23.10.2014 - 13:27
Els de la via ràpida confonen la coacció i la força amb la raó, i gosen voler canviar la Història de tot un poble, com és Catalunya, que tenen dins les seves fronteres administratives. Al llarg del segle XX han emprat diverses vegades el mateix procediment expeditiu, que creuen fulminant i, entre molts intents esborradors de la nostre personalitat, hi ha unes repressions més importants: recordem els cops militars de Primo de Rivera i Franco. Potser també hi podríem afegir el del tinent coronel Tejero, parcialment fracassat.
El desconeixement del poble castellà, assimilat del seu propi Estat i les seves limitacions, els porta a creure que amb una simple repressió s’acabarà amb un poble que ha estat capaç de resistir períodes de 40 anys de persecució brutal, amb l’assassinat del seu President inclòs. Es fa difícil entendre per què no reconeixen que tenen un problema greu dins el que ells consideren les seves fronteres, que ells han marcat i expropiat. Pensen que amb un flash de declaracions, amenaces i falsedats tombaran tota la cultura i la consciència del poble català. Innocents i prepotents, esperen que amb una passejada militar ràpida o amb tribunals ad-hoc, que són instruments creats per ells per la repressió dels catalans i de la seva pròpia llibertat, podran uniformitzar un País i reduir-lo al tarannà i personalitat castellana. En resum, pensen que amb una actuació ràpida com fan els atletes dels 100 metres tindran l’adhesió, voluntària o per força, de tots els qui habiten la península Ibèrica.
La realitat és que els catalans practiquem una carrera de fons, que hi ha gent que porta una vida sencera a favor de l’alliberament nacional. Només cal veure la munió de ciutadans catalans, agrupats en associacions, capaços de resistir com les canyes de bambú qualsevol opressió moral, política o nacional. Per nosaltres totes les envestides són entomades amb serenitat, reforcem automàticament el nostre compromís amb més força que abans, i renovem el servei a la Pàtria catalana. El nostre esperit interior està al camí de la llibertat nacional. Les noves generacions, que trobaran molta feina feta, reemplaçaran als més vells. Quan un jove prengui el relleu als responsables d’avui, sabrà que “lo nostre” és una carrera de fons cap a una terra promesa de llibertat. Som pacients davant les arbitrarietats, però som tenaços i tenim les armes pacífiques, però dures, agrupades en torn als moviments col·lectius, enquadrats en les més diverses opcions associatives, totes elles amb la mateixa fe de fons: la realització nacional.
Nosaltres no hem de perdre la calma davant els atacs ideats per fer-nos desaparèixer del mapa. No tingueu dubte que, mantenint el nostre tarannà pacífic i eficient, cada vegada som més a prop de la llibertat i la dignitat.
