01.01.2015 - 06:00
Aquest 2015 que ara comença serà un any intens en la política del país, també en clau electoral. Al calendari hi ha marcades unes quantes jornades d’eleccions i, tenint en compte diversos elements que han anat sorgint, l’any 2015 podria acabar havent canviat la majoria dels governs del país. El Parlament de Catalunya pot donar el mandat per emprendre el camí de la independència, el PP pot quedar desbancat dels governs valencià i balear, hi haurà nou executiu a Andorra i a les corts espanyoles podria trencar-se el bipartidisme.
Segurament les primeres eleccions al país seran les andorranes, previstes per a principi de març. El cap de govern, Antoni Martí, ho va anunciar fa uns dies, quan va explicar que un cop aprovat el pressupost –el 8 o el 15 de gener–, dissoldria el parlament i convocaria els comicis. Tenint en compte que les eleccions han de fer-se passats entre 30 dies i 40 de la dissolució del parlament, serien entre l’1 i el 8 de març. Caldrà veure quin suport manté Demòcrates per Andorra, que després de la majoria absoluta de les últimes eleccions va convertir la coalició en partit, i què farà el Partit Socialdemòcrata, que va perdre el govern fa quatre anys.
Seguint el calendari, és probable que poc després de les andorranes hi hagi eleccions avançades al Parlament de Catalunya. El president Artur Mas encara no les ha convocades, però si es fan sembla clar que serien abans de les eleccions municipals del mes de maig. Aquests últims dies han transcendit noves reunions entre Mas i Junqueras, on l’escull continua essent el de la fórmula electoral, si bé fonts de totes dues formacions s’han mostrat esperançades de trobar punts en comú i arribar a un acord. Segons que deia fa uns dies el conseller de la Presidència, no hi haurà ‘notícies definitives’ al respecte fins passat Reis. Unes eleccions amb caràcter plebiscitari que esdevindrien el mandat perquè el parlament i el govern que en sortís portés Catalunya a la independència.
Arribarà el maig i amb ell dues cites electorals que poden fer efectiu el canvi a bona part del país, fent perdre la majoria del PP al País Valencià i a les Illes.
El 24 de maig hi haurà eleccions a les Corts Valencianes, i totes les enquestes apunten que les esquerres podrien fer caure el PP del govern. Encara es desconeix si el president Alberto Fabra, que va arribar al govern succeint Francisco Camps i sense passar per les urnes, es presentarà als comicis. Sí que se sabes les cares del PSPV, Compromís i EUPV: Ximo Puig, Mònica Oltra i Ignacio Blanco. Una de les incògnites serà qui posarà Podem com a cap de llista i fins a quin punt seran claus els seus resultats de cara a la formació del nou govern.
També al maig es pot obrir un nou escenari a les Illes Balears, on sembla que el PP de José Ramón Bauzá perdria la majoria actual i on creixeria el suport a les esquerres, sobretot a través de MÉS, atès que les enquestes apunten que el PSIB s’ensorraria. També a les Illes caldrà estar pendent del paper de Podem, que podria esdevenir tercera força, tot i que encara no se n’ha presentat el cap de llista.
L’altra cita del mes de maig serà als municipis de tot el país excepte de Catalunya Nord. La tendència a fugir del bipartidisme podria reflectir-se també en els resultats de les eleccions municipals, on enguany entraran en joc nous actors. És el cas de Guanyem, que es prepara per passar a l’acció a les principals ciutats, com són Barcelona i València. Altres resultats a analitzar segurament seran els d’ERC, que després de la davallada patida a les últimes eleccions municipals va esdevenir la força més votada a Catalunya a les eleccions al Parlament Europeu d’enguany.
Finalment, abans d’acabar el 2015 s’hauran sotmès a les urnes els candidats a les corts espanyoles. Si el president Mariano Rajoy no les avança, hauran de tenir lloc, com a molt tard, el 20 de desembre. Unes eleccions que tindran un nou actor que previsiblement farà trontollar el bipartidisme espanyol PP-PSOE, el Podem de Pablo Iglesias. Algunes enquestes han donat fins i tot la victòria de les properes eleccions espanyoles a aquesta formació que tot just aquest mes celebrarà el seu primer any de vida.
Un any, doncs, amb unes quantes nits electorals que poden canviar el panorama polític tal com l’hem conegut fins ara i que poden obrir nous escenaris tant desconeguts com apassionants.
