14.04.2015 - 10:33
Un dels penediments més comuns abans de morir és no haver fet realitat els nostres somnis, segons les experiències de Bronnie Ware, una infermera que acompanyava a malalts terminals.
Tots, alguna vegada, hem pensat en projectes que ens agradaria fer. Alguns els duem a terme, altres els desatenem i ens repetim: ara no tinc temps, ara no puc, ara no tinc diners etc. Però quins són els factors que fan que els deixem abandonats? Per què la jubilació és a vegades una bona etapa per a fer-los realitat? La Georgina Regàs volia engegar un museu de la confitura. L’any 2004, i amb 72 anys, ho va fer possible.
Energia i positivisme
“De tornada d’un viatge a França vam passar per Biaritz i vam visitar el Museu de la Xocolata. Un cop em vaig jubilar, vaig pensar què podia fer i què em feia il·lusió. Vaig recordar aquell viatge i vaig trobar la resposta: transmetre la cultura de la melmelada” explica la Georgina. A l’obrador, situat a la plaça Major del poblet gironenc de Torrent, hi treballen quatre persones i s’hi elaboren confitures, melmelades i gelees de més de 140 sabors. “No m’he fet rica, no tinc beneficis econòmics però n’obtinc uns de millors. Aquest projecte m’ha permès viure una jubilació, una vellesa, amb una mentalitat jove i oberta”.
Una vellesa també diferent i moguda és la que viu Enriqueta Civil. “És important sempre tenir empenta per a realitzar il·lusions”, assegura. Amb 81 anys, explica que la jubilació li ha permès realitzar moltes activitats que no s’hagués imaginat, escriure un llibre, articles o fer entrevistes a personalitats per a una revista. Ara bé, fa uns anys va encetar una nova etapa: ser conferenciant. Un projecte que l’ha ajudat a “exercitar la memòria, culturitzar-se i seguir aprenent”.
El psicòleg Ferran Salmurri, al llibre “Llibertat emocional” escriu precisament que buscar “allò que ens motiva i que ens agrada acaba comportant un benefici emocional encara més gran”. Salmurri també explica que el millor entrenament per a la millora cognitiva de la persona és la “pràctica del pensament positiu”. Aquesta és la filosofia que adopta l’Enriqueta, “jo sóc la primera que tinc mals, però no ho dic. Les persones tenim tendència a queixar-nos per tot, i encara que ens anem fent grans, hem de viure la vida al màxim”.
“No tinc temps”
Aquesta sol ser una de les frases que més ens repetim. Segons Mariló Grassot, psicòloga especialitzada en psicoteràpia estratègica, “sovint les persones estem tan immerses en la rutina del dia a dia (feina, nens, escola, tasques de la llar…), que no trobem el moment de parar-nos a pensar què és el que realment volem per a les nostres vides. Molta gent entén que la vida és un seguit de tasques a acomplir, i deixa els seus somnis en el terreny de la fantasia”.
A més, considera que la societat d’avui en dia “dóna massa importància a allò material” degut al model de vida capitalista i que per tant, “és molt difícil no deixar-se arrossegar per aquesta visió de la vida.” Aquest sentiment és el que precisament va impulsar a Andrés Rosás a crear la fundació “Get Your Dreams”. “La nostra fundació va nèixer perquè estàvem farts del que veiem, sentíem i cada dia ens trobàvem que tot era negatiu, pessimista, i sense gaire il·lusió. Jo vaig deixar la meva feina i em vaig proposar fer aquesta fundació. Explica que “fan realitat somnis, no capricis”. És el cas de la Lourdes, una dona que pateix pluridiscapacitat (una malaltia que li impedeix parlar, llegir, caminar, beure i menjar sola) que va aconseguir compondre música a través d’un dispositiu informàtic musical adaptat a ella.
Una jubilació diferent
L’Antoni Camprubí cada any visita l’Àfrica amb la ONG “Amics de Boulèmbou”. Tot va començar quan un treballador immigrant de l’empresa familiar que tenen a Salt els va convidar al seu casament a Boulèmbou. Allà, la neboda de l’Antoni, Mercè Camprubí, i el seu marit, Josep Berga, van poder copsar de primera mà la pobresa. Colpits per aquesta experiència van decidir fundar una ONG que ha permès crear un pou d’aigua, una escola i millorar la sanitat del poble. L’Antoni també ha agafat un compromís ferm amb la comunitat. “La tasca que jo faig allà és assistir a les reunions que ens serveixen per parlar sobre els projectes que fan falta. A vegades, per simple que sigui, el que més necessiten les persones és parlar”. A més, ell es va encarregar de dissenyar un mapa del poble que amb l’ajuda d’un arquitecte servirà per organitzar l’estructura de Boulèmbou.
Educar-nos
Fer-se gran és una realitat innegable, si bé no resulta senzill per a tothom. Segons la Georgina el problema recau en que “no ens han ensenyat a fer-nos vells”. En aquest punt coincideix la psicòloga Mariló Grassot, qui creu que s’hauria de potenciar molt més una educació emocional com a assignatura a les escoles: “S’ha demostrat científicament que les persones amb més intel·ligència emocional són treballadors més productius i tenen una vida més sana i gratificant”. Andrés Rosás, a més, afegeix que la societat en general hauria de valorar més els somnis perquè “són un motor d’energia”. Una filosofia que ja ve de lluny. Antoine de Saint Exupéry, el famós autor del llibre “El Petit príncep” va dir “fes de la teva vida un somni, i del teu somni una realitat”.
