13.11.2014 - 06:00
Oriol Junqueras va presentar ahir el seu full de ruta cap a la independència en un acte ben estrany al Pati Llimona de Barcelona. Ni va ser una conferència de premsa pròpiament dita, ni va ser un acte de presentació. Va ser un entremig rarot. L’escenografia era totalment d’acte, amb el president d’ERC davant d’una graderia plena de personalitats fent-li costat. Eren molts, darrere seu: una vintena. Hi vam veure Lluís Llach, Miquel Sellarès, Armand de Fluvià, Joan Lluís Bozzo, Juanjo Puigcorbé, Toni Comín, Francesc-Mohedano, Llibert Ferri, Txe Arana, Àlex Gorina i Maria Mercè Roca. També hi havia Mònica Terribas que va aparèixer al final de l’acte, sense pujar mai a la graderia, i que no surt a la llista d’adherits al full de ruta. Potser va anar-hi per curiositat, o per trobar-se amb algú. Tot plegat feia la sensació d’acte social. Per una altra banda, però, l’acte no va ser res més que una explicació de Junqueras del full de ruta cap a la independència, més les preguntes finals dels periodistes. Una conferència de premsa pura i dura. Ni presentador, ni joc de llums, ni cançoneta final. Ahir al vespre, doncs, ni carn ni peix. Del full de ruta anunciat (ací, sencer) en destaco tres coses.
Primera. Junqueras opta per una aliança programàtica entre partits independentistes. Res de llista unitària. L’en vaig veure molt convençut, d’això, tot i que va dir-ho sense gens d’agressivitat. L’aliança programàtica de què parla, a més, no ha de ser d’independentistes i prou: també han de ser partits i gent que defensin ‘la plena ocupació, el compromís social i l’eradicació de la corrupció’. Una invitació a CiU, no ho seria. Avui Artur Mas i ell es reuneixen per parlar precisament d’això. Però fa la sensació que la crida anunciada ahir es va escriure abans del 9-N i que l’èxit esclatant de diumenge no es té en compte en el full de ruta. Potser caldria? No ho sé. Veurem, veurem com acaben les converses entre ells dos, la pressió de l’ANC en un sentit o en un altre i la de la gent d’ERC. Jo només dic què vaig ensumar ahir: Junqueras no n’està, de llista unitària.
En segon lloc, una cosa em va cridar l’atenció: la ruta anunciada per Oriol Junqueras no inclou un referèndum sobre la independència. Inclou un referèndum sobre la constitució catalana. Si els partits independentistes guanyen les eleccions, s’hagin presentat junts o no, farien un govern d’unitat entre tots. I el govern, lleis transitòries per a separar-se de l’estat espanyol (les d’hisenda, seguretat social, la declaració d’independència al parlament, etc.) i redactaria una constitució catalana. Un vegada escrita la constitució, es fa un referèndum perquè els catalans l’aprovin. Si votem sí, aprovem la independència i el procés s’acaba. Neix, aleshores, la República Catalana.
En tercer lloc, ahir vam veure un Junqueras no tan agressiu, la veritat, com darrerament. Es veia en més bona forma, i més bones formes. Formes que sembla que torna a tenir, sense exagerar, suaus. Suavitat, aquesta és la paraula que definia Junqueras fins fa poc. Una estratègia victoriosa com poques. ‘Killing softly’, que en diuen. Matar suaument. Però just abans del 9-N vam veure allò que no havíem vist mai: un Junqueras atacant amb agressivitat, en lloc de fer-ho suaument com fins aleshores. De poc que no ens quedem sense referèndum. Humilment, crec que el pitjor Junqueras el vam viure just abans del 9-N: en comptes de voler superar CiU, la volia enfonsar. I no és igual.
Del ‘killing softly’ al ‘quita, bicho’. Ens va semblar que vèiem visions.
En canvi, ahir vam veure, potser equivocadament, que Junqueras tornava a insinuar-se com l’osset de peluix, perillós i letal, que havia estat fins abans del 9-N. El llest i discret que sap que sense Convergència no hi ha independència i sense ERC, tampoc. Per això crec que un Junqueras d’abans del 9-N s’hauria preguntat això: anar en llistes separades ensorra Mas? Sense Mas, tenim independència? Perillós i letal, Junqueras hauria obrat en conseqüència. Fos quina fos la resposta. Se la fa aquesta pregunta, el Junqueras d’ara? I la cosa important, que quedi clar, no és quina resposta et dónes. La cosa important és si ets fas la pregunta. Pregunta que mesos enrere t’hauries fet segur.
Ahir anava vestit de gris. Feia bona cara.
