11.11.2014 - 06:00
La generació de científics i metges que va viure durant el període d’entreguerres (1914-1945) va mostrar una especial implicació en els esdeveniments militars i polítics que van marcar la història del segle XX. La fi de l’Imperi austrohongarès, el declivi de l’Imperi britànic, la crisi del colonialisme, les dues guerres mundials, l’auge del nazisme i les revolucions socials que van trastocar la geopolítica mundial per donar pas a la Guerra Freda. Tot aquest conjunt d’esdeveniments no va ser aliè al desenvolupament científic i tecnològic, més aviat va ser conseqüència d’un determinat ús polític, econòmic i militar del gran poder de la tecnociència.
Walter Cannon (1871-1945), fisiòleg, catedràtic a la Universitat de Harvard, n’és un exemple paradigmàtic, no només per la seua destacable tasca d’investigació experimental i de conceptualització científica, sinó pel compromís cívic i l’activisme polític internacional.
Com a jove investigador a Harvard, Cannon es va sentir atret per la recerca de la fisiologia de les emocions, i entre 1897 i 1911 va treballar en aquest domini. Va descobrir que l’emoció activa no sols el sistema nerviós autònom, sinó també l’adrenalina, i que això provoca una resposta d’emergència de lluita o fugida. Va resumir els seus resultats inicials en un llibre pioner titulat ‘Bodily Changes in Pain, Hunger, Fear and Rage’ (1915).
Però Cannon també va esdevenir una figura pública important en el domini de la política i de l’activisme internacional. Havia conegut a Europa de primera mà l’amenaça del feixisme i mantenia una estreta relació científica i personal amb investigadors francesos, britànics, alemanys, i també amb Juan Negrín, a qui va conèixer a Leipzig quan el nostre fisiòleg era un jove doctorat que exercia a l’Institut de Fisiologia d’aquesta ciutat.
A diferència del creixent anticomunisme paranoic del conservadorisme americà més autoritari, Cannon, com Negrín i molts més, va defensar el compromís social de la ciència i mai va assumir posicions autoritàries ni antidemocràtiques. Cannon representa el més pur científic honorable, no sols per la seua contribució a la ciència, sinó també per la dignitat de la condició humana.
Llig l’article sencer a la web de Mètode.
Josep Lluís Barona. Catedràtic d’Història de la Ciència de la Universitat de València.
Enllaços
Array
