09.11.2014 - 06:00
Res no és mesquí, ni cap hora és isarda, ni és fosca la ventura de la nit.
Joan Salvat-Papasseit
1. Des de sempre la història m’amara amb totes les inflexions sofertes, les derrotes vibrants, els avatars certs, les il·lusions tronades, les fragilitats ardents, els culs de sac continus i les llàgrimes de tantes batalles perdudes, de tant de fracassos.
2. I cop en sec, a poc a poc, un desig obsessiu de noves terres, nous cels i nous mars de llibertats desconegudes, de caminois mai vists sobre la mar de cada dia i aquesta potència inacabable d’aconseguir veure florir l’espècie humana més nostra i més humana.
3. Cremar els vaixells del dolor, convertir les voluptuositats en senyeres d’identitat, fer viure els noms de bon de veres en cada dicció, descobrir un paisatge inèdit a cada revolt de la lluita per ser lliures, així de senzill com la respiració de les coses.
4. He nat, he tornat gran, he viscut dins la dependència de tants d’agents públics forans que m’han fermat amb cadenes d’ignorància, fins i tot la llengua. Servent humiliat que tottemps conspira amb els altres esclaus, germans i estrangers, per alliberar-se amb batalles incessants per arribar a un país no escrit que albirem en les paraules i en els pensaments de tants d’altres lluitadors, abatuts pels enemics i pel temps, que ens deixaren les veus vives dels seus batecs flamejants: veus avantpassades que són far i orientació.
5. El cervell tendrà el primer i el darrer mot. Entre els dos la circulació de la sang i d’altres líquids preciosos.
6. Què és una forma? Una voluntat que pren cos. Això farem: la passió per ésser nosaltres. Allò que els enemics no saben ni poden conèixer.
7. En el Metropolitan Museum de Nova York hi ha un dibuix petit de Rembrandt que representa una dona llegint: el llibre no és més que la forma de les seves mans; la seva inclinació és la de la mirada que es posa damunt ell. Un llibre, les mans que l’aguanten li donen sa forma i la mirada que posa’m damunt ell l’aixeca. Aquesta podria ser la substància diàfana del País Català que ja comença a ser.
Telloc, 20.44 hores del 8 de novembre de 2014
Biel Mesquida
