Vicent Flor: ‘Els grups nazis sempre han estat protegits o tolerats al València’

  • Entrevista al sociòleg, que és soci del club · Analitza el perquè de la connivència amb els grups ultres

VilaWeb
VilaWeb

Josep Casulleras Nualart

02.12.2014 - 06:00

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

Quan es va assabentar de l’assassinat d’un seguidor del Deportivo a mans dels ultres de l’Atlètic de Madrid, el sociòleg Vicent Flor va pensar en el seu València, el club del qual és soci des del 1986. Va pensar que ja n’estava tip, del grup d’ultres i nazis que cada partit s’apleguen a la corba nord de Mestalla. I va fer un piulet a Twitter que deia: ‘Com a soci del València avui tornaré a demanar l’expulsió dels aficionats nazis. El València és de tots, tret dels feixistes i violents.’ Li van ploure insults, de part d’alguns intolerants. Però encara va rebre més mostres de suport. En aquesta entrevista ens explica el perquè de la permissivitat del club amb els grups nazis.

Quan vau veure què havia passat a Madrid, què vau pensar?
—Dissortadament sé que al meu club hi ha una minoria nazi, feixista i m’agradaria que no hi fos. Són vinculats al grup Yomus, a la corba nord d’animació de Mestalla; han estat condemnats per atacs amb navalla contra ciutadans que pensen de manera distinta i que en més d’una ocasió han fet càntics nazis, s’han alegrat de l’assassinat de Guillem Agulló i considere que açò és absolutament inacceptable. I, per imperatiu ètic, com a ciutadà ho vaig denunciar a Twitter.

Us va sorprendre que hi hagués gent que us ataqués per haver fet aquesta denúncia?
—No és la primera vegada que em passa. Com a autor del llibre ‘Noves glòries a Espanya. Anticatalanisme i identitat valenciana’, vaig haver-ho d’aguantar: el 2011 vingueren a rebentar-ne la presentació en una llibreria de la ciutat de València; van vindre membres d’España 2000 i del Grup d’Acció Valencianista… És a dir, sorprendre’m del tot, no em va sorprendre. A mi em sobta que no hi haja el consens que hi ha d’haver en societat democràtiques contra el feixisme. Tots els demòcrates, de dretes, d’esquerres, unionistes i sobiranistes, hauríem d’estar junts en això. El que vaig dir va ser gairebé una obvietat. No hauria d’haver-hi feixistes emparats en l’estructura d’un club ni enlloc. El feixisme i el nazisme són teòricament un delicte en moltes societats europees. Jo vaig fer la part que em corresponia, intentant que açò no passara a València. Aquests grups són perillosos; de vegades maten, creen un brou de cultiu contra la gent i jo crec que en democràcia hem d’aprendre a conviure des de la legítima discrepància.

Com us expliqueu que durant tants anys hi hagi hagut tanta permissivitat i connivència en el món del futbol amb els ultres?
—No és solament en el món del futbol. A València hi havia uns grups nazis organitzats en la famosa operació Panzer i van ser absolts, malgrat que tenien armes i connexions amb l’exèrcit espanyol i amb els cossos i forces de seguretat de l’estat. A més, aquests grups utilitzen l’animació com una mena de xantatge: ‘Nosaltres animem l’equip i, en canvi d’això, heu de tolerar segons quines coses.’ I això és que de vegades han amenaçat jugadors, gent del club, periodistes… I d’aquesta por i aquesta amenaça trauen el brou de cultiu. Jo, que no passe de ser un ciutadà normal, he comprovat amb un sol piulet la reacció contrària. Doncs, sense voler exculpar ningú, m’imagine que essent directiu d’un equip o essent periodista, amb una notorietat pública major, la pressió és encara més gran.

I no poden superar aquesta pressió?
—Sí, és possible. El Barça ho va fer, amb els Boixos Nois. Sembla que el Madrid va aturar els Ultra Sur… Tots els clubs de futbol haurien de fer això mateix. I el València, també. Saben qui són, tenen noms i cognoms, com es diuen i on viuen. I amb una actitud dels clubs, de la lliga de futbol i de la federació de futbol, que no oblidem que depèn del govern espanyol, si estigueren interessats que açò no passara, com a mínim als ultres els seria molt més difícil.

Des que sou soci del club sempre heu vist els Yomus a Mestalla?
—El cub Yomus ja hi és des d’abans i tot que jo em fera soci. Tenia quinze anys aleshores. Ara en tinc quaranta-tres. Sempre han estat tolerats o protegits o defensats. Són una minoria del club; la majoria és tolerant però aquesta gent existeix. Amb l’excusa que animen i defensen el club, al darrere hi ha càntics anticatalans, antibascos, xenòfobs… I açò no és tolerable. Darrere del fet d’animar el club, hi ha projectes polítics no democràtics, intolerants i xenòfobs.

Guus Hiddink va fer retirar una pancarta amb unes esvàstica a Mestalla. A part aquell gest, no hi ha hagut mai cap gest de ningú del club per a parar-los els peus?
—Va ser un gest que va honorar Hiddink, però hauria de ser una cosa normal. Recorde també que en l’última final de copa a València, entre el Madrid i el Barça, es va exhibir una esvàstica, n’hi va haver proves gràfiques, i la policia espanyola no va intervenir-hi ni va dir absolutament res. El València, dissortadament, no ha fet els deures en aquesta qüestió. També és veritat que aquests grups són hàbils, entre cometes, i quan passa alguna cosa diuen que no són ells, que són una minoria, que els expulsaran… Yomus, per exemple, ha anunciat cinc o sis vegades la dissolució, i després és mentida. Hi ha tot un joc en què els clubs lamenten la violència, però la violència és possible perquè hi ha alguns individus que sota l’empara dels clubs de futbol, i no únicament el València, fan aquestes pràctiques: la violència simbòlica, amb l’exclusió del diferent, o la violència física, que encara és més terrible.

El València i Mestalla han estat utilitzats políticament durant anys pel govern del PP. També hi té a veure, això, en el fet que aquests grups que branden l’anticatalanisme hagin tingut via lliure?
—Sens dubte. La temptació de fer servir els clubs amb finalitats polítiques no és una qüestió del València, només. I el cas més evident és el del Reial Madrid: un club que s’identifica amb un estat, un projecte… I darrere la bandera, de si estàs amb mi o contra mi, s’utilitzen estratègies d’exclusió de qui és diferent. El València és un club popular, amb gent de dretes i d’esquerres, però sí que és cert que els governants han utilitzat el club –com moltes altres coses, com les caixes d’estalvis– per al seu profit personal i per a un propòsit concret. Per exemple, el València una vegada va lluir una pancarta que deia ‘Agua para todos’ enmig del debat sobre el transvasament; i aquest era el lema que feia servir Camps. El València és el club esportiu més important del País Valencià i és molt abellidor per a intentar que treballe al teu favor.

Recomanem