05.10.2014 - 06:00
Dues setmanes després del referèndum sobre la independència d’Escòcia, les poc concretes promeses llançades pels partits unionistes es comencen a diluir entre les picabaralles dels interessos polítics de Westminster. Tant és així que l’exprimer ministre Gordon Brown, el principal artífex del compromís adquirit a última hora per David Cameron, Nick Clegg i Ed Miliband, com a caps dels conservadors, els demòcrates liberals i els laboristes, ha fet una crida perquè un mínim de 100.000 escocesos signin una petició contra els plans de l’actual premier Cameron perquè cedeixi els poders a Escòcia sense cap més condició.
Cameron, però, no hi està gaire interessat, i més aviat pensa a soscavar el terreny electoral laborista. Perquè en la conferència de cloenda del congrés tory, abans-d’ahir, el premier va ratificar la quadratura del cercle. És a dir, que, d’una banda, “els escocesos aconseguiran més poders”, segons la promesa feta abans del 18 de setembre, que va assegurar que mantindrà. Alhora, però, en va fer una altra a la resta de ciutadans del Regne Unit: “Sé que el sistema és injust. Sé que us esteu preguntant que, si Escòcia pot votar per separat en afers com ara impostos, despesa i benestar, per què no poden fer el mateix Anglaterra, Gal·les i Irlanda del Nord? I us responc amb aquesta altra promesa solemne: els vots anglesos seran per a les lleis angleses, un fet que els conservadors es comprometen a complir.”
I és contra aquesta ratificació –la restricció que els diputats escocesos a Westminster puguin votar en qüestions que no afecten el seu territori– que Brown aixeca la veu. I barrar el pas al fet que els diputats laboristes d’Escòcia a Westminster votin en els afers anglesos o gal·lesos –els del Partit Nacionalista Escocès (SNP) ja mai no voten aquestes qüestions– suposaria un cop a les expectatives electorals del partit.
I, fins i tot en el cas de guanyar les pròximes eleccions, podrien minar molt la capacitat de maniobra del govern. I Gordon Brown també s’alça contra la intenció tory de cedir el cent per cent de l’impost sobre la renda al parlament de Holyrood. “No caigueu en la trampa tory –diu Brown–. Retornar tot l’IRPF a Escòcia podria destruir una de les bases fonamentals del Regne Unit, és a dir, la posada en comú i l’intercanvi de recursos.”
Brown assegura que, si s’incompleixen les promeses fetes a Escòcia, David Cameron estaria posant en risc la supervivència del Regne Unit: “Al meu parer, una promesa solemne, un cop escrita, no es pot reescriure o revisar. Amb el parany tory caiem en el perill de delegar totes les decisions relacionades amb l’impost sobre la renda d’Escòcia lluny de Westminster, per després negar la representació
a Escòcia en decisions pressupostàries que afectarien les mateixes taxes. Això aniria clarament en contra dels interessos materials de la gent d’Escòcia i posaria en risc la Unió mateixa.”
La situació en què queda l’SNP tot i la derrota en el referèndum, prou complagut per la situació de suport popular que ha aconseguit el partit, que ha doblat el nombre de militants fins a arribar als més de 75.000 que tenen ara, és prou avantatjosa. Perquè pressiona el laborisme perquè s’afegeixi a la demanda de més poders per a Edimburg, més encara dels que voldria l’aparell del partit i fins i tot el mateix Brown. Si no ho fa, el laborisme podria viure un sotrac electoral a Escòcia en les eleccions generals de l’any vinent. I Escòcia és un territori clau perquè el laborisme ancori la victòria a Westminster.
L’encara primer ministre escocès, Alex Salmond, ha respost a la petició de signatures de Brown amb alguna ironia. “Tot plegat és sorprenent. Com pot ser que Gordon Brown faci una crida perquè la gent signi una petició per instar Westminster a mantenir les seves promeses de més competències per a Escòcia quan ell mateix ja va dir que era una promesa solemne que havia de ser honorada?” I continua: “Està demanant garanties de lliurament d’una cosa que ell mateix va dir durant la campanya del referèndum que ja era un tracte fet.”
La trampa tory no són les propostes relatives a l’impost sobre la renda de què Brown parla.
“El parany és el que ell i els seus col·legues han posat als ciutadans, perquè ara veiem com se’ls està enredant en una disputa entre faccions de l’establiment de Westminster.” En aquesta situació, el calendari encotilla molt el marge de maniobra. Perquè el 16 d’octubre s’haurien de debatre al Parlament, en una primera sessió, les noves transferències de poders a Escòcia, segons el calendari establert per Brown. Arribats a aquest punt, però, la concreció del que es debatrà és mínima.
