26.02.2015 - 11:02
Doncs no. Societat Civil Catalana no ha fracassat a Brussel·les. A diferència de l’acte anterior, al Parlament Europeu, han estat capaços de reunir més d’una cinquantena de persones al Brussels Press Club Europe, al voltant de les institucions europees.
La plataforma unionista ha intentat organitzar un esdeveniment de posada en escena davant la comunitat política europea. No hi han faltat eurodiputats de tot l’arc parlamentari espanyolista, assessors ni càrrecs espanyols de la Comissió Europea. Vol dir això que SCC ha triomfat?
Doncs tampoc. Ha estat un acte discret, sense masses pretensions, de curta durada i intervencions moderades i generalistes. Aquest cop només han acusat un parell de vegades el sobiranisme de voler trencar Europa. Un lapsus, segur, donat el marcat caràcter demòcrata i europeista del procés cap a la independència dels catalans.
Fins i tot han dedicat força estona a defensar l’estat de dret, com si l’estat espanyol fos un referent en matèria d’independència judicial. Les dades que ofereix anualment el World Economic Forum situen Espanya en el lloc número 72 del rànquing mundial, al mateix nivell que Zàmbia, Iran o Indonèsia. El cas del jutge Vidal és l’exemple més clar de l’actitud arbitrària i de la manca de respecte de l’Estat cap aquest pilar de la democràcia. Estranyament, SCC no denuncia aquesta situació.
Per la seva banda, el nou coordinador de Societat Civil a Brussel·les, el senyor Rodolfo Pérez Saracíbar, ha afirmat que se sentia català i espanyol i que no entenia per què els separatistes el volen fer triar. Els autors, catalans d’orígens diversos, no hem sabut entendre la frase. Potser aniria bé que les persones que prenen part de Societat Civil Catalana coneguessin l’experiència de Súmate i de tanta i tanta gent que ha arribat a Catalunya i que, sense renunciar a la seva identitat d’origen, vol construir un país independent. Per molt esperable que sigui, el seu posicionament no deixa de decebre.
Sorprenentment, no han parlat d’imposicions lingüístiques a Catalunya, ni del sistema educatiu. Cal agrair-ho perquè és un dels discursos més sentits al nostre país i a la vegada un dels més falsos. Que no n’hagin parlat indica que han maquillat part del seu ideari per a apropar-se al públic de Brussel·les. De la mateixa manera, l’acte no ha destacat per l’ús del català, malgrat petites intervencions dels ponents, que han parlat en anglès, francès i castellà. Finalment l’acte ha acabat amb un cóctel amb degustació de pernil.
La presència de SCC a Brussel·les era deguda al lliurament del Premi Europeu de la Ciutadania, que rebien 47 associacions d’arreu d’Europa, entre elles les espanyoles Cocina Económica de Logroño i l’orde hospitalari de Sant Joan de Déu. L’associació espanyolista va ésser premiada després de ser patrocinada per l’eurodiputat del Partit Popular català Santi Fisas. Aquesta proposta, votada per un jurat estatal, amb eurodiputats de PP, PSOE i UPyD, va ser ratificada, com és habitual, per la Cancelleria del Premi. Aquest jurat europeu, presidit per la socialdemòcrata francesa Sylvie Guillaume, va mostrar les seves reticències a la candidatura de SCC, segons recullen les actes de l’atorgament del premi. La pròpia Guillaume i el liberal Olli Rehn no ho tenien clar, coneixedors de la complexitat de la situació a Catalunya.
Vol dir això que Europa ha reconegut la seva feina? El cert és que Societat Civil Catalana va rebre el guardó només 7 mesos després de la seva fundació. I que seria molt estrany poder trobar un sol polític europeu que conegués les seves activitats. L’espanyolisme finalment ha tingut la necessitat d’organitzar-se i explicar-se davant la UE per contrarestar l’activisme sobiranista que ha sabut obrir-se portes malgrat les dificultats.
Així comença l’aventura de Societat Civil Catalana a Brussel·les. Amb discreció, sense les estridències ni amb les males companyies a què ens tenen habituats, i amb tots els contactes de l’espanyolisme institucional. Tot un llop amb pell de xai.
