18.02.2015 - 22:14
Un estudi de l’Institut de Biologia Evolutiva (IBE), centre mixt de la UPF-CSIC, ha desxifrat la genètica que hi ha darrere els cognoms catalans a partir d’una mostra de saliva de 2.500 homes de tots els Països Catalans. Els participants havien de ser homes, el primer cognom dels quals fos inclòs en una llista de cinquanta cognoms seleccionats prèviament. Una de les conclusions de l’estudi és que en cada generació, una mitjana del 2% dels homes rep el cromosoma Y i el cognom de persones diferents, ja sigui per falsa paternitat o per adopció o transmissió del cognom de la mare.
La recerca pretenia esbrinar per què hi ha cognoms més freqüents, quina relació hi ha entre l’arrel lingüística d’un cognom i l’origen dels seus fundadors o si és possible de predir el cognom a partir del genoma d’una persona. Per això, s’han analitzat 2.500 mostres de saliva d’homes que s’han ofert voluntaris. Se n’ha estudiat el cromosoma Y, que conté gens afavoridors del desenvolupament dels trets masculins i només es transmet per línia masculina de pare a fill.
L’estudi ha determinat, per exemple, que cognoms com ara Ferrer, Soler, Vidal o Serra són més freqüents perquè es van fundar independentment moltes vegades, mentre que els qui tenen cognoms més inusuals, com ara Balasch, Llach o Melis són descendents d’un sol fundador, o de pocs.
El treball ha estat elaborat amb el patrocini de la Secció de Ciències Biològiques de l’Institut d’Estudis Catalans. Hi ha participat els investigadors Neus Solé, Jaume Bertranpetit, David Comas i Francesc Calafell i ha estat publicat avui a l’European Journal of Human Genetics.
