11.12.2014 - 06:00
Les seves contundents intervencions a les Corts Valencianes van fer que de mica en mica els objectius l’enfoquessin. I ella, els seus discursos i les seves samarretes reivindicatives van passar a ser motiu de notícies, reportatges i, sobretot, continguts virals a la xarxa. Mònica Oltra és diputada de Compromís des del 2007, dirigent d’Iniciativa del Poble Valencià i, ara per ara, l’única candidata a les primàries de Compromís per a la presidència de la Generalitat, atès que Enric Morera hi ha renunciat. Ara que les enquestes apunten a la forta davallada del PP i a la possibilitat d’un canvi de la correlació de forces a les corts, Oltra defensa acords pre-electorals si serveixen per a vèncer el bipartidisme. Deixa, doncs, la porta oberta a un pacte amb Podem que, tot i que encara no té cara visible al País Valencià, podria ser clau en les eleccions del maig vinent.
—S’ha tancat bé la crisi a Compromís o ha quedat alguna ferida oberta?
—Sí, s’ha tancat molt bé. El reglament ha tingut, finalment, el suport del 97% del consell general. Això és un suport multitudinari. Ha estat terapèutic adonar-nos que el temps del debat s’acabava i que la pressió que la gent hauria exercit sobre nostre requeria un exercici de responsabilitat, perquè en aquest moment ja hem de presentar les nostres accions de govern. El debat no es podia allargar més. I la gent ha reaccionat molt bé, votant a favor d’unes normes que ens converteixen en tecnologia política punta, perquè posem l’horitzontalitat en la manera de triar les candidatures perquè puguen ser totes votades per la ciutadania.
—Enric Morera us ha deixat el camí lliure.
—La nostra manera de treballar sempre ha estat molt cooperativa. És un dels trets definitoris de Compromís. Tenim quatre portaveus, hem compartit els lideratges, i de la mateixa manera que fa quatre anys li vaig cedir la funció de portaveu com a síndic al parlament, ara ell ha cedit, d’alguna manera, no presentant candidatura a les primàries per a la presidència de la Generalitat. Però ha estat la nostra manera cooperativa de treballar des de la solidaritat, generositat mútua i lideratge compartit. Crec que ha entès que havia de fer això.
—Fa unes setmanes vau assistir a l’acte de constitució de Podem, i us van aclamar.
—Van ser afectuosos, diguem-ne, sí.
—Podem us ha tirat la canya?
—Nosaltres tenim una bona relació amb els partits polítics amb els quals compartim un espai de canvi i emancipació i maneres d’entendre la política i d’actuar. Em van convidar i vaig anar-hi molt contenta. Crec que el diàleg és molt important, i no tan sols entre partits que s’entenen i comparteixen un espai, sinó en general, en la política, on la capacitat de dialogar s’ha perdut. Aquesta també és una de les raons per les quals la política és tan desprestigiada, perquè al final s’ha convertit simplement en un poder absolut en què el diàleg s’ha enviat a l’ostracisme. I crec que la política és sobretot la paraula: negociar, transigir i escoltar l’altre. Tot això s’ha perdut, i és un bon moment per a recuperar-ho.
—Quan Podem encara no sortia a les enquestes, molts donaven per fet un tripartit PSPV-Compromís-EUPV que faria fora el PP. Amb l’arribada de Podem aquests pronòstics trontollen.
—Siga com siga, al nostre país hi haurà un canvi polític i un govern de canvi. En quina mesura seran influents unes parts o unes altres? Això ho hauran de dir els ciutadans. Com a ciutadana, no m’agrada que la gent faça pactes de govern abans que la gent haja parlat. I tampoc no m’agrada aventurar uns resultats que han de decidir els ciutadans.
—Però alguna vegada heu dit que us avindríeu a un govern entre Compromís, EUPV i Podem, sense el PSPV.
—Són les preguntes que a un li fan, però no són sinó especulacions. Estaria en un govern amb tres partits? Sí. També en un on n’hi hagueren quatre, o dos. A mi què m’agradaria? Que hi haguera tots els partits del canvi. Jo em presente de candidata a la presidència de la Generalitat, i estaria encantada que el PSPV em donàs suport.
—Parlem d’acords pre-electorals, doncs. És possible un pacte entre Compromís i Podem per a les eleccions del maig?
—Ho va proposar Enric Morera fa poques setmanes i jo hi vaig donar suport: obrir un espai de canvi, una oferta electoral potent, i aquesta és una possibilitat que es pot explorar. No és un pacte de govern, sinó un pacte per a concórrer a les eleccions. Si tinguéssem un sistema electoral que afavorís la pluralitat seria una altra cosa, però malauradament tenim sistemes electorals que afavoreixen el bipartidisme i els vots majoritaris. En aquest sentit, moltes voltes els pactes s’han fet per vèncer aquest sistema que no afavoreix el multipartidisme. Si es valora que és important de tenir una oferta electoral més potent, es farà.
—Així, ja heu començat converses amb Podem?
—És que encara no sabem quina serà la direcció ni qui seran els interlocutors de Podem. Estan en plena construcció. Crec que tots els partits i els grups sumats necessiten aquest espai per a poder organitzar-se. Estic segura que quan ells hagen definit els seus lideratges hi haurà converses.
—Fa uns mesos vau deixar de ser la portaveu d’Iniciativa, que des de fa unes quantes setmanes té tres portaveus.
