15.02.2015 - 16:30
‘Ens hem d’asseure sense cap tensió i, després, en funció del que s’acordi, estic disposat a fer un pas endavant, endarrere o al costat.’ Són paraules de Josep Arimany, el candidat proposat per Unió a les eleccions municipals a Vic. Són les primeres declaracions públiques d’Arimany en les darreres setmanes sobre el conflicte que es viu a Vic entre CDC i Unió a l’hora d’escollir el candidat de la federació i que ha contribuït a enverinar encara més les relacions entre ambdós partits.
En una entrevista publicada a l’edició en paper de El 9 Nou aquest cap de setmana, Arimany diu que CiU no es pot trencar de cap manera. I afegeix: ‘Això s’havia d’haver solucionat molt abans. S’ha allargat el procés per circumstàncies dels partits, i és clar que m’hauria agradat no haver arribat a aquesta situació límit. Les situacions límit a vegades tenen una mala solució. Pensar el que podíem haver fet no serveix. El que està fet, ja està fet i, avui, al dia que som del mes de febrer, el que cal és tirar endavant i preocupar-nos de confeccionar una llista capaç de guanyar les eleccions i que garanteixi un bon govern, un govern fort a la ciutat i amb lideratge a Catalunya.’
‘CiU a Vic no es pot trencar’
Arimany reitera la voluntat de ser candidat i batlle de Vic, sempre, però, que això no impliqui la ruptura de CiU a Vic: ‘No es pot trencar, CiU ha governta de manera lloable aquesta ciutat, això ha de tenir continuïtat.’ El conflicte entre Unió i CDC a Vic ha anat prenent importància els darrers dies arran de la discrepància sense precedents al congrés espanyol entre els diputats de Convergència i els d’Unió. Per a molts, una ruptura a Vic, ciutat especialment simbòlica per a la federació –i un dels feus més importants que té–, podria ser una petita mostra del que passa a tot el país.
Les declaracions d’aquest cap de setmana d’Arimany rebaixen la tensió i ara un acord sembla més proper que no fa uns dies. Amb tot, seria un acord que per a molts arriba tard, després de mesos d’intransigència. Per això no seria gens fàcil de justificar, tant a l’àmbit local com fins i tot nacional, en un context de crisi oberta entre tots dos partits i en ple procés d’independència. Sigui com sigui, el desenvolupament del conflicte de Vic serà observat amb lupa.
L’origen de la crisi vigatana de CiU
D’ençà del 1979, CiU ha guanyat totes les eleccions a Vic. I aquests darrers vint anys, des del 1995, ha estat amb candidats d’Unió. L’últim, el batlle actual, és Josep Maria Vila d’Abadal, el president de l’Associació de Municipis per la Independència, que el 2012 es va encarar clarament amb Josep Antoni Duran i Lleida, acusant-lo d’exercir un control desmesurat sobre el partit i de mantenir posicions contràries a la independència. Finalment, es va donar de baixa del partit. Una part important dels militants d’Unió van fer-li costat i també van plegar, amb la qual cosa només van romandre a la federació local els militants més fidels a Duran. Aquesta trencadissa era ja una primera llavor del conflicte actual.
Es presenten els dos candidats amb un dia de diferència
Un any i mig després, el maig de l’any passat, just passades les eleccions europees, Unió va fer un acte públic al Temple Romà de Vic, amb la presència del conseller Ramon Espadaler, secretari general de CiU, en què va presentar Arimany com a candidat. I l’endemà CDC va escollir Anna Erra com a candidata, en una votació que va guanyar per unanimitat i amb la presència pesos pesats de CDC com Josep Rull i Lluís Corominas. El conflicte ja s’havia fet visible, però s’acostava el 9-N i unes possibles eleccions catalanes avançades, conteses electorals que han anat servint d’excusa per a adormir el problema.
D’una banda, Unió argüia amb fermesa que si fins ara els candidats d’Unió han guanyat les eleccions no hi havia cap motiu per a canviar aquesta tendència, i apel·la ‘als acords de la federació’, en paraules d’Espadaler d’aquest dilluns. D’una altra, CDC remarca amb una vehemència equivalent que Vila d’Abadal ja no és d’Unió, que abans del 1995 CiU havia guanyat les eleccions amb candidats de Convergència i que aquest partit té més pes que no pas Unió al si de la federació. La mateixa candidata de CDC, Anna Erra, va fer una piulada prou significativa, que podria tenir una lectura premonitòria: ‘Passen els dies, encara no hi ha resposta, però al final es farà un pas de gegant.’
