31.01.2015 - 06:00
Els tres meteoròlegs de Canal 9 al seu tancament, Victòria Rosselló, Vicent Gómez i Joan Carles Fortea, han elaborat un escut contra les crítiques que reben els meteoròlegs quan s’equivoquen en la previsió. És el llibre ‘No dispareu al meteoròleg’, que de manera didàctica parla de l’oratge, del clima, del País València, de la televisió i, fins i tot, d’història. En parlem amb un dels autors, el físic Vicent Gómez, que ha format part del departament de meteorologia de Canal 9 des de la seva fundació, el 1989, ha estat professor a la Universitat de València i actualment es dedica a la docència a secundària. En aquesta entrevista ens explica perquè els homes i dones del temps no poden fer previsions exactes i de les conseqüències que té per un home del temps equivocar-se, encara que sigui de poc.
—La gent fa cas del que diuen els meteoròlegs?
—Jo crec que oscil·la entre la creença i la descreença absoluta. Hi ha gent que diu que els meteoròlegs no en tenen ni idea i no els fan gens de cas, però alhora es queixen quan la predicció no ha resultat encertada. Fins i tot, crec que la gent demana que les prediccions meteorològiques siguen precises i exactes en qualsevol moment del dia, en qualsevol data. I és igual que siga per demà com per d’ací a un mes. I si no la tens, et diuen que no en tens ni idea. Quan dius que plourà i no plou, culpen el meteoròleg, com si en tingués la culpa que ploguera o no.
—Els meteoròlegs poden dir-nos el temps exacte que farà?
—És completament impossible. D’això en parlem en un capítol del llibre, parlem dels mètodes amb els quals es fa la previsió i de quins són els marges de fiabilitat. En aquest capítol també hi ha un epígraf que es diu ‘Oratges previsibles, oratges imprevisibles i previsions impossibles’. Jo sempre pose un exemple: cap als anys 1996 o 1997 hi hagué un mes de setembre que a Tavernes de Valldigna en una sola vesprada hi plogueren 500 l/m2. És una autèntica barbaritat. Curiosament, només plogué allí. A Benidorm, a mitja hora, la gent estava a la platja prenent el sol. Això és impossible de predir ni tan sols el mateix dia que passa.
—No existeixen les eines que ho permeten?
—Els nostres coneixements físics i matemàtics respecte al funcionament de l’atmosfera com un sistema físic té unes limitacions. Això repercuteix en el fet que les prediccions a vegades es compleixen i a vegades no. I a vegades no es poden ni fer. De fet, hi ha unes equacions físiques que sabem que són les que compleix l’atmosfera, però el que passa és que no s’ha aconseguit encara resoldre les equacions. Ni tan sols sabem si es poden resoldre.
—Ni aquí ni a la NASA?
—No, enlloc. I si algú diu que sí, menteix.
—Què li passa a un meteoròleg quan s’equivoca?
—Òbviament, una previsió errònia té conseqüències si hi ha gent que ha fet plans respecte a la previsió. Però nosaltres sempre hem intentat transmetre a Canal 9 que les previsions són això, previsions. I que, per tant, sempre hem dit que hi ha un marge de fiabilitat i que s’han d’agafar en el sentit d’indicacions, de possibilitat del que pot passar. És comparable amb la medicina. Com la meteorologia, la medicina està cada volta més avançada i cada volta cura més, però no és una ciència que siga capaç de curar totes les malalties. I segurament mai ho serà. Sovint es culpabilitza més del que toca a les previsions fallides.
—Rebíeu gaires trucades després d’una previsió fallida?
—Sí. Trucades justes i trucades injustes. Això són coses de l’ofici que ja tenim assumides.
—I trucades prèvies? Per exemple, per fer una previsió de bon temps en un bon cap de setmana pel turisme.
—Mai a la vida. Mai cap hoteler m’ha cridat i m’ha dit que vigilés amb el que deia. Sí que és cert que han aparegut queixes dels hotelers, però després de les previsions. La veritat, crec que fa més mal a un restaurant un mal cuiner que un dia de pluja.
—Aquí ens interessem més per la previsió meteorològica que a altres llocs del món?
—La previsió meteorològica en aquesta banda del mediterrani interessa sobretot perquè és més complicada que a altres llocs. Interessa a tots arreu, però aquí el clima i la meteorologia és diferent, sobretot pel que fa al centre i nord de l’estat espanyol. I aquest tipus de meteorologia que tenim fa que les previsions, especialment en cas de pluja, siguen més complicades i incertes. A més, tenim variacions locals molt importants. Hi ha comarques, com ara la Marina Alta, que tenen una pluviositat mitjana de l’ordre de 800 l/m2 a l’any. En canvi, te’n vas vint quilòmetres més avall, a la Marina Baixa, la pluviositat és de 400 l/m2. Són variacions brutals. Això desperta molt l’interés per les previsions i sobretot pel seguiment dels fenòmens meteorològics. Fa que, per exemple, a les comarques valencianes és on més aficionats a la meteorologia hi ha.
—És veritat que fa més calor que anys enrere i que això ho provoca el canvi climàtic?
—Aquí cal no confondre climatologia i meteorologia. Quan diem que fa més calor ara que fa uns anys, estem dient que amb les mitjanes estadístiques de temperatures sí que observem que hi ha hagut una tendència a l’alça. És una tendència irregular, però és constatable des de principis del segle XX fins ara. Cal no oblidar tampoc que a finals del segle XIX estàvem a les acaballes d’un període climàtic extraordinàriament fred. El fet que ara les temperatures siguen més altes que aquell moment coincideix amb una variació de la composició atmosfèrica per un augment de les emissions de gasos hivernacle.
—I les emissions de gasos realment tenen efectes en el clima o en tindran en el futur?
—Jo pense que eixa modificació que causen els gasos hivernacle sí que tindrà conseqüències en l’evolució climàtica de la Terra i, a més, sóc pessimista en dos aspectes: pense que no som capaços de predir amb fiabilitat com evolucionarà el clima en els pròxims decennis o centenars d’anys i, encara pitjor, crec que som incapaços de modificar o revertir l’evolució del clima d’una manera controlada. Crec que estem un poquet venuts.
—Quin fenomen meteorològic us agradaria viure en directe?
—Com a professional de la meteorologia, m’agradaria veure fenòmens que ací no passen. Per exemple, no he vist mai un tornado com Déu mana o un huracà. Clar, hauria de ser un tornado o un huracà que no faça mal, però tampoc es pot triar massa. Serien fenòmens que per la seua intensitat serien atractius de veure.
—El temps és un espai important per ser conscients del propi territori. Que no hi hagi un canal com Canal 9 que faci el temps fa perdre el sentit de conjunt al País Valencià?
—De fet, el que es perd és la informació. La base de tot és la informació perquè no hi ha cap cadena televisiva, ni privada ni pública, que cobrisca la informació meteorològica amb el detall amb el qual es cobria a Canal 9. A partir d’aquí, és perd tota la resta. Al final, hui no hi ha un espai que puga dir-te que a Forcall ha nevat, a Requena ha plogut i a Torrevieja fa sol.
En aquest sentit, l’espai de l’oratge, per pura necessitat, donava a conèixer el territori, perquè estava centrat en els fenòmens meteorològics que passaven a les comarques valencianes. I sí, crec que això ha servit, indirectament, perquè molts pobles de les nostres comarques que no se sentien mai, se sentiren i es pogueren localitzar al mapa.
