15.10.2014 - 06:00
El ministre de Justícia espanyol, Rafael Catalá, va dir ahir que el seu executiu faria un seguiment dels esdeveniments a Catalunya per determinar si impugnava o no la nova consulta del 9-N anunciada pel president Artur Mas. Ho farà, va dir, si el govern català vol fer efectiva la consulta suspesa pel Tribunal Constitucional, i no ho podrà fer si únicament es tracta d’una ‘enquesta’ emmarcada dins els processos de participació que són competència de la Generalitat: ‘Si és una activitat en el context de la consulta suspesa mantindrem la mateixa resposta que fins ara.’
Per una altra banda, la vice-presidenta espanyola, Soraya Sáenz de Santamaría, va dir que el seu govern volia veure en què se sustentava la proposta de Mas abans de decidir si la impugnava. Fa pocs dies que havia dit que impugnaria qualsevol consulta alternativa que convoqués el govern.
El ministre de Justícia espanyol va admetre ahir que l’única informació de què disposava sobre la consulta era la que havia ofert Artur Mas a la compareixença del matí, i per tant no sabia en què consistia. Va recordar, això sí, que el govern espanyol havia impugnat tant la llei de consultes com el decret de convocatòria del 9-N.
També va recordar que el govern català tenia competències per a fer consultes ‘en l’àmbit de competències de la Generalitat’, però va afegir: ‘Aquí parlem d’una qüestió ben diferent. Una consulta associada a la independència no és competència de la Generalitat.’ I encara: ‘Si aquesta és la intenció per al dia 9 tindria els mateixos vicis d’inconstitucionalitat’ que la llei i el decret.
Amb tot, segons Catalá, de moment l’estat ‘no ha identificat cap acte’ que pugui ser considerat inconstitucional. Aquestes setmanes vinents l’executiu espanyol continuarà rebent ‘informació de les actuacions de la Generalitat o els ajuntaments i estudiant-los jurídicament’ per ‘garantir que es compleix l’estat de dret’.
Si no hi ha ‘actes jurídics o normes dictades per la Generalitat’, l’estat no podria impugnar-los, perquè seria una ‘activitat social, no política, institucional o jurídica’. Tanmateix, primer ha d’entendre ‘què pretén el president de la Generalitat’.
‘Ara tenim un seguit de dubtes’, va admetre el ministre espanyol. Va reconèixer que ara per ara no acabava de veure com es podia fer un procés de votacions a Catalunya ‘sense desenvolupament jurídic’. I això dificultaria també el recurs davant el Tribunal Constitucional: ‘Allà s’hi impugnen normes i acords i si no existeixen aquests acords no parlem d’un pla jurisdiccional’ ni de constitucionalitat.
