19.12.2014 - 11:35
En el seu assaig Perpignan, une ville avant le Front national?, Jérôme Fourquet, Nicolas Lebourg i Sylvain Manternach afirmen que, per les seves condicions de pobresa, atur, inseguretat ciutadana, divisions ètniques entre magrebins, gitanos, peus negres, etc, i de descrèdit dels partits pels seus sistemes de clientelisme, Perpinyà té tots els números de seguir el camí de Besiers en l’elecció d’un alcalde del FN. I, precisament, la carta que, amb motiu dels actes realitzats a Perpinyà pel 9-N sud-català, Louis Aliot va adreçar a la prefecta demanant-li que usés el seu poder com a màxima representant de l’Estat al departament per obligar els elegits catalans a respectar tant l’amistat de França amb Espanya com el sagrat principi de la indivisibilitat de la República, sembla una base força raonable per témer que si el vaticini de l’Indépendant es complís, llavors semblarà que s’hagi elegit alcalde de Perpinyà l’ex-prefecte Bernard Bonnet.
Que a la Catalunya Nord el FN sigui un partit important mentre que al Principat PxC no passi de ser una força extraparlamentària sembla una prova que el desenvolupament de l’extrema dreta xenòfoba sigui un mal francès; a França, a les conseqüències de l’actual crisi econòmica s’hi afegeix l’enyorança de la grandeur de què parlava Charles de Gaulle però que, avui dia, no en podrien parlar ni François Hollande ni Nicolas Sarkozy sota pena de fer un ridícul espantós; com tots sabem, si la capital del món ara és Nova York, cent anys enrere ho era París, aleshores en l’esplendor de la Belle Époque.
En conseqüència, si no volem ni el govern del FN ni la VI República de Mélenchon, la solució no és pas fer costat a uns polítics merescudament desacreditats, sinó presentar una alternativa de ruptura total amb el marc ideològic francès. Per això, crec que la tàctica del catalanisme ha de ser convèncer a la gent que si es vol viure de debò sota els valors de llibertat, igualtat i fraternitat, els nobles ideals que els polítics francesos sempre han desmentit amb les seves accions i que el FN pot aspirar a renegar-ne obertament, la solució és adherir-se a la revolució democràtica radical que està tenint lloc al Sud. Sent com és França un estat decadent i en crisi terminal, francesos només ho són aquells que no poden ser cap altra cosa, i, vés per on, els ciutadans dels Pyrénées Orientales disposen d’una alternativa a ser francesos, i, per tant, a diferència del que s’esdevé a l’Aude o a l’Ariège —per citar dos casos geogràficament propers— ací sí que hi ha una alternativa tant al sistema actual com a les demagògies populistes de Mélenchon i Le-Pen.
Naturalment, tot depèn de com vagin les coses al Sud; per això, espero que siguin força els nord-catalans que esperin i desitgin un ràpid acord entre Artur Mas i Oriol Junqueras, que permeti enfilar la recta final del procés d’alliberament català.
Xavier Deulonder i Camins (dl. 15 de desembre del 2014)
Podeu també reaccionar aquí, donar opinió o informació complementària vostra.
