15.07.2014 - 06:00
El Parlament Europeu votarà aquest migdia Jean-Claude Juncker, el candidat del Partit Popular Europeu, com a president de la Comissió Europea. Juncker exposarà el seu programa per als cinc anys i el debatrà amb els líders dels grups polítics. És una elecció secreta, però la majoria de grups ja han anunciat què votarien. A final de juny els socialdemòcrates van acordar de donar suport a Juncker, en canvi que el Partit Popular votés Martin Schulz, el seu candidat, com a president de l’eurocambra.
Per a ser nomenat, Juncker ha de menester el suport de la majoria absoluta de la cambra. És a dir, de 751 diputats ha d’obtenir el vot favorable de 376.
Els liberals de l’ALDE es van afegir al pacte dels dos grans partits. Ara, a l’eurocambra hi ha llibertat de vot i alguns eurodiputats no seguiran la línia dels grups a què pertanyen. Entre els socialistes hi haurà si més no l’excepció dels laboristes britànics i la dels socialistes espanyols, incloent-hi Javi López, del PSC, que no votaran Juncker perquè consideren que no és sensible a les necessitats del sud d’Europa.
Tampoc no li donaran suport els eurodiputats del grup de Conservadors i Reformistes Europeus (ECR); els del grup de l’Esquerra Europea (GUE-NGL), on hi ha l’eurodiputada d’Esquerra Unida Marina Albiol i els eurodiputats de Podem; els del grup dels Verds i l’Aliança Lliure Europea (Verds-ALE), on hi ha els eurodiputats d’ERC, Terricabras i Maragall, el candidat de Compromís, Jordi Sebastià, i el d’ICV, Ernest Urtasun; i els de l’Europa de la Llibertat i la Democràcia (EFD).
També és previst que la majoria de diputats no adscrits, que són més nombrosos que mai, rebutgin la presidència de Juncker. Són 52 diputats que no formen part de cap grup. Molts són representants de partits euroscèptics, sobretot d’extrema dreta (us ho explicàvem ací).
Juncker i Catalunya
Com explicava Vicent Partal en aquest editorial, sembla que Juncker, com el seu predecessor, Barroso, es pronunciarà a favor d’expulsar Escòcia i Catalunya de la UE en cas que s’independitzin.
La setmana passada va dir: ‘Ningú no es converteix en membre de la Unió Europea enviant una carta.’ Responia a una pregunta de l’eurodiputat d’ERC, Josep-Maria Terricabras, sobre la reacció de les institucions comunitàries a la victòria del sí en els referèndums d’Escòcia i Catalunya. I afegí: ‘Tinc un gran respecte per les expressions democràtiques dels territoris europeus, però no tinc l’arrogància, la voluntat ni la bogeria de ficar-me en un debat que afecta l’organització territorial i política dels estats membres de la UE; és una qüestió que ha de resoldre Espanya.’
Un procés llarg
El primer pas per a decidir el nou president de la comissió el va fer el Consell Europeu, la institució que acumula més poder, formada pels caps d’estat i de govern dels estats membres. Després de moltes negociacions, sobretot perquè el Regne Unit s’hi oposava, es va decidir de proposar Juncker, tenint en compte que el Partit Popular havia guanyat les eleccions. Ara, per primera volta, la decisió final ha de ser conjunta entre el consell i el parlament.
Informació relacionada:
Guia per a entendre els grups del Parlament Europeu
Editorial de Vicent Partal: …però tampoc no ens poden expulsar per carta
L’eurocambra reelegeix com a president el socialdemòcrata Martin Schulz (01.07.2014)
