20.04.2015 - 06:00
A la zona dels fiords occidentals d’Islàndia, l’any 1615 hi hagué un esdeveniment tràgic quan tres vaixells baleners van naufragar i una trentena de mariners bascs que n’havien sobreviscut van ésser assassinats pels habitants locals, per raons que no s’han pogut esbrinar. La primera i única gran matança ocorreguda mai a l’illa és el centre de debat d’un congrés que es fa aquesta setmana a Reykjavík per a analitzar les relacions entre Islàndia i Euskal Herria, que van molt més enllà del funest episodi conegut com a Spánverjavígin (‘la matança dels espanyols’).
El congrés internacional sobre el quart centenari de la matança de baleners bascs a Islàndia aplega a la Biblioteca Nacional de Reykjavík experts locals, d’Euskal Herria, dels EUA i de la Gran Bretanya sobre l’intercanvi cultural entre els dos pobles dels últims quatre segles, amb una gran presència basca i un gran intercanvi comercial i cultural. En són una bona mostra els valuosos vocabularis d’un pidgin èuscar-islandès parlat al segle XVII i algunes excavacions arqueològiques a l’illa.
A més d’analitzar l’intercanvi, el congrés també durà a terme un acte simbòlic de reconciliació entre bascs i islandesos a Hólmavík, l’escenari on va tenir lloc la matança del 1615, amb la presència d’un descendent dels baleners guipuscoans assassinats i un altre dels islandesos que van participar en el crim.
Informació relacionada:
L’èuscar, la llengua dels baleners (3-12-2013)
