31.10.2014 - 12:18
Tot apunta que la raó última de la possible continuïtat de la regió del Languedoc-Roussillon és la majoria que la UMP té al Senat; en certa manera, és una bona notícia perquè això significa que els inquilins del Palau Luxemburg no creuen pas en un esguerro geogràfic com aquest; la darrera paraula la té l’Assemblea Nacional, però, és clar, si en unes properes eleccions la impopularitat d’Hollande i Valls dugués a una victòria de la UMP a les properes eleccions generals, podria ser que la reforma territorial o bé s’aparqués o bé s’hi introduïssin importants esmenes.
Evidentment, com és la norma a França, tot es fa i es desfà a París i, doncs, preguntar a la gent quines regions voldria està totalment fora de lloc, no fos cas que al departament de Pyrénées Orientales se’ls acudís demanar la formació d’una regió catalana, i que, a sobre, pretenguessin justificar la petició amb uns arguments tan poc hexagonals com ara una llengua, cultura i història pròpies.
Com ja he dit més d’una vegada, de la reforma de Manuel Valls allò que més greu em sap és la desaparició del Consell General dels Pyrénées Orientales, que, al capdavall i malgrat tot, no deixa de ser una institució elegida d’àmbit català; per la resta, males llengües diuen que com que Tolosa és ja una gran ciutat de per si, és probable que no practiqui un centralisme regional tan fort com el de Montpeller, una ciutat que si durant els darrers quaranta anys ha crescut ha estat, només, pel fet de ser capital regional; d’altra banda, no sé fins a quin punt creure-m’ho, diuen també que a Tolosa hi ha una mica més de sensibilitat cap a l’occità que a Montpeller, la qual cosa faria que el govern regional es mostrés una mica més comprensiu envers les iniciatives a favor del català. Per tot això, espero que se’m comprengui si, en el cas que el dimarts dia 28 el Senat aprova l’esmena a la reforma territorial, no ho celebro pas; de fet, l’únic debat és intentar esbrinar de totes dues opcions quina deu poder ser la menys dolenta, perquè la bona ja podem estar segurs que ni tan sols es plantejarà.
D’altra banda, en països federals com ara la RFA o els EUA, el Senat serveix com a cambra de representació dels lands o dels estats de la Unió; per què deu servir, doncs, el Senat en el sistema polític més centralista del món, on la paraula “federal” presenta encara una connotació negativa que la fa sinònima de desgavell o de desori? M’imagino, doncs, que el senat francès tingui una funció semblant a la de l’alemany o de l’americà deu resultar inconcebible.
En fi, França és com és i qui vulgui una cosa diferent que procuri posar una urna a Perpinyà el proper 9 de novembre.
Xavier Deulonder i Camins ( Dl 27 d’octubre del 20114)
Aquí podeu reaccionar, donar opinió o informació complementària vostra.
