07.05.2015 - 06:00
Som estudiants de filologia catalana de la UAB -ep, perdó!, de llengua i literatura catalanes, no fos cas que algun vailet s’espantés a l’hora d’escollir carrera- i n’estem una mica tips. Ja sabem que als estudiants se’ns imputa que sempre estem tips de tot, però aquesta vegada sí que ve el llop. Això vol ser un petit crit d’alerta, almenys per als que vinguin darrere nostre.
N’estem farts, d’englutir vastos panorames que al cap d’unes setmanes es tornen boires que no han regat el jardí del nostre pensament. Estem massa erms i no ens fa vergonya de dir-ho. La primera norma per superar un problema és proclamar-lo. Comencem-hi, doncs. Volem tot el suc i el bruc d’aquells detalls que en assignatures semestrals es considerarien molestos i que fan perdre el fil del panorama, però que, en el fons, són els que il·luminen millor el pòsit del bon vi, que s’ha d’assaborir aturant-se a les olors i al tacte, amb consciència de perennitat del moment. I no cal fer-ho tot més fàcil, més escolar. No cal que les carreres es diguin Llengua i literatura quan abans tenien un nom senyor. No cal rebaixar accents -e com!- ni fer més senzilla la complexitat si el que volem és ser els sacerdots de la tribu. I exercir-ne, esclar, però aquest és un altre tema…
Podeu llegir el manifest sencer a Núvol
