14.10.2014 - 06:00
Després de la suspensió de la consulta per part del Tribunal Constitucional espanyol, l’eurodiputat de Convergència, Ramon Tremosa, considera que, per sobre de tot, cal mantenir la unitat. ‘Quan vaig començar d’eurodiputat el 2009 i vaig trobar-me en Junqueras i en Romeva, vaig demanar-los de treballar junts de seguida. Ara la unitat és molt benvista, però el 2009 no tothom ho tenia clar. A Convergència no ho veien clar i a Unió encara menys: no volien sortir a la foto! Ara ha de ser la prioritat.’ En aquesta entrevista també explica per què avui ha organitzat, juntament amb Josep-Maria Terricabras (ERC) i Ernest Maragall (NECat), un acte de pes polític al Parlament Europeu. Hi assistiran, entre més, Carme Forcadell i Muriel Casals.
—Veieu factible que es faci la consulta el 9-N?
—Com que no sóc a la cuina de Palau ni a les reunions de les negociacions, no tinc informació especial. Ni sóc jurista ni especialista en processos electorals…
—En tot cas, de què sou partidari?
—Si els partits catalans, de manera conjunta, prenen una decisió, seré al seu costat. En un moment tan crucial prefereixo ser discret i prudent i esperar. També necessitem una mica de silenci, perquè si tothom hi va dient la seva no serveix de res.
—Per tant, la unitat ha de ser una prioritat?
—Sí, sí. Sempre ho he defensat. El 2009, quan vaig trobar-me en Junqueras i en Romeva, vaig demanar-los de treballar junts de seguida. Ara la unitat és molt benvista, però el 2009 no tothom ho tenia clar. A Convergència no ho veien clar i a Unió encara menys. No volien sortir a la foto! Si volem ser un país normal hem de treballar junts, com passa al Parlament Europeu quan hi ha un gran tema de país. Són qüestions que han de ser compartides.
—La pugna amb el govern espanyol és més fàcil si hi ha unitat?
—Sí, sens dubte. Tant de bo el que decideixin ho expliquin tots alhora. Amb una conferència de premsa d’aquestes demolidores per l’impacte que tenen. Tant si la fan com si l’ajornen, com si la canvien, com si fan una altra cosa… val la pena de mantenir-la. Si pogués ser, és clar.
—Quina d’aquestes opcions preferiríeu?
—L’estat espanyol menysprea la voluntat molt majoritària del poble de Catalunya i hem de trobar la manera de respondre-hi. I que sigui la més eficaç per a nosaltres.
—Com es veu el cas català des de Brussel·les?
—A Brussel·les es llegeixen diaris d’abast internacional que darrerament escriuen crítiques molt dures del govern espanyol i textos cada vegada més comprensius amb la posició de Catalunya. Si no fos així, demà no tindríem gent a la sala.
—A més del ressò mediàtic, el cas català té ressò en l’àmbit polític europeu?
—Sí però, al final, els moviments els haurem de fer nosaltres. És a Catalunya on s’han de prendre decisions. L’anunci de la data i la pregunta va ser un moment important. Ara, quan es resolgui com continuem, tornarà a ser-ho.
—Com serà l’acte de demà?
—Hem demanat la sala més gran del parlament a Brussel·les, després de la del plenari. És la sala de les grans ocasions. Al Parlament Europeu cada dia s’hi fan deu o quinze conferències i la cosa més fàcil és fer el que va fer Ciutadans la setmana passada quan va fer un acte sobre la ‘persecució del castellà a Catalunya’: hi havia només quaranta persones i la meitat havien vingut expressament des de Barcelona. Vaig coincidir amb ells a l’avió. La resta eren assistents. Va ser una cosa entre ells i no va tenir res d’especial. En canvi, aquesta vegada organitzem l’acte conjuntament amb Esquerra Republicana de Catalunya i vam pensar que havíem de fer com l’Assemblea, que omple la Diagonal i la Gran Via de Barcelona. Nosaltres pretenem omplir la sala i hi hem convidat tota la Brussel·les política.
—I això quina mena de personalitats inclou?
—Els eurodiputats, els assistents dels diputats i els assistents polítics del parlament. Però també hem fet difusió fora del parlament i preveiem que vinguin personatges d’ambaixades i, com ha passat unes altres vegades, gent dels gabinets dels comissaris i funcionaris que informen directament la Comissió Europea. Hem difós molt l’acte, durant quinze dies. També sabem que vindran periodistes dels principals mitjans a Brussel·les. És un problema europeu i esperem l’assistència de molts més eurodiputats del que és habitual. Tenen agendes molt plenes però esperem que aquesta vegada, com que és un tema major, en vinguin molts de partits diversos. Esperem no picar-nos-hi els dits.
—Quin és l’objectiu de l’acte?
—Volem explicar què passa a Catalunya perquè ens ho demana molta gent. Molts m’aturen i em diuen: fem un cafè i m’expliques què passa! Jo responc que amb un cafè no tinc temps! Evidentment, fem molta feina per explicar-ho, però teníem ganes de solemnitzar-ho. Per això, nosaltres hem posat la sala i la infrastructura però cedim el protagonisme als grans mobilitzadors: Forcadell, Muriel i Vila d’Abadal. Volem explicar les raons de fons: això no és improvisat d’ara. Fa temps que Espanya no funciona. Mira, ara fa deu anys que vaig publicar un llibre sobre l’espoliació fiscal i que recentment m’han demanat gent del Partit Popular. Me’n faig creus… En García Margallo me’l va demanar, fa poc.
