar.
—L’escola on portàveu els fills és pública o privada?
—Pública.
—L’última vegada que heu fumat marihuana?
—No n’he fumat mai, però sí molt tabac.
—Amb quina llengua parlàveu als pares?
—En català.
—I als fills?
—En català i a vegades en castellà perquè la meva dona és extremenya.
—Quina és la mentida més grossa que han publicat els mitjans sobre vós?
—Que vaig fer votar morts per correu.
—Quin ha estat el millor president de les Illes fins avui?
—Biel Cañellas, amb molta diferència.
—Quina és la millor cosa que ha fet Bauzá?
—Silenci. No ha fet res.
—I la pitjor?
—Trencar el consens per la defensa de la nostra llengua i la nostra identitat.
—Quant cobrareu si sou diputat?
—No sé quant cobren ara, però quan jo hi era massa: 3.100 euros.
—Cobrareu les dietes?
—No ho sé, encara, com ho faré, perquè no tinc ganes de perdre el contacte amb la meva feina al restaurant que tinc amb el meu germà i la meva dona. Segurament que intentaré compaginar-ho, cosa que implicaria cobrar dietes. Si no ho compagín cobraré un sou.
—Qui us ha fet políticament?
—La gent del meu poble, sa Pobla.
—Qui creieu que faria la vostra feina millor, entre la resta de candidats.
—Jo crec que la senyora Francina Armengol i el senyor Biel Barceló ho farien bé. També crec que na Maria Salom del PP ho faria molt millor que el senyor Bauzá, perquè no defensaria les mateixes coses.
—Qui creieu que la faria pitjor?
—En Xavier Pericay de Ciutadans. És un desastre. No tenen programa, no tenen projecte.
