15.07.2014 - 23:11
Amb una urna a peu de carrer, Òmnium Cultural va presentar ahir el documental ‘Un país normal‘ als cinemes Girona de Barcelona. La presidenta de l’entitat, Muriel Casals, es va deixar fotografiar ficant una papereta en l’urna amb un missatge clar: ‘Votar és normal en un país normal.’ Tot seguit van votar el conseller de la Presidència, Francesc Homs, que va assistir a l’acte, l’economista Xavier Sala i Martín i el jutge Santiago Vidal, entre més. Deixant de banda l’anècdota, amb aquest gest Òmnium Cultural vol ‘normalitzar’ les reclamacions de Catalunya i abordar el debat sobre la necessitat de votar el 9 de novembre.
A l’acte, amb uns 250 assistents, es va projectar el documental, que va anar seguit d’un col·loqui amb l’economista Xavier Sala i Martín, la jutgessa Sílvia Ventura, els periodistes Karmele Marchante i Antonio Baños i el ninotaire Miquel Farreres.
Marchante: ‘Madrid m’ha fet independentista’
Amb l’objectiu de ‘desdramatitzar’ la consulta, el periodista Tian Riba –moderador del debat– va dir que votar era ‘la cosa més normal del món’ malgrat que a Espanya ‘els partidaris de la consulta tinguin por d’expressar-ho per l’hostilitat de l’estat’. Karmele Marchante, periodista de Tortosa resident a Madrid, no va tardar a agafar-li el guant i explicar que al seu entorn ‘ni s’entén ni gairebé se’n parla’, de la qüestió catalana. ‘Estic emmordassada’, va dir. I explicà que era a la capital espanyola on havia pres consciència de la situació: ‘Madrid m’ha fet independentista.’
‘No sóc independentista per calers, sinó per a fer les coses bé’
Xavier Sala i Martín, economista i membre del col·lectiu Wilson, va posar èmfasi en l’endemà de la consulta: ‘No sóc independentista per calers, sinó per a fer les coses bé d’una vegada.’ Va assegurar que amb la independència Catalunya tindria l’oportunitat de solucionar problemes que ara no pot solucionar, com ara el model educatiu. ‘Mentre aquí ens barallem per la llengua i la religió, a la resta del món hi ha un debat sobre com educar els fills en un entorn laboral on predominen les màquines i les noves tecnologies.’
La recepta per a no atabalar la gent
A parer del ninotaire Miquel Farreres, importa sobretot la cohesió de Catalunya. Pensant en aquells a qui no interessa el debat sobre la consulta, va proposar la manera d’estalviar-los ‘la tabarra’: ‘Solucionar els problemes que es poden solucionar abans de la independència’, és a dir, atendre el dia a dia dels ciutadans. Per això va exigir denominadors comuns entre els partits polítics i va demanar més explicacions ‘perquè la gent sàpiga on anem’.
Per una altra banda, la jutgessa Sílvia Ventura, un dels trenta-tres jutges signants del manifest pro-consulta, va negar que preguntar als ciutadans sobre el futur polític de Catalunya fos il·legal i va refermar: ‘Allò que no és explícitament prohibit en dret és permès.’
Interpel·lacions a Homs
Els participants en el col·loqui van adreçar-se més d’una vegada al conseller de la Presidència, Francesc Homs, que seguia la presentació des de la primera fila de la sala. El moderador, Tian Riba, li digué explícitament: ‘Si vol explicar quan es reuniran i de què parlaran Mas i Rajoy, ho pot fer.’ Ara, pels ponents del debat, aquesta no era pas la qüestió més important: per Sala i Martín l’estat espanyol negociarà quan vegi que la independència és irreversible. I per Marchante només existeix l’horitzó del 9 de novembre; demanar una reunió –va dir– és humiliant: ara cal organitzar el referèndum i continuar endavant.
