01.10.2014 - 06:00
Elvira Ruiz, jubilada que viu a Santa Coloma de Gramenet, és la protagonista de la segona entrevista de la sèrie ‘Independentistes de l’àrea metropolitana de Barcelona’. Aquesta militant de l’Assemblea Nacional Catalana és nascuda a Villasana de Mena (Burgos), a tocar del País Basc. A Bilbao, hi va passar l’adolescència i hi va estudiar magisteri. Després, de jove, va anar a Barcelona. Mestra de professió, i militant durant molts anys al Moviment Comunista, la senyora Ruiz és un exemple més entre els ciutadans que han fet recentment el pas cap a l’independentisme. Aquesta és la seva història explicada en primera persona:
«Ui, quan vaig al poble de Villasana em diuen de tot. Abans de ser independentista ja m’ho deien, pel sol fet de ser catalana. La cosa ha anat ‘in crescendo’. Aquesta idea que els catalans ens quedem els diners dels espanyols l’han introduït d’una manera que ni t’ho imagines. També diuen que si no saps català no pots venir aquí. Ja ho veus, pots anar a Londres, però a Catalunya, no. Per favor: el català l’aprens en dos mesos.
Sí, vaig ser militant del Moviment Comunista (MC). I el partit em va enviar a treballar als barris. Per això vaig venir a Santa Coloma des de Barcelona. Ara milito a l’ANC, sí. A veure, jo no he estat mai nacionalista espanyola. El descobriment d’Amèrica, l’Imperio Español, els toros, les sevillanes, no m’ha motivat mai. Això sí, estic molt orgullosa de la meva llengua. Sóc de llengua materna castellana. No n’abjuro ni molt menys. Però mira, ara faig classes de català, també. Ja veus.
Jo tenia molt idealitzada la república i estava amb aquesta Espanya progressista, de canvi. Ara ja no. Ha estat una cosa progressiva. Per exemple, tot allò dels Papers de Salamanca em va semblar increïble. Eren seus per ‘derecho de conquista!’ i resulta que la progressia espanyola no deia ni Pamplona. Increïble. I els atacs al català, essent mestra, també em van influir a fer el pas. Se’m va anar creant la sensació que aquesta Espanya progressista resulta que és igual d’espanyolista que la dreta. I crec que no hi ha cap més solució. Cadascú a casa seva, i podem ser amics igual. Això sí, parlant de tu a tu.
Saps, però, una altra raó per la qual m’he fet de l’ANC i independentista? Doncs m’encanta l’entusiasme que la gent que està per aquest tema desprèn. Estic cansada d’anar a la contra sempre. Això ens ha passat molt a les esquerres. Sempre a la contra, sempre queixa, sempre negre. Prou! Jo vull construir ! I veig que en l’independentisme hi ha molta gent que no només vol la independència, sinó construir. Construir un país millor. I penso que és una oportunitat històrica que no es presenta sovint. A més a més, si ho aconseguim, crec que ajudarà a la resta d’Espanya. Tant de bo a Espanya hi hagués milers de forces disposades a fer un canvi com el que volem aquí. Ara, crec que ara no estant al nivell del que es fa aquí.
Vols que et digui una cosa? Mai aconseguirem una consulta pactada. Mai. Ho haurem d’aconseguir d’altres maneres.
També he militat en el moviment feminista, i he estat una de les fundadores del moviment aquí a Santa Coloma. També he estat molt activa al Casal del Mestre, l’ateneu.»
