Josep Rull: ‘ERC ha de fer una reflexió a fons’

  • El coordinador general de CDC diu en aquesta entrevista que cal 'reescalfar' el procés sobiranista

VilaWeb
Josep Casulleras Nualart
02.02.2015 - 06:00

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

El procés travessa un moment de refredament, avisa el coordinador general de CDC, Josep Rull. Demana als partits sobiranistes –i concretament a ERC, arran de la petició de compareixença de Mas en la comissió del cas Pujol– que facin una reflexió, i que comencin fent pinya, tant com sigui possible, a les eleccions municipals del mes de maig. En aquesta entrevista, Rull diu que l’acord sobre el full de ruta per al 27-S és a tocar, i apunta les possibilitats que s’obririen si en les plebiscitàries hi hagués una majoria independentista al parlament.

—El cas Pujol fa perillar el procés?
—No ajuda a reforçar la imatge d’autoestima que necessita el país. I hi ha algú que aprofita aquest element, el cas Pujol, per traslladar una imatge d’irregularitats generalitzades al país, i per minar l’autoestima. És un factor que en aquest procés no va bé.

—Dins aquest ‘algú’ que vol aprofitar el cas Pujol, hi incloeu ERC?
—No. Són dos elements diferents.

—Ho dic per la tibantor quan va demanar la compareixença del president Mas…
—Hem de fer tot l’exercici de transparència que calgui, però de vegades quedem una mica sorpresos que s’exigeixi aquí allò que no s’exigeix amb la mateixa intensitat a uns altres. Però, si s’ha acordat que el president ha de comparèixer al Parlament de Catalunya, la nostra idea és de fer-ho com més de pressa millor, i això ha estat una proposta del president per a donar totes les explicacions possibles. I evidentment hi haurà algú que en traurà més rendiment que no pas uns altres. I en aquest algú no vull assenyalar ERC. Però això no suma, tinguem-ho clar.

—No voleu assenyalar ERC, però el conseller Homs sí que ho va fer.
—Una cosa és el cas Pujol, i una altra el cas d’ERC. Crec que afrontem un procés d’una transcendència excepcional i presentar aquesta compareixença del president Mas amb els termes amb què s’ha presentat en la comissió d’investigació no és la millor manera. És una reflexió que ha de fer ERC. I l’ha de fer a fons. Nosaltres necessitem tornar a incorporar en el dia a dia de la gent la potència que té el procés plebiscitari. I els elements de confrontació del dia a dia que interessen a Espanya no sé fins a quin punt interessen per al procés. I això ho hem d’explicar.

—La gent palpa la desconfiança entre Convergència i ERC. Després de l’acord per al 27-S no s’ha resolt, hi torna a haver desconfiança mútua.
—No, mútua no.

—Què voleu dir?
—No volem entrar en una confrontació cos a cos, de dia a dia, amb les altres forces sobiranistes amb vista al 27-S. L’objectiu del 27-S no és quedar-se la part més gran de l’espai sobiranista, sinó eixamplar aquest espai. Nosaltres volem anar endavant, i potser n’hi ha que estan més preocupats pel debat del dia a dia. Això és el que ens ha demanat la gent, i per nosaltres no fallarà. La manera de recuperar això és tornar a dibuixar un horitzó potent d’esperança col·lectiva, tornar a fer política amb majúscules i explicar molt clarament l’oportunitat que tenim davant nostre. La confrontació en l’espai sobiranista ens interessa molt poc, perquè això que tenim davant és tan gran que hem de fer tant com sigui al nostre abast per sortir-nos-en, i fer-ho amb èxit.

—Però ara vénen eleccions municipals i és difícil de pensar que no hi haurà confrontació.
—Depenent de com ho enfoquem, tot i que no és la nostra intenció.

—I com ho voleu enfocar?
—Amb debats municipi per municipi. Fer el debat de polítiques concretes en aquests municipis i entendre que després de les municipals els pactes que es puguin fer han de ser coherents amb la transcendència del moment que vivim. Si som capaços d’enfortir els acords entre els sobiranistes en les eleccions municipals, això, més que ser un obstacle, pot ser un gran actiu per al procés. Treballarem abans de les municipals a centrar-nos a explicar la proposta a cada municipi, i l’endemà hem de ser capaços de crear un espai de confiança que respecti aquelles opcions més votades entre els sobiranistes.

—I també dieu que es respecti la força guanyadora. Per a evitar tripartits…
—No necessàriament tripartits. Si hi ha una força guanyadora que sigui sobiranista, caldria que la norma general fos respectar la voluntat de la ciutadania en aquest sentit, per garantir que els governs municipals siguin sobiranistes.

