07.03.2015 - 06:00
El Pacte Nacional pel Dret de Decidir (PNDD) es va tornar a reunir ahir per debatre sobre el seu paper en aquest punt del procés sobiranista, quan falten menys de set mesos per a les eleccions del 27 de setembre. L’ens, que aplega representants de les institucions, partits i entitats va consensuar un document que crida a votar el 27-S per tal de decidir el futur polític del país però que evita de donar caràcter plebiscitari a aquests comicis per l’oposició d’Iniciativa, CCOO i el Moviment Laic.
Segons que va explicar el president del PNDD després de la reunió, Joan Rigol, no hi va haver unanimitat en aquest punt perquè els representants d’ICV, CCOO i el Moviment Laic havien manifestat les seves reticències a considerar plebiscitàries les eleccions del 27-S. I és per això que el document no parla de ‘plebiscitàries’ sinó de ‘dret de decidir’.
Així, el manifest crida a votar el 27 de setembre per decidir el futur polític de Catalunya, però evita qualificar les properes eleccions de plebiscitàries i es limita a dir que ‘mantenen el dret de decidir exigit reiteradament i multitudinàriament per una gran part del poble català’.
El document aprovat en la reunió d’ahir, el PNDD es compromet ‘a motivar la participació de la ciutadania’, sempre ‘dins del civisme i amb criteris democràtics’. També constata que les forces que formen part de l’entitat ‘tenen una capacitat de convocatòria extraordinària’ que s’ha de fer servir en un pacte ‘on caben totes les opcions polítiques’. ‘No és una flamarada sinó una actitud assumida per part de molta gent’, ha dit Rigol.
Sense la CUP
En la reunió d’aquest divendres es va absentar, per primera vegada, la CUP. ‘Em van demanar que excusés la seva presència, però que digués explícitament que donen suport al Pacte’, va explicar Rigol.
La CUP es troba redactant la seva proposta de full de ruta, i ha decidit de ‘mantenir en repòs tots els espais relacionats amb el procés’ fins que no enllesteixi la seva proposta, que té previst de presentar el 21 de març. Aquest és el mateix motiu pel qual han congelat les negociacions sobre el full de ruta independentista del president de la Generalitat, Artur Mas, i el líder republicà, Oriol Junqueras.
Intervenció dels eurodiputats
La reunió del Pacte va servir perquè els eurodiputats de CiU, ERC i ICV-EUiA donessin la seva visió sobre el grau d’acceptació del dret a decidir en les institucions europees.
L’eurodiputat de CDC Ramon Tremosa va explicar el ‘canvi de posicionament’ de l’opinió pública internacional al voltant del procés sobiranista català. Creu que tant els mitjans internacionals com alguns representants polítics europeus han passat ‘d’una certa neutralitat a una simpatia bastant manifesta’ cap a les demandes del dret a decidir dels catalans. Sobretot, remarca, ‘vist l’enrocament i la negació del govern espanyol’.
Així mateix, va lamentar les ‘fortíssimes pressions’ de l’estat a nivell internacional per tractar d’apaivagar el procés. Al seu parer, darrerament s’ha posat de manifest ‘el fracàs evident de la diplomàcia espanyola en aconseguir que siguin repetits els seus discursos catastrofistes i dantescos sobre les expulsions de tot arreu i per sempre de Catalunya si gosa fer segons què’.
Per la seva part, l’eurodiputat d’ICV-EUiA Ernest Urtasun va considerar que plantejar unes eleccions en clau plebiscitària no era ‘la millor manera de defensar el dret democràtic dels catalans a exercir el dret de decidir’. A més, va opinar que a ulls d’Europa la demanda d’un referèndum a l’escocesa feia ‘forts’ els catalans. En canvi, al seu parer, ‘buscar dreceres que no són això debilita’.
D’una altra banda, va celebrar la ‘coincidència’ dels europarlamentaris catalans a l’hora de fer front comú a Brussel·les per defensar el dret a decidir en el si de les institucions comunitàries. Entre d’altres accions, va anunciar que properament faran entrega del milió de signatures recollides el 9 de novembre per fer palès el malestar davant de l’actitud del govern espanyol.
Per a l’eurodiptat d’ERC Ernest Maragall, el debat sobre si el 27-S té un caràcter plebiscitari o no és ‘innecessari’ perquè seran ‘els ciutadans i no els convocants’ els que ho decidiran. ‘Els resultats ja diran quin és el seu caràcter […]. Seran un missatge perfectament definit i interpretable en un sentit o l’altre’, va asseverar.
Malgrat les discrepàncies sobre aquesta qüestió, Maragall va considerar que la trobada havia suposat ‘globalment un pas positiu’, perquè ‘demostra la diversitat de criteris tàctics sobre com procedir, però també un país amb una capacitat d’expressar-se unitàriament indiscutible’.
Francesc Gambús, segons que va explicar Rigol, va dir als assistents que el dret a decidir s’interpreta a Europa com independència, i que és cert que existeix una carpeta oberta sobre Catalunya, però no és de les màximes prioritats europees. Gambús ha apostat per aprofundir en el diàleg, sobretot personal, perquè els prejudicis actualment són considerables.
Queixa sobre la sentència del TC
D’una altra banda, el Pacte també va acordar un manifest de queixa per la sentència del TC sobre la llei de consultes i el decret del 9-N. El text reafirma la voluntat de promoure i defensar el dret a decidir i lamenta la ‘persistent negativa al diàleg’ per part del govern espanyol, que simplement opta per una ‘constant apel·lació al Tribunal Constitucional’.
‘Constatem alhora que cada sentència del TC que prohibeix el que podem decidir en virtut del nostre dret ens allunya de la constitució espanyola’, conclou el document, que expressa el ‘ferm compromís’ del pacte de treballar perquè els catalans ‘decideixen legítimament el futur sobre la sobirania que desitgen per a Catalunya’.