—Entenia que ser portaveu de Compromís impedia, moralment, de defensar els interessos d’una part. Si un és portaveu de tot Compromís, ha de defensar els interessos de tots, i això és difícilment compatible amb ser portaveu d’una de les parts, en aquest cas, d’Iniciativa. Haver triat tres portaveus d’Iniciativa forma part d’aquesta manera d’entendre que no hi ha un gran líder, com ha fet sempre la política antiga. És molt important que els projectes siguen col·lectius i compartits. Iniciativa va voler des del principi que els portaveus fossen compartits, que no hi hagués un lideratge únic, i aquest esquema també s’ha traslladat a Compromís. Crec que és la manera més inclusiva de treballar. Si volem una democràcia en què no siga important qui té majoria sinó en quina mesura tothom és protagonista, que és el que definiria les democràcies modernes, inclusives i horitzontals, crec que tant Iniciativa com Compromís som pioners a l’estat a l’hora d’activar aquests nous instruments per a una nova democràcia.
—Finalment, l’ex-president de les corts Juan Cotino –que us en va fer fora–, ha acabat deixant l’hemicicle, i encausat. Justícia poètica?
—Açò és massa prosaic per a dir-ne ‘justícia poètica’. És justícia ordinària, que és la que l’ha encausat en el cas Gürtel per la visita del papa. I és la justícia ordinària qui l’ha posat i el posarà en el seu lloc, que és fora de la política i dins les investigacions per a esbrinar com ha utilitzat el seu poder per afavorir els interessos familiars i econòmics del seu entorn.
—L’escàndol de Cotino és un dels nombrosos que han sortit relacionats amb la corrupció. L’heu titllat directament de govern mafiós, el PP.
—Sí. No ens ho hem inventat pas. Són ells que s’han revelat com una manera d’actuar d’organització criminal. Si llegeixes la definició d’organització criminal del codi penal veus que s’assembla molt a la manera com el PP, sobretot ací, ha utilitzat l’estructura de partit per perpetuar-se en el poder, a través del presumpte finançament il·legal del partit i de tots els casos de corrupció que ara s’investiguen i en què comença a haver-hi condemnats. Al final, l’estructura més beneficiada per la corrupció ha estat el PP. I, de fet, Fabra és president gràcies a la corrupció.
—Ara ha fet un any del tancament de RTVV. I Rus i Fabra han sortit amb sengles propostes per a una nova televisió…
—Volen tenir una televisió al servei del seu partit. Ja ho va dir Fabra: que havia tancat una televisió que li podia servir com a eina de govern. Va deixar clara la concepció que tenen de la radiotelevisió pública i, en definitiva, del servei públic. Volen tenir una eina de propaganda partidista pagada amb diners públics, i ens hi oposarem. Defensem un model de televisió i ràdio públiques, però que no siguen governamentals. I continuarem treballant en aquesta línia.
—Serà una de les prioritats, si arribeu al govern?
—Entre més. Només d’aplegar al govern hem d’abordar dues emergències: d’una banda, l’emergència social, que és fer un pla de xoc contra la pobresa. Hi ha pràcticament un terç de la població que no pot tenir una vida digna, que és exclosa del sistema econòmic i de la possibilitat de cobrir, almenys, les necessitats bàsiques. I d’una altra, una emergència democràtica, que és canviar unes institucions immergides en la corrupció, les normes i les pràctiques i posar-hi filtres i controls. Primer, per a netejar tot el que hi haja i, després, perquè no torne a passar. Aquestes dues emergències han de ser les primers accions de govern.
—Ara que s’ha obert el debat sobre l’organització territorial i que Catalunya es troba en ple procés sobiranista, quin model de país voleu per al País Valencià?
—Volem un país que no siga de segona. Som la comunitat autònoma més mal finançada. Som per damunt de les taxes de desocupació de tot l’estat i per sota de la renda per càpita. Ens trobem en les pitjors situacions respecte de la mitjana, però paguem com si fóssem rics, i no rebem en canvi inversions ni un finançament que puga cobrir els serveis d’educació i sanitat. Primer, un poble que no és de segona. I, segon, un poble que es vol fer sentir a la resta de l’estat. No pot ser és que ací la política passe per allò que es fa a Madrid i a Barcelona. De la mateixa manera que reivindiquem l’horitzontalitat en la democràcia, volem l’horitzontalitat en el fet territorial. Les coses que passen ací no són notícia perquè passen ací, i açò no pot ser. Volem poder-nos mirar al mateix nivell que les altres comunitats autònomes. Ni menys ni tampoc més. Aquest seria l’objectiu important: situar la nostra autoestima col·lectiva on cal i no allà on ens han situat els diferents governs del PP, del PSOE, que és a la cua de l’estat.
—Les xarxes socials han tingut un paper molt important per a fer públic el vostre discurs i les intervencions a les corts.
—I tant. De fet, vam aconseguir entrar a les corts gràcies a la difusió que vam tenir per les xarxes socials, perquè uns mesos abans de les eleccions entràrem en una apagada informativa als mitjans tradicionals. Era molt difícil de ser presents en la societat. Va ser a través de les xarxes i les noves tecnologies que vam poder fer-nos visibles. La nostra vinculació amb la feina a través de les noves tecnologies és en la nostra gènesi.
—Què més hi teniu, en l’ADN de Compromís?
—Sobretot, ser una formació política realment diferent de les altres, que s’estructura d’una altra manera. Per això també apareixen dificultats i un debat viu. Però reivindiquem una democràcia més horitzontal, on tothom siga visible, i anem aconseguint de posar-ho en pràctica. Aquesta coherència és una de les coses que més m’atrau del projecte polític de Compromís. La pluralitat, l’horitzontalitat, el fet de poder-nos mirar als ulls i no pas de dalt a baix.
