21.08.2014 - 06:00
Les pàgines d’aquest llibre són tres mesos d’apunts al natural. J. M. Oliver es converteix en l’ombra de Miquel Riera –escalador mallorquí i catalitzador d’una pràctica esportiva molt particular, el psicobloc–amb la primera intenció de fer-li una biografia. Molt enfora d’assolir aquesta cota, el resultat és un retrat literari personal del món actual. Vida nocturna, cultura, paisatgisme, política, música, turisme, escalada, societat… Res queda fora d’aquesta anàlisi crua i espontània. Com l’ha volgut definir l’autor mateix, un llibre viscut i escrit en noranta dies.
En Jaume i jo som els fundadors i primers socis d’un club de ciclosofia, un esport que ens hem inventat. És una mescla entre filosofia i ciclisme. Ens vàrem conèixer parlant de bicicletes, ens encanten les bicicletes. Jo en tenc cinc, sense comptar les dues de la meva dona i les dues dels nostres dos fills. Ell n’ha tengudes també moltes, que les va comprant de segona mà o trobant, les arregla, les usa una temporada, i les regala quan ja no l’hi caben a la casa. Trobar parella en ciclisme és tan difícil o més que trobar parella a la vida, per això es veuen tants ciclistes sols rodant per la carretera, més que individus a peu. Parlant un dia, semblava com si en Jaume i jo fóssim els únics a haver reparat que els equipaments de molts esports, però especialment d’aquest, són ridículs. I en el cas d’una activitat quotidiana, que ho sol ser per norma general, exageradíssims.
Podeu continuar llegint a Núvol
