07.10.2014 - 06:00
La cultura és un èxit de la selecció natural i el seu primer criteri de selecció va ser sens dubte la utilitat (1). És la propietat essencial (potser l’única) d’un ‘chopper’ (un còdol fracturat per un costat a manera de tall) fabricat per un ‘Homo habilisfa’ més de dos milions d’anys.
Passa molt de temps fins que un altre homínid, l’’Homo erectus’, afegeix una segona propietat a les seves destrals de pedra: l’estètica (2). Es tracta d’un valor afegit fa més de 400.000 anys a la utilitat. Per què hauria de ser una destral obsessivament simètrica? La simetria no en millora la utilitat. És una repetició bilateral, una harmonia freqüent en la naturalesa: la mateixa que exhibeixen els animals respecte de la direcció perpendicular al seu moviment.
I el temps continua passant fins que l’’Homo sapiens’ dibuixa, pinta i grava en les parets de pedra. Llavors ja hi ha quelcom que no és utilitat ni estètica. Uns diuen que és cosa de xamans, d’altres que és cosa de màgia, d’altres que és perquè ho vegin els esperits… Però potser hi hagi una essència comuna en totes aquestes alternatives. Els animals i figures humanes conservades en les parets de les grutes tendeixen a representar la part de realitat que convé, la que es desitja: fecunditat, animals (la carn dels quals, greix, ossos i pells es necessita per a viure), celebracions, ritus, festes… Rarament s’hi veuen animals ferotges o cròniques de tragèdies. És com si es volgués influir en la realitat. Com? Doncs apel·lant a quelcom d’immaterial capaç d’influir sobre allò material. Diguem-ne esperits. Diguem llavors que fa uns 30.000 anys l’espiritualitat (3) emergeix per sumar-se a la utilitat i a l’estètica.
I el temps continua fluint fins al gran tomb: els símbols ja no s’usen només per evocar bocins de la realitat, també es poden usar per representar idees abstractes: conceptes filosòfics, nombres, lletres, paraules… I així, amb el descobriment de la ramaderia i de l’agricultura, floreix l’abstracció que despleguen les antigues civilitzacions de Mesopotàmia, Grècia i Egipte. Amb l’abstracció (4), la cultura (de la utilitat, de l’estètica i de l’espiritual) ja té com elevar-se al rang de coneixement universal susceptible de ser enregistrat amb fidelitat i de ser transmès amb rigor.
Llig l’article sencer a la web de Mètode.
Jorge Wagensberg. Professor titular del departament de Física Fonamental. Universitat de Barcelona.
Enllaços
Array
