‘El meu fill no menja res’

  • Què podem fer si els nostres fills rebutgen el menjar

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

Les psicòlogues Patricia Ramírez i Yolanda Cuevas ens donen algunes indicacions per fomentar uns bons hàbits alimentaris en els infants, crucials per a la seva salut present i futura

Pares, us sona aquesta frase: “aquest nen no em menja res?” En ella s’amaguen continguts com:

• Exageració i preocupació per la vostra part: de vegades penseu que no és suficient menjar o que passarà gana, quan la realitat és que vivim en una societat amb excés de recursos.

• Problemes amb les vostres expectatives: en ocasions voleu complir amb elles oferint una estona més al parc si s’acaba l’entrepà, o una llaminadura si, a més, es menja el plàtan sencer.

La majoria de les vegades sou els pares, amb el vostre estil de vida, costums i educació, els que organitzeu l’alimentació dels nens. Però falta atendre els canvis evolutius en el seu desenvolupament i els emocionals, com poden ser la tornada a l’escola, la fi de curs o l’arribada d’un germà a la llar, així com les necessitats físiques, com la de realitzar determinats esports que exigeixen diferents esforços físics.

Una cosa és fer menús per capritx dels nens i una altra, saber adaptar-se a les seves necessitats. El menjar pot ser el mateixa per als germans però no la quantitat, i això no vol dir que qui menys mengi “no menja res”. Durant l’any, els nens passen per diferents etapes de desenvolupament físic i emocional que condicionen la seva alimentació, i cal saber detectar-les.

És important, doncs, que, com a pares, sapigueu sobre pautes d’alimentació segons les edats dels nens i joves. I que reflexioneu sobre la importància que té per a la seva futura vida adulta i independent el que feu en els hàbits que adquiriran des de nens. Sou models de conducta i els hàbits alimentaris s’adquireixen en la infància i, principalment, a casa vostra. L’alimentació és un acte voluntari i conscient que es pot educar i modificar, i aquí els pares sou els protagonistes.

El nostre repte és aconseguir no viure amb amargor les hores dels àpats dels fills. Si certs comportaments no es produeixen al menjador del col·legi, per què passen a casa? Per facilitar-vos la tasca, us oferim unes pautes que poden donar-vos un ordre i un esquema de què fer:

Abans de dinar:

 Estableix unes rutines: organitzen la ment del nen. Li aportaran ordre i seguretat. Arribar a casa, canviar-se, rentar-se les mans, ajudar a parar taula, seure a taula, ser servits o servim depenent de l’edat, i començar a menjar, seria una bona rutina. No val que un dia es mengi a la cuina; un altre, a la sala; avui, d’excursió pel passadís, i demà, al sofà veient dibuixos animats.

 No deixis que piqui abans de dinar perquè això ja és menjar, omplirà el seu estómac i no menjarà el que tinguis preparat.

Durant el dinar:

• El dinar és un acte social en què la família assenta les bases de la comunicació. És el moment perfecte per parlar de les coses bones que ens han passat, i fins i tot de les no tan bones, però no cal utilitzar aquesta estona per sermonejar, discutir o castigar. Es corre el perill de relacionar menjar amb “ambient tens”, i ningú vol menjar de forma relaxada en un ambient tens.

• En principi, tots menjareu el mateix però en diferents quantitats, exceptuant si ho prescriu un metge per qüestions com poden ser intoleràncies, al·lèrgies, períodes de creixement, controls de dieta o alimentacions especials per determinades circumstàncies esportives.

• Serveix en petites quantitats perquè sempre és possible repetir. Si omples el plat i, a més, no és del que més li ve de gust, el cervell comença a enviar senyals d’”horror, amb això no puc”.

• Tenim el gran avantatge de poder gaudir de l’alimentació mediterrània, que és molt variada. Potser una verdura, un peix, una carn no els agradi, però tens altres per oferir. Així que no t’entestis en que mengi aquesta en concret, l’avorrirà i serà pitjor.

• Si és estrictament necessari que mengi alguna cosa que no és del seu grat, parla amb ell i explica-li les raons, sempre adaptades a la seva edat. Investiga amb ell buscant informació, fes-li partícip en la seva elaboració segons l’edat, i no li serveixis la quantitat que tu vols. Proposa-li que es serveixi ell i que respectaràs la quantitat que es posi, però ha de saber que no se li canviarà el plat.

• Valora finalment el seu esforç i insisteix en com de contents esteu, però no diguis mai que l’estimeu més pel que menja. Això és una manera d’acostar-se poc a poc al teu propòsit sense pressió i sense el “perquè jo ho dic, que per això faig el dinar”.

• Pensa que, quan mengeu, no ho faríeu a gust si us miressin constantment, si a cada gra d’arròs que us caigués, s’acostés algú corrent a recollir-lo, a esbufegar i sospirar en els intents de portar la sopa a la boca. Una cosa és anar ensenyant a agafar la forquilla, la cullera i el ganivet, i una altra pretendre que no s’embrutin com si fossin un adult. Recorda que a certes edats mengen alhora que aprenen, o aprenen alhora que mengen, així que dóna’ls-hi temps.

• És important fer una pauta del temps que s’està amb el menjar segons l’edat. Res de “se li junta el menjar amb el berenar”. Els nens han d’aprendre que tenen un temps per menjar, i que, un cop passat el temps pautat, se’ls retira el plat. I no us espanteu, no els passarà res: tard o d’hora menjaran.

