15.05.2015 - 06:00
El maig del 2011 el PP, amb Francisco Camps al capdavant, revalidava la majoria absoluta a les Corts Valencianes. Mesos més tard havia de dimitir, esquitxat pel cas Gürtel, i passava el relleu a Alberto Fabra. Un relleu enverinat, perquè contenia un pòsit molt concentrat de casos de corrupció vinculats al PP que s’havien acumulat durant anys. I en aquesta legislatura han anat esclatant i han anat minant la imatge del partit i de Fabra, que no ha tingut mai el favor de Rajoy. Durant aquest temps, Compromís, sobretot, i EUPV havien augmentat les expectatives de creixement, per a fer possible el canvi el 2015. Però, d’un any ençà, l’aparició de dos actors nous en el panorama polític valencià, Podem i Ciutadans, fa perillar la possibilitat de tomb polític que s’havia anat coent lentament en quatre anys.
El risc de frustració d’aquesta expectativa de canvi es fa ben palès en l’anàlisi de l’evolució de les dades de les enquestes d’intenció de vot dels últims anys i comparant el resultat de les eleccions a les corts del 2011 i el de les europees del 2014.
El PP va aconseguir el 2011 1.208.603 vots en les eleccions a les corts, amb un 48,3% dels vots. El 2014, a les eleccions europees (amb menys participació) en va obtenir 507.221; el percentatge de vot és clarificador: 29%. Això no va ser pas perquè el principal partit de l’oposició, el PSPV, fes un bon paper, perquè el 2011 va tenir el 27% dels vots i a les europees el 21,6%. El 2014 es dibuixava un punt d’inflexió que ja havien anat apuntant les enquestes dels anys anteriors, però aleshores ja tenia uns ingredients que permeten d’entendre el panorama actual: la irrupció de Podem, amb 143.723 vots, va frenar el creixement de Compromís, que no obstant això va aconseguir, encapçalant la coalició Primavera Europea, 138.488 vots i un eurodiputat, Jordi Sebastià. EUPV va obtenir un gran resultat, amb més de 180.000 vots, un 10%.
Heus ací el mapa amb els resultats de les eleccions a les Corts Valencianes del 2011, municipi per municipi:
I ací teniu el mapa amb el resultat de les europees de l’any passat:
Però encara hi havia un altre element a tenir en compte: el creixement en vots d’UPyD, quarta força al País Valencià a les europees del 2014, i l’entrada en escena, encara tímida, de Ciutadans, que va tenir uns 50.000 vots.
La tendència a la baixa de PP i PSPV i a l’alça de Compromís i EUPV l’anaven indicant les enquestes l’any 2013. En una enquesta d’El País l’octubre del 2013 la suma de PSPV (27), Compromís (13) i EUPV (13) apartava el PP (41) de la Generalitat Valenciana. El mes següent, l’esquema era semblant en una enquesta d’El Mundo.
Però si mirem l’enquesta que publicava El País al cap d’un any, l’octubre del 2014, el panorama ja havia canviat, per la presència de Podem (17), que s’havia menjat la intenció de vot a UPyD (0) i havia frenat la de Compromís (14) i EUPV (7). L’enquesta d’El Mundo del gener del 2015 encara era més contundent, i apuntava que Podem podia ser la segona força al País Valencià. UPyD ja quedava fora de joc, i EUPV tampoc no tenia representació en aquella enquesta; Compromís aguantava amb 8-9 en la intenció de vot, però ja no creixia més.
Des d’aquell moment, les noves enquestes publicades ja inclouen Ciutadans, que entra de cop i volta en el repartiment d’escons amb molta força. En aquest cas ni tan sols hi ha un creixement progressiu en els sondatges: l’enquesta de l’abril passat a El País, a Ciutadans ja li atorga 17 diputats, tants com Podem. EUPV té 5 diputats i Compromís 9. El fet més important d’aquesta enquesta, i de les que han vingut després, és que la irrupció de Ciutadans permet al PP de pensar en una crossa per a mantenir el poder. En aquella enquesta d’El País el PP, amb 28 diputats, no arribava a sumar els 50 de la majoria absoluta amb els 17 de Ciutadans. Però els sondatges posteriors sí que assenyalen aquesta possibilitat: en el de Las Provincias, del mes de maig, PP (33) i Ciutadans (17) ja els sumen. I en el del CIS d’uns dies després, també: els 33-35 de PP i els 16 de Ciutadans.
D’aquesta manera, en un sol any irromp primer Podem, amb un creixement en intenció de vot que frena Compromís i resta a EUPV, i, més recentment, entra en joc Ciutadans, que ocupa definitivament l’espai que hauria pogut tenir UPyD, atenua el creixement de Podem i esdevé possible soci del PP per a mantenir-lo al poder.