—Dient això pensàveu en Barcelona, o Terrassa?
—És que s’ha de tenir molt en compte l’opció guanyadora. I és un element determinant quan aquesta opció guanyadora és sobiranista. És una proposta que hauríem de poder fer si som conscients de l’excepcionalitat del moment. Si anem amb esquemes clàssics i tradicionals no ens en sortirem. Intentem aconseguir la independència d’aquest país i tenim davant un estat que farà tant com pugui per impedir-ho.

—El full de ruta per al 27-S el tindreu acordat abans de les eleccions municipals?
—Hem de poder-lo tancar abans.

—Ho veieu possible?
—És possible i necessari.

—Què us separa encara d’ERC sobre el full de ruta? Quins són els punts de desacord?
—No, no hi ha punts de desavinença.

—Doncs què ha frenat l’acord fins ara?
—Doncs que hi va haver algú que va filtrar el contingut d’un treball que de manera constructiva i discreta s’havia fet durant setmanes. I això va ser una sacsejada important. Després d’això, es va optar per aturar lleugerament el procés de converses i reactivar-lo amb la voluntat de recuperar la confiança. Jo crec que el tenim força avançat i serà relativament fàcil que ens posem d’acord. El problema és de confiança amb l’espai i hem fet allò que havíem de fer, que era congelar-ho.

—Enteneu la decisió de la CUP d’apartar-se de la negociació arran de les filtracions?
—Sí. És que les filtracions van ser molt greus.

—Si no éreu vosaltres ni la CUP, qui les va fer? ERC?
—No, no. Perquè l’espai en què negociàvem era més ampli, amb més formacions.

—Hi havia ICV.
—Per exemple. I més. Però no vull acusar ningú. En tot cas, qui ho va filtrar volia originar una desconfiança per part dels diversos partits i organitzacions. Hi havia una mala intenció clara. I ara hem de recuperar l’espai de confiança. I som optimistes.

—N’heu tornat a parlar, o encara us hi heu de posar?
—Aquestes setmanes vinents estarem en condicions de culminar el procés.

—I què ha de dir el full de ruta?
—Ha de dir quin ha de ser el procés l’endemà si es guanyen les eleccions. Hem de veure quin ha de ser el procés de negociació amb l’estat espanyol, amb la comunitat internacional… Com concretem la construcció i consolidació de les estructures d’estat democràtic definitiu que necessitem.

—Aquest mandat l’hem de comptar amb diputats o amb vots?
—El 27 de setembre ens permetrà d’avançar si tenim la majoria absoluta de diputats. Sense majoria absoluta aquest procés queda afeblit. Però si, a més, obtinguéssim la majoria en vots ens donaria una força extraordinària per a aconseguir el reconeixement internacional. Després, haurem de veurem com fem la constitució i com l’avalem, i si ens cal un segon plebiscit, un segon referèndum més explícit. Si ens serveix el referèndum sobre la constitució o si n’haurem de fer un de concret i d’específic sobre el naixement definitiu del nou estat, i com ho hem d’orientar. Hem de poder tancar això, i és molt important de veure el resultat del 27-S, perquè tot serà més fàcil com més gran sigui la majoria. I haurem de tenir en compte el parer de la comunitat internacional.

—Voleu dir que amb una majoria de diputats, però no de vots, no en tindríem prou?
—Hauríem de reforçar aquest plebiscit final, on es tindria en compte el nombre de vots. Aquest és un element destacat.

—El president, en un primer moment, apuntava la necessitat del segon plebiscit, però dilluns més aviat deia que no. Quina és la proposta?
—Segur que cal que els catalans avalin la constitució. I el referèndum sobre la constitució podria valer per a les dues coses: per a ratificar la constitució i també per a tenir el mandat democràtic definitiu i constituent. De tal manera que l’endemà el país pugui funcionar plenament com un país independent.

—Aquesta és la vostra opció preferent?
—És d’això que hem de parlar. Jo explico quines opcions hi ha damunt la taula i, a partir d’aquestes opcions, hem de poder trobar la síntesi perquè hi hagi el màxim consens possible. No hi ha gaires més fórmules. Però l’últim impuls ha de comptar amb la voluntat directa dels ciutadans expressada a les urnes.

—La preparació de la constitució ha de començar abans del 27-S?
—Des d’un punt de vista de participació ciutadana és clar que sí. Es poden esbossar alguns dels elements que haurà de tenir la constitució. Haurem de veure quin és el millor terreny per a posar-ho damunt la taula. Hi ha iniciatives que aporten propostes concretes, i això és interessant, perquè permet de veure que les eleccions del 27 de setembre serveixen per a decidir si els catalans volen la independència. Qualsevol proposta en aquest sentit és benvinguda.

