20.11.2014 - 12:07
El 20 de novembre és una data plena de necrològiques. Avui s’hi ha sumat la de Cayetana Fitz-James Stuart i Silva. Com a cap de la Casa d’Alba era una de les fortunes més grans d’Espanya, amb nombrosos palaus, terrenys agrícoles (fins a 34.000 hectàrees), propietats immobiliàries, societats, participacions borsàries i una extraordinària col·lecció d’art. També deien que era l’aristòcrata amb més títols nobiliaris del món, cap a mig centenar, entre els quals en podem trobar uns quants de lligats amb personatges funests de la nostra història.
A més de divuitena duquessa d’Alba, com indica el seu cognom, Cayetana Fitz-James Stuart també era la novena duquessa de Berwick. Es tracta d’un títol nobiliari establert amb James Fitz-James Stuart (21 d’agost de 1670 – 12 de juny de 1734), un militar i aristòcrata anglès al servei de Lluís XIV de França. Fill il·legítim del derrocat rei Jaume II d’Anglaterra i VII d’Escòcia amb la seva amant Arabella Churchill, germana d’un dels grans comandants austriacistes de la guerra de Successió, el primer duc de Berwick va tenir un paper transcendental en aquest gran conflicte polític europeu, però en el bàndol filipista.
Així, com a comandant en cap va portar les tropes borbòniques a la victòria en la decisiva batalla d’Almansa del 25 d’abril de 1707, que va representar la caiguda del Regne de València a mans de Felip V i el començament d’una duríssima repressió contra les places austriacistes al País Valencià. El seu paper torna a ésser clau set anys després, quan és requerit pel rei borbònic per a dirigir la fase final del setge de Barcelona, culminat amb l’atac de l’11 de setembre de 1714.
Informació relacionada: Què votaria el duc de Berwick el 9-N?
Arran dels grans serveis prestats contra l’austriacisme, Felip de Borbó va crear el 1707 el Ducat de Llíria i Xèrica en favor de James Fitz-James Stuart i Churchill. Cayetana, doncs, era l’onzena successora d’aquest títol nobiliari que fa referència als municipis de Llíria i Xèrica. A la capital del Camp de Túria, de fet, l’edifici de Ca la Vila va formar part de l’extens patrimoni de la Casa d’Alba, tot i que ara en fa ús l’ajuntament. I, malgrat que històricament els avantpassats de Cayetana d’Alba van mantenir relacions més aviat tenses amb Llíria, el 1964, en ple franquisme, fou nomenada batllessa honorífica del municipi.
La Casa d’Alba disposa d’un altre Palau de Llíria, al centre de Madrid, un imponent edifici del segle XVIII amb dues-centes habitacions repartides en 3.500 metres quadrats. És la seu de la Fundació Casa d’Alba i allotja la major part del fons artístic i documental de la família.
A banda els ducats d’Alba i de Berwick, encara es pot destacar que l’aristòcrata finada també era la catorzena comtessa-duquessa d’Olivares, un títol portat per primera vegada pel polític castellà Gaspar de Guzmán i Pimentel (Roma, 6 de gener de 1587 – Toro, 22 de juliol de 1645). Com a privat del rei Felip IV, va proposar el 1625 un ‘Memorial’ amb reformes encaminades a reforçar el poder reial i la unitat dels territoris que regnava. El 1640, el seu pla de mentalitat absolutista va acabar aixecant la revolta de Catalunya (guerra dels Segadors) i la de Portugal (guerra de Restauració i Independència).
