21.10.2014 - 06:00
‘Aquest llibre va ser com una violació’, va dir David Madí, l’estratega que va acompanyar el president Mas en la seva etapa com a successor de Pujol i com a cap de l’oposició durant set anys. El grup de gent que feia la transició del pujolisme al post-pujolisme a l’entorn d’Artur Mas no era gens amant de la llum. ‘Preferíem treballar a l’ombra. I aquest llibre va posar llum a totes les coses que fèiem.’ Madí recordava ahir la sorpresa que van tenir l’any 2003 quan va sortir ‘Ara sí que toca‘, el llibre de Francesc-Marc Álvaro, que ara s’ha reeditat amb el text original i tres capítols nous.
‘D’on havia tret tota aquella informació? Com sabia totes aquelles coses que s’havien fet i parlat?’ Álvaro donava la resposta pocs minuts després: havia parlat amb més de cinquanta fonts de l’entorn del president Jordi Pujol i del successor Artur Mas.
A la presentació de la nova edició del llibre, Madí no es va estar de parlar del moment actual. Era la primera vegada que Madí parlava en públic des que havia deixat la política, aviat farà quatre anys. Per l’ex-home fort de Mas, la política catalana passava fins fa uns quants anys per dos eixos: nacional i social. I els partits es movien en aquest esquema. Ara, d’uns anys ençà, els dos eixos s’han esfondrat i s’han fusionat en un de sol que separa entre el sí a la independència i el no. Madí demana als partits que ho entenguin i actuïn en conseqüència. ‘El fracàs i el desastre està en no entendre com evoluciona la societat’, sentenciava.
‘Els tertulians, columnistes, periodistes i comentaristes que canten les absoltes al president Mas… que s’ho pensin dues vegades’, recomanava un dels homes que coneix més de prop el president. Madí avisava que ningú no donés Mas per mort. I feia aquesta radiografia de la situació actual: ‘Hi ha una base social sobiranista, que és majoria, unificada. Per dalt, un president alineat amb aquesta majoria. I al mig, tots els partits actuant en clau de la situació anterior.’
Ahir, a l’auditori de la Casa del Llibre de la Rambla de Catalunya, a Barcelona, cap a dos quarts de vuit del vespre, era absolutament impossible de trobar un lloc per seure. La presentació de la reedició ampliada del llibre d’Álvaro –a càrrec de l’Editorial Pòrtic— va reunir un bon estol de convergents de vella i nova fornada (amb quatre consellers a primera fila), algun intel·lectual i periodistes addictes a la política, a més d’alguna gent de bona fe d’aquella que no se’n deixa perdre ni una.
Alguns noms caçats a l’aire i desordenats: Benedito, Calçada, Antich, Triadú, Mascarell, Colomines, Vallory, Agustí Pons, Tremosa, Rigau, Boixareu, Cuyàs, Gordó, Juste de Nin, Boi Ruiz, i Muriel Casals. N’hi havia molts més, però no es tractava pas de passar llista, sinó de copsar l’ambient. A la taula de presentació, Josep Lluch, l’editor, i Francesc-Marc Álvaro, acompanyat de Madí i Toni Comín, ex-PSC i dirigent de la plataforma ‘Catalunya, Socialisme i Llibertat’.
‘He descobert que els llibres, com els polítics, poden tenir una segona vida’, va dir Álvaro, tot mirant Madí. ‘Amb aquesta reedició i relectura, m’he adonat que el passat il·luminava el present i que el present il·lumina el passat’, diu l’autor. Aquesta idea també la defensava Comín a la seva manera: ‘Llegint-lo, m’he adonat de com estaven de ben apuntats capítols com el de la relació de Pujol amb la seva família. En aquest llibre hi havia valentia aleshores i n’hi ha ara.’
Per Madí, la nova edició té tres capítols ‘inacabats’. Ho va explicar així: ‘És un llibre amb tres capítols afegits però inacabats. Un sobre el procés, un altre sobre el cas Pujol i un tercer sobre Mas, l’heroi accidental. Fixeu-vos que poden ser tres grans llibres per escriure amb tres gèneres diferents. El del procés, un relat periodístic que es podrà titular ‘Per què vam guanyar?’ o ‘Per què vam fracassar?’. El del cas Pujol, com un thriller. I el de Mas, l’heroi accidental, una biografia.’
Madí va revelar que aquest llibre li recordava un passat amb moments i decisions doloroses. I va afegir, amb ironia: ‘Pensar que amb quaranta-tres anys ja sóc un personatge d’aquella època…’. Va definir el llibre de molt important perquè explica el canvi de rasant en la història del país, fent-ne ‘un retrat precís, afilat i afinat’. Un canvi de rasant que, segons Madí, explica tot el que passa en aquests moments. ‘L’origen de tot això que ens passa no és la CUP, que no existia aleshores, ni ERC, que estava apunt de fer el tripartit, sinó la transformació que començava a viure Convergència en la transició al post-pujolisme’, va defensar Madí en la seva intervenció.
‘No és un llibre sobre la independència’, advertia Álvaro. És un llibre que explica fets, un darrere l’altre. I és un llibre que el 2003 el va motivar una pregunta: Per què Artur Mas? Ara, més de deu anys després, les preguntes que han motivat els tres nous capítols han estat tres: Per què Artur Mas no ha estat abatut? Per què Jordi Pujol ha fet el que ha fet? I per què el país ha començat la desconnexió d’Espanya? El periodisme és respondre preguntes. Dit a la manera de Francesc-Marc Álvaro: ‘És obrir els llums de l’habitació on passen coses a les fosques.’
