Cinquanta anys de Presència

  • La revista, que el 10 d'abril celebra mig segle, publica aquest cap de setmana un número especial amb cinquanta entrevistes

VilaWeb
VilaWeb
VilaWeb
Redacció
29.03.2015 - 06:00

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

D’aquí a pocs dies, la revista dominical del Punt Avui, Presència, fa cinquanta anys. Per celebrar-ho, avui s’hi publica un número especial de 126 pàgines amb cinquanta entrevistes a cinquanta personalitats de la cultura, l’economia i la societat del país. Aquesta capçalera històrica de la premsa en català va néixer el 10 d’abril de 1965 a Girona, fundada pel periodista, polític i banquer Manuel Bonmatí. Del 1967 al 1979 la va dirigir el periodista Narcís-Jordi Aragó, una etapa en què es va caracteritzar per la defensa de la llibertat i la cultura catalanes, malgrat les multes, sancions i tancaments. El 1982 l’editora del Punt es va quedar la capçalera, com a revista dels caps de setmana.

En el número especial d’avui s’entrevisten les actrius Montserrat Carulla i Teresa Gimpera i l’actor Juanjo Puigcorbé; empresàries com Helena de Felipe, Helena Guardans i Queta Domènech, i personalitats de les lletres com Marta Pessarrodona, Joan Margarit, Josep Vallverdú i Isabel Martí.

També s’hi entrevisten els pedagogs Joaquim Arenas i Maria Antònia Canals, les dissenyadores de moda Roser Marcé i Toton Comella, i representants de l’esport com ara Agustí Montal, David Moner, l’ex-pilot Toni Gorgot i la presidenta de la UE Llagostera, Isabel Tarragó.

De l’àmbit polític es destaquen les entrevistes amb Joan Rigol, Montserrat Tura, Carme-Laura Gil i l’ex-eurodiputada Concepció Ferrer. I del món religiós, Presència entrevista l’abat de Montserrat Josep Maria Soler i Antoni Matabosch. De la ciència, les entrevistes són amb l’investigador Bonaventura Clotet i les biòlogues Anna Veiga i Montse Vendrell. El dossier es tanca amb la geògrafa Anna Cabré, l’economista Josep Maria Bricall, l’historiador Josep Fontana, la cineasta Isona Passola, la catedràtica de comunicació Imma Tubella i l’ex-dirigent d’Unió de Pagesos Pep Riera.

Del primer número fins ara

Vint pàgines, dues de les quals en català, i un preu de vuit pessetes. Així era el primer número de Presència, aparegut el 10 d’abril del 1965. La revista va néixer en la foscor del franquisme i en una Girona grisa i negra, ciutat de funcionaris, capellans, metges i botiguers que intentava aixecar el cap enmig de l’opressió del règim. Però des del primer moment la revista fundada pel periodista, polític i banquer Manuel Bonmatí (Girona, 1903-1981), un home de la Lliga, va fer gala d’un periodisme compromès i combatiu, desafiant amb el règim.

L’equip de la primera directora, Carme Alcalde, va apostar de seguida per fer una revista en l’àmbit de Catalunya. Es tractava de tirar endavant ‘un òrgan polític, valent, incisiu’, obert a autors que no podien publicar enlloc més en aquells moments. El resultat va ser una publicació que tirava molt cap a l’esquerra i amb un cert vernís barceloní. Tot plegat va comportar les primeres multes i el recel d’alguns sectors gironins. Finalment, el 1967 Bonmatí va cedir a les pressions i amb l’ajuda del bisbat va retirar l’equip d’Alcalde i va donar tots els poders a Narcís-Jordi Aragó. La revista va fer un tomb, es va centrar en els temes gironins, va introduir cada vegada més el català i es va allunyar dels plantejaments més d’esquerra, però sense defallir en la defensa de la catalanitat i les llibertats. Això la va abocar a noves multes i, finalment, el 1971, a un tancament de més de dos anys. El 1974 va renéixer amb força i, coincidint amb la fi del franquisme i la transició, va viure uns quants anys d’esplendor. Però ben aviat les picabaralles polítiques i la crisi econòmica la van condemnar a la desaparició.

L’editora del Punt Diari va salvar la capçalera el 1982. El primer número sota el paraigua del diari gironí, hereu en molts aspectes de Presència, va sortir el 12 de desembre d’aquell any. Des de llavors s’han editat 1.675 números d’una revista que ha conegut diferents formats i tipus de paper i s’ha reduït i ha crescut unes quantes vegades i que, tot i publicar-se el diumenge, sempre s’ha mantingut lluny dels suplements dominicals habituals. Tampoc no ha volgut perdre mai l’esperit independent i de servei al país que els seus fundadors hi van imprimir.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any