Nel Martí: ‘Amb Més les decisions es prendran des d’aquí i no des de Madrid’

Una bona part dels menorquins esperen les eleccions de diumenge amb esperança de canvi, per allunyar-se d’un període fosc de la cultura, l’ensenyament, la llengua i el benestar social. El PP de José Ramón Bauzá ha fet sortir al carrer molts ciutadans, en reacció contra les accions polítiques del govern. Més per Menorca té un objectiu principal: foragitar el PP del poder, amb un lideratge del sobiranisme progressista. Les enquestes dibuixen petits progressos per a Més, però fins diumenge no hi ha res decidit. N’hem parlat amb el candidat al parlament balear, Nel Martí, que aquesta última legislatura ja ha estat diputat.

—L’objectiu central de les eleccions és foragitar el PP del poder?
—No únicament. Sens dubte hem de desallotjar el PP dels governs. És un gran objectiu. Però l’objectiu que cal aconseguir és que el nou govern de canvi sigui liderat per Més. El canvi ha de venir d’allò que representam com a moviment social i polític.

—Si hi ha majoria d’esquerres al parlament, quina serà la prioritat respecte de Menorca?
—Nosaltres pintem unes línies vermelles per a participar o donar suport a un govern de canvi d’esquerres. I aquestes línies vermelles afecten l’àmbit autonòmic i també específicament Menorca. Per exemple, la millora del finançament autonòmic i el règim especial. Entenem que sense encarar la millora del finançament i del règim especial que preveu l’estatut per donar resposta a la doble insularitat serà molt difícil deixar de ser ciutadans de tercera, de ser els darrers en despesa en sanitat, en educació, en dependència. Per a tenir bons serveis públics hem d’encarar amb determinació aquests dos aspectes: finançament autonòmic i règim especial.

—Més línies vermelles?
—Una altra línia vermella és el transport aeri, la connectivitat. A Menorca, els problemes de connectivitat impliquen una tercera crisi que paguen els ciutadans. La primera crisi és l’econòmica, la segona és de finançament i la tercera és de transport. L’activitat econòmica de Menorca depèn d’això. I la tercera línia vermella és la residència per als malalts. Els menorquins depenem d’un hospital de referència, que és a Mallorca. Consideram que tots els malalts que han de fer una estada de dies, setmanes o mesos per a un tractament a Mallorca han de ser atesos en l’aspecte de la residència per a pacients i familiars.

—També proposeu un procés democratitzador. En què consisteix?
—Nosaltres ens definim com un partit sobiranista. I en aquest sobiranisme hi incloem el canvi del centre des d’on es prenen les decisions. Des de Menorca s’han de poder prendre decisions, decidir, influir i participar en tot allò que afecta els ciutadans. Concretament, defensam que el Consell de Menorca ha de ser allò que diu l’estatut d’autonomia. És a dir, el govern de l’illa. Per tant, volem que el govern del consell insular pugui governar realment i que el govern autonòmic li deixi fer aquest paper. I la democratització no tan sols és canviar el centre de decisió sinó donar la paraula a la ciutadania. Per això propugnem una llei de consultes, que també preveu l’estatut.

—Menorca és l’illa més preservada de la depredació turística i de la política de ciment. Tanmateix teniu moltes lluites obertes en defensa del territori…
—És cert. Potser és un tòpic que té una part de realitat. Però jo diria que Menorca pateix la mateixa malaltia de governs i pensament desenvolupistes, que vol la desregulació per a facilitar la terciarització del món rural. Volen convertir tota l’activitat de l’illa en una destinació turística com la de sol i platja. L’actuació damunt la carretera principal de Menorca és un atac contra la preservació del paisatge menorquí, que és un dels patrimonis fonamentals que ens identifiquen. A més, també tenim la norma territorial transitòria que intenta esquivar el pla territorial (PTI) —que tenia una visió integral de l’illa amb una voluntat proteccionista— per a poder construir a molts llocs protegits.

—Quines esperances de canvi teniu al consell insular i als municipis?
—Jo destacaria les dues ciutats principals, Ciutadella i Maó. A Ciutadella ens presentam com a PSM-Més per Menorca i ara tenim quatre regidors, que volem fer pujar a cinc o sis. Això ens donaria un pes al consistori molt important. Determinant per a decidir o liderar el govern. A Maó donem suport a la candidatura Ara Maó, que identifica molt la proposta que tenim per Menorca. Ara Maó pot ser una bona regeneradora de canvi. Veurem fins a quin punt ho podrem fer liderant el canvi o ajudant a fer-lo. Si el canvi es produeix en els municipis, pensam que també hi haurà canvi al Consell de Menorca.

