De cocapitals, el món n’és ple

  • Molts estats del món tenen dues, tres i fins i tot ciutats amb condició de capitals

VilaWeb
Redacció
25.11.2014 - 06:00

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

El PSC va proposar ahir que Barcelona fos considerada cocapital d’Espanya. I també ahir Bloomberg publicava que una de les mesures que Rajoy proposaria fóra el trasllat del senat espanyol a Barcelona. Són opcions cridaneres, però gens extraordinàries des del punt de vista internacional: molts països del món tenen més d’una capital.

Sud-àfrica o Xile, per exemple, tenen capitals parlamentàries diferents de les nacionals. A Xile la capital és Santiago, però el parlament és a Valparaíso. A Sud-àfrica la capital és Pretòria, però el parlament és a Ciutat del Cap. Tanmateix, no hi ha cap cas de parlament dividit, amb la cambra alta en un lloc i la cambra baixa en un altre.

En molts països el poder judicial és en una ciutat diferent de la que té l’estatus de capital. A Alemanya el poder judicial és a Karlsruhe. A Bolívia és a Sucre i per això es considera la capital nacional, malgrat que el poder executiu i legislatiu és a La Paz. A Tanzània Dar es Salaam és la capital judicial i Dodoma la capital oficial, amb el parlament.

Hi ha països que tenen múltiples capitals, amb funcions diferents. A Alemanya hi ha la capital nacional (Berlín), la federal (Bonn), la judicial (Karlsruhe) i la financera (Frankfurt). A Suïssa Berna exerceix de capital federal, però la Cort Suprema és a Lausana i Ginebra rep consideració de cocapitalitat per la presència de múltiples organismes internacionals.

De capitals que no són la seu del govern, n’hi ha un bon grapat: Porto-Novo a Benín, Yamoussoukro a la Costa d’Ivori, Tbilisi a Geòrgia (el govern és a Kutaisi) o Amsterdam (totes les institucions neerlandeses són a l’Haia).

I encara hi ha casos ben curiosos. Finlàndia té, per exemple, una capital d’hivern i una d’estiu. Montenegro manté la presidència de la república a l’antiga capital reial de Cetinje, Estònia té els ministeris relacionats amb l’educació a Tartu i Taiwan manté que la capital és encara Nanquín, ciutat situada en la República Popular de la Xina.

Els casos més curiosos són els països que no tenen capital. Són generalment microstats, com ara Nauru o Mònegue. Però hi ha també el cas de França que, legalment, no té cap capital. I el complicat cas de Jerusalem, reivindicat com a capital d’Israel i de Palestina alhora, però sense que cap país estranger reconegui cap de les dues opcions.

Sobre aquesta qüestió, podeu veure l’espai ‘La pissarreta’ que Vicent Partal va presentar ahir al programa ‘L’illa de Robinson’, al Punt Avui TV.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any