—Propostes com la del jutge Vidal són vàlides?
—Tenen alguns dels elements que poden servir. Tenir una base prèvia no sé si seria la millor opció, però com a material de treball per a tenir en compte és molt valuós, i de segur que hi ajuda, i de segur que ajuda a reescalfar l’ambient. Hem de reescalfar el procés, hem de tornar a escalfar l’ambient. La prioritat és posar en l’imaginari de la gent que tornarem reactivarem l’onada d’esperança, que és la primera matèria de què disposem.

—Per què s’ha refredat tant?
—Hi ha una dialèctica de confrontació entre partits polítics, que no hi ajuda. Volíem la candidatura conjunta, però al final hem acordat això. Doncs reescalfem l’ambient. Hi ha aquella sensació que preval la dialèctica de confrontació davant del procés transcendent que tenim davant. Hem de tornar a fer passar davant la dialèctica Catalunya-Espanya. Si anem amb termes clàssics s’afeblirà el conjunt. Ara hi ha una mica la sensació que fem política en termes clàssics. Això ho vol defugir CDC, perquè així no ens en sortirem. Si la nostra prioritat és eixamplar la base del sobiranisme sí que ens en sortirem.

—Dèieu que ERC hauria de reflexionar a fons en aquest sentit…
—És una reflexió que hauríem de fer tots plegats, no únicament ERC.

—Ho dèieu a propòsit del cas Pujol.
—Dic què volem fer nosaltres: si ens en volem sortir, hem de superar la dialèctica autonòmica clàssica de confrontació d’espais ideològics. La idea és si volem la independència o no.

—Aquesta reflexió també l’hauria de fer Duran i Lleida? No ha estat prou lleial amb el president Mas?
—No volem parlar de lleialtat. Però és evident que el president el 27 de setembre no convocarà unes eleccions normals, sinó plebiscitàries. Declaracions que posin en qüestió aquesta visió, que és la base de l’avançament electoral, generen confusió. No volem parlar de lleialtats, sinó de ser coherents amb allò que ha proposat el president, i que ha proposat CiU i el govern.

—Duran pot dificultar que al final CDC i Unió vagin junts?
—La primera cosa que hem de veure clara és per a què han de servir aquestes eleccions. Nosaltres ho veiem clar. Quan tots ho vegem clar estem convençuts que l’acord serà relativament senzill. Volem ser respectuosos amb el procés intern que ha obert Unió, i expressar el desig que l’espai d’èxit que ha estat CiU pràcticament quatre dècades es consolidi al servei d’un nou projecte que és la independència de Catalunya.

—Però aquest espai d’èxit de quaranta anys pot deixar de ser-ho quan es demana una nova manera de fer política. Potser la fórmula ja no funciona.
—No, si ens en volem sortir els hem de sumar tots, també els que tenen dubtes. Unió és extraordinàriament important i útil per a arribar a aquest entorn de gent que dubta sobre el procés. Ara hem de sumar, i no restar, i incorporar entorns. Hi ha gent que ve de l’independentisme convers, i el procés és viable i amb capacitat de guanyar gràcies als independentistes conversos. El nostre objectiu és eixamplar la base del sobiranisme, i per això Unió és un instrument molt útil.

—En aquesta fase de refredament del procés, us fa por que Podem s’endugui molta gent que hauria pogut eixamplar el sobiranisme?
—Sí, sí. Podem és una expressió de la tercera via molt clar. Seria una versió 2.0 del ‘apoyaré’ de Zapatero, del possible encaix de Catalunya dins d’Espanya. Això ja ho hem provat, de totes les maneres. La gran possibilitat regeneradora i transformadora la representa la independència, que és el més contundent per a canviar aquelles coses que no ens agraden. Aquest procés pot aglutinar sectors molt amplis. Podem diu que el terreny de joc d’aquests canvis ja no ha de ser Catalunya, sinó Espanya. La nova tercera via la representa Podem, i per nosaltres és una via que ja no té recorregut.

—Podem pot ser un entrebanc per al procés, però podria ser una oportunitat, si aconseguía arribar a governar a Espanya?
—Si fos així, el 27-S no seria un referèndum, seria una altra cosa, serien unes eleccions normals. Nosaltres volem fer unes eleccions plebiscitàries, en què hi ha els qui som partidaris que Catalunya sigui un estat independent i els qui no ho volen. Podem forma part dels qui no ho volen. Que Podem té més voluntat negociadora per a fer possible la voluntat dels catalans que no pas el PP és evident. Però a nosaltres ens interessa que hi hagi un mandat molt clar el 27-S.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any