07.03.2015 - 06:00
El govern espanyol ha decidit ara, tal com ja havia amenaçat, d’atacar la política exterior de la Generalitat de Catalunya. Segons que va anunciar ahir la vice-presidenta, Soraya Sáenz de Santamaría, el consell de ministres ha acordat de presentar un recurs al Tribunal Constitucional contra la llei d’acció exterior de la Generalitat.
Sáenz de Santamaría denuncia que la Generalitat pretén establir un cos diplomàtic públic propi i que no té competència per fer-ho. Segons el govern espanyol, la llei vulnera l’article 149.1 tercer de la constitució espanyola, que reserva a l’estat la competència exclusiva en relacions internacionals, i el 97, que atribueix al govern espanyol la direcció de la política exterior.
Com ja ha fet en els recursos previs contra lleis catalanes, l’estat demanarà al TC la suspensió cautelar de la llei mentre el tribunal estudiï la impugnació presentada. A més, segons el govern espanyol, la llei ‘busca desenvolupar una diplomàcia pública de Catalunya’ però ‘com que Catalunya no és un estat no és un subjecte internacional i no té capacitat per establir aquestes relacions diplomàtiques’.
El govern espanyol no ha presentat aquest recurs fins que no s’ha començat a desplegar la llei per la Generalitat. El consell de ministres considera que l’acció exterior de les comunitats autònomes ha de respectar un ‘criteri d’unitat de l’acció exterior de l’estat’.
La llei d’acció exterior i de relacions amb la Unió Europea va entrar en vigor el 12 de desembre passat.
La Generalitat va informar de l’obertura de delegacions
Tot i que Santamaría va criticar que el govern català no havia informat degudament de l’obertura de noves delegacions, el cert és que la Generalitat va informar el Ministeri d’Afers Estrangers espanyol, tal com indica la Llei d’acció i de servei exterior espanyola en el seu article dotzè. Segons la norma espanyola, les comunitats autònomes han d’informar de l’obertura de delegacions a l’estranger abans de la seva obertura efectiva. La Generalitat va enviar la carta (pdf) al ministeri un cop el govern va aprovar obrir les delegacions de Viena i Roma el 23 de desembre de 2014.
En canvi, la llei espanyola estipula que després d’aquesta informació d’obertura de delagacions el Ministeri d’Afers Estrangers haurà de fer un informe que no serà vinculant. De fet, la primera versió de la llei que va arribar al congrés espanyol preveia que aquest informe d’idoneïtat fos vinculant. Però la resistència de Galícia, una de les comunitats amb més delegacions a l’exterior, va tombar aquest caràcter vinculant de l’informe del ministeri.
En qualsevol cas, el govern de Catalunya encara no ha obert efectivament les delegacions de Roma i Viena i el govern espanyol encara no ha fet l’informe sobre la seva idoneïtat.
Recurs contra les delegacions a Viena i Roma
El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va admetre a tràmit el passat 13 de febrer el recurs que el Ministeri d’Exteriors va presentar contra els decrets 167 i 168/2014 del Departament de la Presidència de la Generalitat per a la creació de les delegacions del govern català a Roma i Viena.
En una interlocutòria a la què ha tingut accés l’ACN, la Secció Cinquena de la Sala del Contenciós-Administratiu del TSJC considera vàlida la compareixença del govern espanyol i per tant admet a tràmit el recurs. També designa com a magistrada a la jutgessa Ana Rubira Moreno i requereix a la Generalitat que li enviï l’expedient administratiu en un termini de 20 dies.
Segons va anunciar Sáenz de Santamaría, l’estat espanyol va interposar un recurs el passat 6 de febrer contra l’obertura de les delegacions de Roma i Viena. En aquest cas es va fer per la via administrativa i davant del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC). ‘S’han obert aquestes delegacions sense complir uns requisits de legalitat que estableix la llei exterior’ espanyola, que són els informes d’Exteriors, ha dit Sáenz de Santamaría.
El recurs al TSJC es dirigeix contra el decret de la Generalitat del 23 de desembre del 2014 que modificava també el grau de representació de la delegació de Brussel·les, de manera que podria afectar també a la delegació existent. L’estat posa en dubte que es delegacions de la Generalitat siguin per impulsar la llengua i la cultura de Catalunya, i entén que més aviat podrien servir per ‘atiar el procés sobiranista’.
