30.09.2014 - 06:00
En el mercat francès de les revistes mensuals de divulgació científica, ‘La Recherche’ ocupa la tercera posició. La capçalera que té més difusió és ‘Science et Vie’, amb 338.000 exemplars que es distribueixen cada mes per França i l’estranger. La segueix ‘Science et Avenir’, amb 270.500 exemplars. ‘La Recherche’ va molt per darrere, amb 38.600 exemplars. Per últim, trobem ‘Pour la Science’, l’edició francesa de la revista ‘Scientific American’, amb 32.000 exemplars (totes les xifres corresponen a 2012).
Des que es va començar a desenvolupar, no fa ni vint anys, Internet ha trasbalsat el panorama dels mitjans de comunicació, començant pels escrits. ‘La Recherche’, igual com altres publicacions periòdiques, s’hi ha hagut d’adaptar. Com han influït Internet i les darreres innovacions tècniques en el sector de les revistes de divulgació científica? Respondre aquesta pregunta ens porta a abordar dues qüestions. En primer lloc, si les revistes han desenvolupat o no una oferta a la web i quin caràcter ha tingut. I després, de quina manera l’evolució recent de les xarxes socials ha desdibuixat les fronteres entre periodistes professionals i aficionats, i especialment entre els mitjans i els gabinets de comunicació dels centres de recerca.
Pervivència del paper
Comencem per les revistes. En què les ha modificades Internet? La primera resposta es: en no res! Així, ‘La Recherche’ continua essent, com des de fa 43 anys, una publicació mensual impresa en paper. I també ho són els números extraordinaris i els suplements. De des de fa uns quants anys, de fet, la revista produeix més paper que mai, perquè, comptant els diferents suplements, avui publiquem una vintena de números l’any, contra la dotzena de fa quinze anys.
A hores d’ara ‘La Recherche’ es ven, sobretot, en paper. Són els diaris en paper els que compren els lectors i és en paper que s’imprimeix la publicitat. I, encara que hi ha una aplicació per a iPad (i aviat una altra d’Android), es tracta només d’una còpia de la revista en paper, generada a partir dels mateixos documents informàtics. La facturació que es pot atribuir directament a les publicacions electròniques continua sent marginal.
‘La Recherche’, però, té un lloc web des de 1995. S’hi poden trobar, en primer lloc, els arxius de la revista de paper. Tots els articles publicats des de 1996 s’escanegen en un format i un text simplificat sense il·lustracions, amb l’excepció d’alguns gràfics. L’accés és gratuït per als subscriptors i es poden adquirir articles solts.
A més, el lloc web fa promoció de la revista en paper. I ho fa de manera directa amb anuncis de publicacions, sumaris, possibilitat de fullejar una dotzena de pàgines de cada número o accés lliure a certs articles d’actualitat de l’últim número. Però la promoció de la revista, o, des d’una perspectiva més àmplia, allò que la gent del màrqueting sol dir-ne «la marca ‘La Recherche’», es fa també de manera indirecta amb l’aprofitament dels documents informàtics i la publicació de blogs. En el cas de determinades notícies, publiquem a la pàgina principal un text molt curt, acompanyat d’enllaços a articles, desats als arxius, que permeten entendre millor la ciència. L’objectiu és mostrar que ‘La Recherche’ és una «publicació de referència» i que llegir-la amb regularitat permet estar al corrent abans que els altres de les coses importants que s’esdevenen en el camp de la ciència, o almenys disposar de les eines intel·lectuals per comprendre-les.
La divulgació en les xarxes socials
Evidentment, les possibilitats d’Internet no es limiten als llocs web. Des de fa uns quants anys s’han desenvolupat nous espais, com ara Facebook, Twitter, Tumblr, Pinterest, Instagram, Google+, etc., que es basen en l’intercanvi d’informació entre els seguidors i subscriptors. Només parlarem dels tres primers, perquè ‘La Recherche’ no és present en la resta i resulta difícil avaluar la política de les altres revistes científiques en aquesta matèria (a banda que pot canviar en qualsevol moment!). Una vegada més, per a ‘La Recherche’ hi ha dos objectius: promoure la revista en paper dirigint els accessos cap al lloc web així com difondre la imatge de marca.
En la pràctica, la revista continua essent avui l’objectiu principal. Publicar regularment a Facebook o Twitter demana temps, i com que això no reporta beneficis immediats en termes financers, no s’hi inverteix gaire més.
Llig l’article sencer a la web de Mètode.
Luc Allemand. Cap de redacció de ‘La Recherche’ (París, França).
Enllaços
Array