• Fins l’hora del berenar, no es picoteja ni es mengen llaminadures. Així aprenen que hi ha uns horaris i que han de menjar més si després no volen passar gana. Això sí, tots a una. No val que ho faci la mare i no el pare, o a l’inrevés… o els avis! Si actueu de manera diferent, ells es comporten de forma diferent. Els avis són experts en fer el seu menjar favorit el cap de setmana però no poden cuinar tots els dies de la setmana ni oferir tres plats per veure què volen els seus néts.

 Res de menjar a la carta. Casa vostra no és un restaurant. El cap de setmana podeu fer partícips els vostres fills del menú de la setmana: us donarà ordre a la vostra vida. Als més petits els pots fer un calendari i que dibuixin el menjar i enganxar-lo a la cuina; així interioritzen el que van a menjar i no els agafa de sorpresa. Si els nens participen al menú, evites el “què hi ha per dinar?” i les respostes “jo, això no m’agrada” o “una altra vegada?”.

• No obliguis a menjar, ni castiguis per això, ni ridiculitzis, ni deixis de parlar amb el teu fill perquè no ha menjat com tu voldries. No fomentis sentiments de culpabilitat que no porten a res positiu.

• Si el teu fill decideix no menjar més, es respecta i se li deixa el plat fins que acabeu la resta de la família i es passi al segon.

• No els doneu begudes amb gas que donen la sensació d’estar plens pel que se sadollen abans.

• Dir “si no menges, no veuràs els dibuixos” són amenaces que només serveixen a curt termini. A més, en la majoria dels casos no es compleixen i els petits, tres hores després, estan veient dibuixos. Si amenaces o fas xantatge, estàs ensenyant-los a ells a fer-ho, i tard o d’hora seran els nens qui us facin el xantatge a vosaltres.

 No es menja amb televisió. Cal fomentar l’hora del dinar com l’hora de comunicació. En realitat es triga trenta minuts aproximadament a dinar, depenent de l’edat, i són molt valuosos per compartir en família. L’únic que fa la televisió és prolongar el temps del menjar: els nens volen convèncer-vos que masteguen mentre veuen la televisió, però la veritat és que ho fan quan els mireu. El seu objectiu és veure la televisió, no menjar, i finalment la gana desapareix.

• A dalt la creativitat! Tu ja saps com de bones que són la síndria, les maduixes o la poma, però no pots donar-ho per fet per als teu fills. Permet que des de petits provin amb tu un trosset del teu menjar per assaborir alguna cosa nova, fes broquetes de fruita, o permet que decorin ells el plat o la font.

 Menjar bé no és menjar qualsevol cosa. Vivim en una societat que ofereix productes de tot tipus, amb colors cridaners i més desitjables per al nostre cervell. Ens referim a la brioixeria, les llaminadures, els refrescs amb gran quantitat de sucre, les pizzes, les hamburgueses i l’anomenat “menjar ràpid”. Ens estalvien temps però ens perjudiquen la salut. Amb ells, es pot estar molt ben alimentat però malnodrit. Quan es prenen aquests aliments, el problema és que no ens aporten els nutrients necessaris com ho fa la verdura, la carn o el peix. No diem que calgui esperar a l’aniversari per menjar ganxets i refrescos com passava fa trenta anys, però els nens no poden berenar la major part de la setmana brioixeria, o dinar i berenar amb refrescos. Aquests hàbits estan relacionats amb el sobrepès i colesterol infantil.

Totes aquestes pautes cal seguir-les cada dia amb paciència. Sabem que de vegades és difícil, però és la clau i els teus fills ho necessiten. T’han de veure convençut i que ets perseverant i no cedeixes, i, al final, el seu cervell ho assimilarà. A més, no tots els nens són igual de constants, així que, si el teu insisteix, alegra’t, perquè aquesta mateixa perseverança la utilitzarà per a altres activitats de la vida. No és bo que els nens siguin obedients a la primera; el bo és lluitar pel que un vol. El “fes-me cas a la primera” no ha d’estar en el vostre repertori de frases. Ni els adults compleixen les pautes, així que per què ho haurien de fer els nens? En qualsevol cas,recorda inculcar l’hàbit dels cinc àpats: esmorzar, segon esmorzar, dinar, berenar i sopar.

Finalment, tingues en compte que aquestes pautes d’hàbits saludables contribueixen a promoure la salut dels teus i prevenir malalties.

• L’alimentació equilibrada contribueix a que el creixement i desenvolupament del teu fill sigui el correcte. Entre d’altres, evita anèmies, sobrepès, trastorns de nutrició i alimentació, càries, problemes de conducta, aprenentatge, etc.

• Que eduquis als teus fills en aquests hàbits afavoreix que es mantinguin quan siguin adults. És durant la infància quan s’estableixen els hàbits alimentaris, així que ara estàs treballant en la prevenció de possibles malalties cardiovasculars, obesitat, hipertensió o diabetis dels teus futurs fills adults.

• La bona alimentació i l’exercici afavoreixen que el rendiment a l’escola i en la vida sigui millor.

Com veieu, l’alimentació és un tema seriós i de gran transcendència per a la salut dels nens, així que, pares: comencem una dieta variada, saludable i equilibrada, amb paciència i amor? Menjar no és un martiri!

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any