—La fragmentació de l’esquerra pot ser més gran que mai amb l’aparició de Podem. Es podran fer pactes estables?
—Nosaltres provenim de la cultura del diàleg i del pacte. No ens preocupa ni ens espanta haver de dialogar per arribar a pactes. Volem que el govern de canvi, que necessàriament s’haurà de fer amb molt diàleg i pacte, respongui a les necessitats de la ciutadania després de quatre anys catastròfics. La responsabilitat que tenim tots els partits que volem un canvi és molt gran. Jo defenso un govern que tingui un clar component polític, però que integri un bon equip de professionals preparats. Cal que hi hagi una estructura de govern dels millors. Hem d’evitar friccions i fragmentacions internes del govern. Estem obligats a entendre’ns per a un canvi molt necessari.

—Ara que el PP i el PSIB tenen un desgast evident, la irrupció de Ciutadans per la dreta i Podem per l’esquerra frena la capacitat de creixement de Més. Què us diferencia? Són partits sense arrelament a les Illes?
—Una de les coses que més lamentam d’aquestes formacions és la manca d’arrelament. Neixen a Madrid i s’estenen per tot l’estat com una marca. Allò que més identifica Més és la voluntat que les decisions que més afecten les Illes es puguin prendre des d’aquí sense directrius de Madrid. I això ho volem en el terreny institucional, però també en el dels partits. Aquesta és una diferència important entre nosaltres.

—Què diríeu a un ciutadà que dubta entre votar Més o Podem?
—Precisament això que dèiem. El ciutadà que vota Més sap que afavoreix que les decisions que afectin els menorquins es prenguin des de Menorca i per formacions d’una trajectòria clara en defensa del territori i l’autogovern. Volem prendre les decisions des d’aquí i no des de les seus centrals de determinats partits a Madrid. Amb Més, les decisions es prendran des d’aquí i no des de Madrid. Els problemes que té Menorca no s’han resolt perquè els centres de decisió són allunyats de la gent. Això tan sols es podrà rompre amb Més.

—Menorca té uns vincles històrics especials amb Catalunya. Com es viu el procés d’independència del Principat?
—Des de Menorca s’observa i se segueix amb molta atenció el procés polític de Catalunya. Som realitats diferents. Per desgràcia no tenim el nivell de consciència nacional de Catalunya. Però hi ha molt d’interès, amb la convicció que els territoris han de poder decidir el seu futur i governar-se segons els seus interessos. La manca d’autogovern ens ha portat a ser ciutadans de tercera. El procés de Catalunya és una gran esperança per a Menorca.

Nel Martí, en vint respostes

—Quin és el vostre defecte principal?
—Ser massa ordenat.

—Quins dons naturals us agradaria tenir?
—Molta més memòria i més paciència.

—Quin nom (de noi o de noia) preferiu?
—Només en puc dir un? És que som pare de trigèmins! Esaú, Xènia i Nur.

—Quin és el vostre artista preferit?
—Per la influència que ha tingut en jo, Lluís Llach.

—Quin és el vostre heroi de ficció preferit?
—Capità Amèrica.

—Quin personatge històric valoreu més?
—Albert Einstein.

—Quin lema teniu a la vida?
—Viure més el moment.

—Quines feines heu fet fora de la política?
—Bijuter, sabater, professor de classes particulars i, actualment, professor d’escola.

—L’escola on porteu els fills és pública o privada?
—Pública.

—L’última vegada heu fumat marihuana?
—Buf! Fa moltíssims anys i em va caure fatal.

—Amb quina llengua parleu als pares?
—En català.

—I als fills?
—En català.

—Quina és la mentida més grossa que han publicat mai sobre vós en un mitjà de comunicació?
—Que des de 1999 no faig classe, quan ara fa tan sols 4 anys que vaig deixar les aules.

—El millor president de les Illes fins avui?
—Et puc dir cap? Cap.

—La millor cosa que ha fet Bauzá?
—Et puc dir cap? [Esclata de riure] Mobilitzar la gent contra seu.

—La pitjor cosa que ha fet Bauzá?
—N’ha fetes tantes… La llei de símbols, una llei mordassa contra el món educatiu…

—Quant cobrareu si sou diputat?
—Entorn de tres mil euros nets. Tres mil cent i cosa…

—Cobrareu dietes?
—No hi ha dietes per assistència. I els diputats de Menorca, Eivissa i Formentera en cobram pel transport.

—Qui us ha fet políticament?
—M’ha influenciat molt Erich Fromm.

—Qui creieu que faria la vostra feina millor de la resta de candidats?
—Potser queda malament, però penso que cap.

—Qui creieu que la faria pitjor?
—Santiago Tadeo (PP), que és candidat al Consell i al parlament.