16.04.2015 - 06:00
L’article que Toni Soler ha publicat al seu blog ha obert la caixa dels trons. Si Toni Soler feia una proposta provocadora, escriure un article sense utilitzar ni un sol accent, ha aconseguit encendre un gran debat al Núvol.
“La proposta d’en Toni Soler d’eliminar els accents és provocativament transgressora, i l’encerta de ple per generar debat i perquè a més d’un li agafi un cobriment de cor. Escriure sense accents és ja una pràctica habitual, acotada, això sí, a un àmbit i un registre determinats: com diu el mateix Soler, una part de la nostra comunicació escrita diària –sobretot la que vehiculem pel mòbil– ja la produïm i la consumim sense accents i (gairebé) ningú s’escandalitza”, exposa Jaume Salvanyà.
Simon Perera exposa que l’argument de Toni Soler de considerar una llengua com un recurs que competeix en un mercat mundial per ser adquirida per nous parlants no és del tot adequada, ja que els accents no són l’únic motiu que fa que una llengua sigui menys atractiva.
Jaume Salvanyà admet que “escriure sense accents és ja una pràctica habitual, acotada, això sí, a un àmbit i un registre determinats: com diu el mateix Soler, una part de la nostra comunicació escrita diària –sobretot la que vehiculem pel mòbil– ja la produïm i la consumim sense accents i (gairebé) ningú s’escandalitza. Però per abordar un canvi ortogràfic de grans dimensions s’ha d’anar amb peus de plom. Amb canvis puntuals es pot arribar a aconseguir un cert consens social prescindint de l’acadèmia. Ja s’ha demostrat amb el sisplau en el camp del lèxic, amb el “per + infinitiu” en la sintaxi o amb l’ús de l’interrogant inicial (¿) en el terreny més ortotipogràfic. I en casos com aquests el problema és de l’IEC, que encara no s’ha decidit a donar-los per bons”.
“Dir que l’anglès té l’èxit que té perquè no té accents és d’una frivolitat… diguem que, per ser suaus, indigne d’un personatge de l’altura mediàtica com en Toni Soler. Que els ho demanin als irlandesos —amb una llengua escrita plena d’accents, per cert—, com es va introduir l’anglès al seu país: com per tot, a base de successives invasions, colonitzacions, usurpació de la terra, viles i ciutats cremades, fam planificada, repressió, prohibició i mort. Gràcies a això, l’irlandès, llengua majoritària a Irlanda fins a la Gran Fam (1845-1852), avui en dia és només parlada per un 5% de la població de l’illa, tot i l’esforç titànic i admirable que fan algunes comunitats, com els catòlics del Nord d’Irlanda, per recuperar-lo, malgrat la repressió que durant anys han patit i el menyspreu que encara pateixen. Dir que l’anglès ha tengut èxit perquè no té accents escrits és, si més no, un petit insult a tota aquesta gent”, escriu Amadeu Corbera.
Joan M. Minguet defensa que en Toni Soler escrigui el que vulgui en el seu blog, ara bé opina que se l’ha tingut en compte només perquè és un personatge públic, no pas pel contingut de la proposta. “La seva proposta d’eliminar els accents de la llengua catalana es concilia perfectament amb la seva feina a la televisió: la reducció, la banalització de la que parlava Molas, la frivolitat, si m’ho permeteu. Perquè és evident que el català és una llengua complexa, amb els seus pronoms febles, amb el seu joc de vocals fortes i àtones, amb el seu sistema d’accentuació… Però això no és pas dolent”.
