Per què es peten els dits?

Es podria dir que hi ha dos tipus de persones: les que es peten els dits i les que s’horroritzen amb el soroll que produeix aquest gest, que en molts casos arriba a ser un tic o una autèntica necessitat per a qui en té l’hàbit. Ara, un equip internacional d’investigadors dirigit des de la Universitat d’Alberta (Canadà) ha gravat en vídeo de ressonància magnètica aquest procés i ha tret l’entrellat de què succeeix dins les articulacions quan cruixen.

‘Hem vist molt clarament què passa a l’interior dels artells’, certifica Greg Kawchuk, professor de la facultat de medicina rehabilitadora i autor principal de l’article en què s’expliquen els detalls, publicat ahir a la revista Plos One. L’espetec el genera la ràpida creació d’una cavitat plena de gas dins del líquid sinovial, la substància que lubrica l’articulació. ‘S’assembla a la formació del buit. A mesura que les superfícies de l’articulació se separen, no hi ha prou líquid disponible per omplir l’espai que es genera, de manera que es crea una cavitat i això és el que s’associa amb el so’, certifica Kawchuk.

Per descobrir-ho, es va filmar el procés amb un equip de ressonància magnètica mentre a un voluntari –quiropràctic de professió i instigador de la recerca– se li petaven, un a un i repetidament, els artells. Introduïa els dits en un tub, que era estirat suaument per un cable fins que el dit cruixia.

Els científics fa temps que debatien el motiu d’aquest soroll. El 1947 investigadors anglesos van teoritzar sobre la possibilitat que el provoqués la creació de bombolles de vapor dins l’articulació, però anys després, als setanta, altres científics ho van posar en dubte i havien apuntat a l’esclat de bombolles com la causa probable.

L’estudi publicat ahir resol una curiositat científica, però no aclareix si aquest gest és o no perjudicial per a la salut. D’una banda s’ha vist que la força que es genera quan té lloc el cruixit ‘és capaç de malmetre superfícies dures’, però també que petar-se de manera recorrent els artells no sembla provocar danys a llarg termini. En qualsevol cas, els investigadors prometen aprofundir més en el procés i els seus efectes. També queda per aclarir l’origen d’un petit flaix blanc observat per primera vegada just abans de l’espetec.